Resultats de la cerca

Membre del partit conservador, pertanyia a la nova aristocràcia terratinent castellanobasca i lluità per la independència de Xile Vicepresident interí 1831, prengué el poder executiu a la mort d’Ovalle i ocupà la presidència del Congrés 1833

Treballà directament el marbre, la pedra i la fusta La seva obra, sovint de temàtica popular, respon a un realisme esquemàtic relacionat amb Meštrović, i hom la considera precursora de l’escultura pura a Galícia

Membre de la generació del 1900, fou un dels renovadors de la literatura xilena El 1904 participà en la fundació de la Colonia Tolstoiana, que postulava la unitat de l’home amb la natura, la vida comunitària i la dedicació a les obres de l’esperit Fou cònsol a Calcuta 1907 i visqué, entre altres llocs, a Madrid, Londres, París i Istanbul Dirigí la revista Luz y sombra La seva novella Juana Lucero 1902, influïda pel naturalisme rus i per Balzac, és una transposició al marc xilè d’una visió realista i metafísica, on la protagonista, filla natural d’un polític, esdevé una prostituta Unes altres…

Situat entre el naturalisme francès i el castellà, presentà les xacres morals de l’alta burgesia xilena, producte del ràpid creixement econòmic en el pas del s XIX al s XX Un idilio nuevo 1900, Casa grande 1908, En familia 1912, Tronco herido 1929 i Playa negra 1947 en són les mostres més interessants

El 1864, influït pel president Montt, abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la política Adherit al partit liberal, aconseguí acta de diputat el 1870 Com a cap de la legació diplomàtica a Buenos Aires 1878-81, tingué una actuació important dirigida a evitar la intervenció argentina en la guerra del Pacífic Ministre del gabinet del president Domingo Santa María 1882-86, instituí el registre civil, el matrimoni civil i la secularització dels cementiris, reformes que li reportaren l’animadversió dels medis eclesiàstics Elegit president el 1886, estengué l’educació pública i dugué a…

El 1793 s’establí a Xile, on fou mestre de capella de la catedral de Santiago fins a la seva mort Aviat es convertí en un dels compositors més rellevants de la colònia, i influí sobre la vida musical del país de la darreria de l’època colonial Emprà el baix xifrat en nombroses composicions, que palesen un estil preclàssic A la seu de Santiago s’ha conservat una vuitantena d’obres seves, entre les quals hi ha villancicos , misses, salms i lamentacions

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells…

Dependent de comerç, s’afilià al CADCI , on el 1933 organitzà un corrent d’opinió oposat a la direcció política del consell directiu, la MOM Minoria d’Oposició Mercantil Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC El 1939 s’exilià a Santiago Xile Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera…

El 1917 començà a estudiar música amb E Soro Barriga a Santiago, i després ho feu amb Conrado del Campo a Madrid, mentre exercia com a diplomàtic s’havia llicenciat en dret l’any 1921 El 1927 decidí dedicar-se exclusivament a la música Gràcies a la Sociedad Bach, grup coral que havia format el 1917, a Xile es pogueren escoltar les polifonies del Renaixement i la música de JS Bach Del 1928 al 1953 exercí la docència al Conservatorio Nacional de Santiago Fou degà de la facultat de belles arts de la Universitat de Xile en dues ocasions 1933-51 i 1962-68, i fundador de l…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1887, i més tard ensenyà A l’Exposició Universal de 1888 construí el pavelló de Sevilla Marxà a Xile el 1889 contractat pel govern d’aquell país per dirigir les obres públiques Fou un dels creadors de la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile 1897, on fou professor, i també exercí a l’Escola de Belles Arts i a la Universitat de Xile En mèrit al seu treball, el 1937 la Universitat Central de Santiago i la Universitat Catòlica de Santiago li feren un homenatge en…