Resultats de la cerca
Es mostren 1703 resultats
Orba
La plaça de l’Ajuntament d’Orba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta situat a la vall longitudinal del Girona i als vessants del prebètic valencià; els plans corresponen als al·luvions del Girona i del barranc d’Orbeta, i els costers a la serra de Migdia (puntal del Morrut, 756 m alt.), de la Solana i Segili (521 m alt.) i de Fontilles.
Les pastures 727 ha, les pinedes i la garriga ocupen tant d’espai com el secà 852 ha, on es destaquen oliveres i ametllers, malgrat que les boires perjudiquen aquests darrers El regadiu, molt escàs, és actualment ampliat per un Grup de Colonització No hi ha més indústria que un establiment de materials de construcció de les dues almàsseres cooperatives, creades el 1970, no en resta cap Les vicissituds de la població els darrers anys han estat molt pronunciades després d’un màxim 1289 h el 1897 hi hagué la forta baixa del 1910 1098 h, a causa de l’emigració, recuperada al cap de deu anys amb…
Nova Jersey
Divisió administrativa
Estat del NE dels EUA, a la costa atlàntica.
Limita amb l’estat i la badia de Delaware al S, Pennsilvània a l’W i Nova York al N La capital és Trenton Als extrems N i W té les muntanyes de Kittatinny, amb nombrosos llacs, mentre que la resta forma part de la plana costanera El clima és temperat humit temperatura mitjana d’11°C, i 1 147 mm de pluviositat anual El riu Delaware, a l’W, i el Hudson, al NE, li serveixen de frontera estatal És l’estat de més densitat demogràfica dels EUA 390 h/km 2 est 1993 i el vuitè pel nombre d’habitants El 90% de la població és urbana Les ciutats més importants són Newark, Atlantic City i la…
regió de València
Regió litoral del País Valencià, una de les menys extenses, però la més poblada dels Països Catalans després de la de Barcelona.
És formada pel sector central de la plana litoral, constituïda per les conques baixes del Palància, el Túria i el Xúquer Són terrenys quaternaris entre la Serralada Ibèrica i el golf de València, d’agricultura de regadiu en bona part hortalisses, taronges, arròs, etc Les indústries del metall vehicles, siderúrgia, etc, de la fusta i mobles, la més desenvolupada dels Països Catalans, alimentària, tèxtil, de materials per a la construcció, de la construcció i química incloses les joguines han atret una massa de població 1 677 651 h, 620,1 h/km 2 , el 1981 La creixença ha estat màxima en els…
Carolina del Nord

Carolina del Nord Vista de les Smoky Mountains
Valerie (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Estat del sud-est dels EUA.
La capital és Raleigh S’estén des del Blue Ridge Apalatxes fins al litoral atlàntic ocupant el piedmont i la plana costanera La costa és baixa i sorrenca, amb aiguamolls i nombrosos cordons litorals El clima és subtropical, amb una pluviositat anual mitjana superior als 1000 mm i una temperatura mitjana d’uns 15°C Hi neixen els rius Roanoke, Tar, Neuse i Cape Fear Hi ha boscs abundants, especialment pinedes És un estat tradicionalment rural, bé que ciutats com Charlotte i Greensboro són un poderós focus d’atracció que tendeix a modificar aquesta relació L’…
Santa Cristina d’Artana
Santuari
Santuari del municipi d’Artana (Plana Baixa), a l’esquerra de la rambla d’Artana, aigua amunt de la vila.
Pedralba
Caseria
Caseria del municipi de Suera (Plana Baixa), al vessant septentrional de la serra d’Espadà, al sector occidental del terme.
Mascarell
Vila del municipi de Nules (Plana Baixa), un quilòmetre al NE del cap del municipi, vora la carretera de Borriana.
L’església parroquial els Àngels depèn de la de Nules Conserva les antigues muralles Era lloc mixt de cristians vells 101 focs el 1609 i de moriscs 30 focs el 1602, aquests localitzats en un raval i dependents de la fillola de la Vall d’Uixó Fou cap del marquesat de Mascarell de Sant Joan, i fins a la segona meitat del s XIX formà un municipi
pla Redó
Caseria
Partida
Partida i caseria (6h diss [1970]) del municipi de Vila-real (Plana Baixa), al límit amb el terme de Betxí.
els Poblats Marítims
Llogaret
Llogaret del municipi de Borriana (Plana Baixa), format pel Port i el Grau de Borriana, al SE del nucli urbà.
El marc geogràfic del romànic de la Cerdanya
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina