Resultats de la cerca

Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc…

Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà…

Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics,…

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal…

Especialista en història medieval, fou professor ordinari de la Universitat Frederic II de Nàpols des del 1968, acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1973 i, des del 1974, membre del comitè científic de l’Institut Internacional d’Història Econòmica Francesco Datini, de Prato Itàlia La seva investigació s’ha centrat en l’economia i el comerç a la Mediterrània, especialment del sud d’Itàlia i Catalunya El 1967 publicà I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV Collaborà en la Storia del Mezzogiorno amb la part Il regno aragonese…

Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de…

Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid El 1921 accedí a la càtedra d’anàlisi matemàtica de la Universitat de Santiago de Compostella Després d’una estada a Roma s’incorporà a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director Creà una biblioteca important, fundà la revista Collectanea Mathematica i formà al seu voltant un important grup de deixebles A més d’algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos treballs de…

Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat  El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà…

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal , a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Múnic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis…