Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i dret Deixeble de Serra i Húnter i d’Ortega y Gasset, fou catedràtic de dret natural a Santiago de Compostella 1927, Salamanca i Valladolid Destacà en obres de filosofia del dret, com La filosofía del derecho de Francisco de Suárez 1927, Estado y derecho 1931, etc Diputat a corts com a membre del grup Al Servicio de la República, després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a Mèxic, on publicà Vida humana, sociedad y derecho 1945, Tratado general de sociología 1956 i La nueva filosofía de la interpretación del derecho 1986

Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria

A Roma fou deixeble de LVanvitelli, amb el qual intervingué en la construcció del palau de Caserta, a Nàpols El 1760 es traslladà a la península Ibèrica, on treballà per a Carles III, bé modificant, restaurant o ampliant edificis ja construïts és el cas del Palacio Real de Madrid i del d’Aranjuez, bé aixecant-ne de nous Puerta de Alcalá 1764, edifici de l’Aduana 1769, Puerta de San Vicente 1775 i Casa de los Ministerios 1776, tots a Madrid A Valladolid construí l’església de Santa Ana 1783 Dirigí la construcció de la seu nova de Lleida projectada per PMCermeño

Collaborà amb el seu pare, Antonio Tomé, i amb el seu germà Diego Tomé en la façana de la Universitat de Valladolid 1715 Nomenat mestre d’obres de la catedral de Toledo el 1721, és autor del Transparent 1721-23 del deambulatori, la seva obra més important, notable escenografia d’àngels, núvols i raigs de llum presidits per una representació de la Santa Cena, i illuminats mitjançant una llanterna oberta a la volta de la girola És també autor del retaule major de la catedral de Lleó actualment installat al convent de les caputxines d’aquesta ciutat

Defensa lateral esquerra sorgit del planter del Futbol Club Barcelona, jugà a la filial, Barcelona Atlètic, durant tres temporades 1975-78, abans de ser cedit al Valladolid la temporada 1978-79 De retorn al club blaugrana, fou titular al primer equip la temporada següent en 21 partits de Lliga Posteriorment, jugà a l’Hèrcules 1980-83, el València 1982-85 i el Sabadell 1985-87, on aconseguí l’ascens a primera divisió Al llarg de la seva carrera esportiva jugà 152 partits a primera divisió Es retirà al final de la campanya 1987-88 a la Unió Esportiva Vic

Fou deixeble de Marià Vera i de Josep M Úbeda Sacerdot, fou organista a Salamanca 1872 i a Covadonga 1872-75 i mestre de capella de les catedrals d’Àvila 1875, Valladolid 1876 i València 1877-88, any que entrà de monjo a Montserrat Al final del 1889 fou nomenat director de l’ escolania , que reformà en profunditat, i establí les bases de l’escolania actual Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis Transcriví una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i feu unes 130 composicions religioses, d’un valor desigual

Vida Estigué vinculat a la cort reial castellana, primer com a músic al servei de Francisco de los Cobos, secretari de l’emperador Carles V, i després de Felip II, a qui acompanyà en el viatge pel nord d’Europa que aquest realitzà el 1548, quan encara era príncep Durant aquest periple s’ocupà, conjuntament amb Antonio i Juan de Cabezón, de la formació dels nens cantors de la capella musical Gaudí d’un gran reconeixement com a instrumentista i compositor Diversos autors, entre els quals figuren Juan Bermudo, el citen com un dels músics més brillants de la seva generació La seva obra musical…

Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-71 procedent del Real Valladolid La temporada 1964-65 anà cedit a l’Osasuna Jugà un total de 339 partits amb el Barça, 145 dels quals a la Lliga, i marcà 168 gols Fou capità diverses temporades i conquerí tres títols de Copa 1963, 1968, 1970 i la Copa de Fires 1966 Posteriorment, jugà al Centre d’Esports Sabadell 1971-75, la primera temporada a primera divisió, jugant 126 partits abans de retirar-se Internacional absolut en tres ocasions, també formà part de la selecció de Catalunya en quatre partits entre el 1966 i el 1973

Format al planter del FC Barcelona, ingressà al primer equip la temporada 1975-76 La següent campanya fou cedit al Màlaga, però retornà al Barça 1977-79, amb el qual disputà 82 partits i marcà 13 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 i la Recopa 1979 Fou traspassat a l’Espanyol, amb el qual actuà tres temporades 1979-82, i posteriorment jugà al Valladolid 1982-84, on fou campió de la Copa de la Lliga 1984, i el Farense portuguès 1984-89 En retirar-se, dirigí aquest equip durant gairebé deu anys i altres equips de Portugal i el Marroc Fou una vegada internacional absolut amb la…

S’inicià a les categories inferiors del FC Barcelona, on es proclamà campió d’Espanya juvenil Passà pel Barcelona Atlètic i després d’actuar cedit amb el Còrdova i el Valladolid, la temporada 1979-80 ingressà al primer equip del Barcelona, on romangué fins el 1983 Jugava de lateral i de migcampista, disputà un total de 147 partits i marcà tretze gols Guanyà dues Copes del Rei 1981, 1983, una Recopa 1982 i una Copa de la Lliga 1983 Posteriorment jugà una temporada amb el Reial Mallorca, una amb el CE Sabadell i una altra amb el Sevilla CF Formà part de la selecció espanyola en una…