Resultats de la cerca

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, és instructor de l’Escola de Muntanya del CEC i àrbitre d’esquí de muntanya de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 2003 Guanyà en dos ocasions la Copa Catalana júnior d’esquí de muntanya i aconseguí una medalla d’or i tres de plata al Raiverd Realitzà escalades de dificultat als Pirineus, els Alps, Escòcia, Noruega, el Marroc 1992, 2008, Yosemite 1993, 1997 i Mali 1999 i formà part d’expedicions als Andes peruans 1989, Pumori 1990, Shisha Pangma central 1992…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE del Centre Excursionista de Catalunya CEC Gran coneixedor del Nepal, des del 1978 organitzà expedicions excursionistes de tresc en valls fins aleshores tancades als estrangers, com l’Alt Dolpo 1990, el Regne del Mustang 1992 i les valls de Nar i Phu 2002 Fou cap de nombroses expedicions a l’Himàlaia, entre d’altres, la primera expedició catalana que intentà l’ascensió a l’Everest 1982 Fou cap de l’expedició al Cho Oyu 1984, a l’Everest 1988, i de la primera ascensió catalana a l’Everest sense oxigen 1993, totes culminades amb èxit També organitzà…

Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid El 1921 accedí a la càtedra d’anàlisi matemàtica de la Universitat de Santiago de Compostella Després d’una estada a Roma s’incorporà a la Universitat de Barcelona i el 1932 féu una estada a l’escola politècnica federal de Zuric Intervingué en la creació del Seminari Matemàtic per la Universitat Autònoma i en fou aviat el director Creà una biblioteca important, fundà la revista Collectanea Mathematica i formà al seu voltant un important grup de deixebles A més d’algunes obres de caràcter didàctic, publicà nombrosos treballs de…

Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de Jurisprudència…

Segon marquès de Sentmenat Fill i hereu de Joan de Sentmenat i de Torrella Estudià llatí, grec i hebreu amb els jesuïtes i es decantà per la filologia i sigillografia Membre fundador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, el 1752 hi llegí un sonet, en català, en defensa de la llengua catalana, que no s’ha conservat  El ms 186 de la Biblioteca de Catalunya conserva algunes composicions seves unes quartetes burlesques i un debat poètic on intervingué, vers el 1721, en català i castellà, amb Ramon de Dalmases i de Vilana, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, el seu germà…

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal féu la…

Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics, i l’Etnològic…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre de Góriz i…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord de les Grans Jorasses 1969…

Vida S’inicià musicalment a l’Escolania de Santa Maria de Montblanc, on estudià amb mossèn Ramon Boqueras completà la seva formació al Conservatori de Tarragona, on cursà estudis de piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies En el camp de la musicologia, estudià a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC amb el mestre Miquel Querol Doctorat el 1970 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Martí de Riquer amb la tesi  Estudis sobre la verbeta Exercí diversos anys a la Universitat de Barcelona 1967-72 i posteriorment a la Universitat Autònoma de Barcelona…