Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
badia
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Oceanografia
Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf; l’obertura sol ésser més gran que no pas la penetració terra endins.
Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La…
espiral de nutrients
Ecologia
Cicle de nutrients d’un riu.
És equivalent als cicles de nutrients propis de llacs i embassaments En un riu, molts nutrients elementals, com el nitrogen i el fòsfor, es mouen aigües avall tant en forma dissolta com captats per les algues que són arrossegades pel corrent, però també poden tornar al riu en la primera de les formes Els nutrients es mouen aigües avall com en una espiral
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
Les reserves i els recursos hidràulics als Països Catalans
L’aigua disponible Recursos hídrics bruts dels Països Catalans mesurats en hm 3 /any Roine-Mediterrània, Pirineus Orientals, Ebre, Xúquer, Segura, Garona i Balears Dades elaborades per l’autor En els darrers anys, i partint de les conclusions a les quals s’arriba en els grans estudis hidrogeològics i de recursos hidràulics totals efectuats en el territori per diferents organismes oficials Servei Geològic d’Obres Públiques, Instituto Geológico y Minero, IRYDA, Bureau de Recherches Géologiques et Minières, Comissaries d’Aigües, etc, s’han publicat nombroses dades relatives als…
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
l’Isàvena

El riu Isàvena, i en segon terme el Turbó
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de l’Éssera per l’esquerra; desguassa al seu col·lector a Graus (Osca).
Té 59 km de llarg i una conca vessant de 445 km 2 Neix als relleus dels pics Gallinero 2728 m alt i del Baciver de Castanesa 2725 m alt, a l’Alta Ribagorça Recull les aigües dels altiplans de les Paüls i Espés Abandona la zona axial pirinenca en trobar la mola calcària i dolomítica de les serres prepirinenques interiors, que travessa pel feréstec congost d’Ovarra A partir d’ací recorre en direcció SSW tota l’amplada de la conca terciària fins a l’Éssera Aquest darrer tram, ja dins la Baixa Ribagorça, constitueix la subcomarca dita ribera d’Isàvena , en país molt més obert…
balanç
Transports
Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que l’escora ara a una banda, ara a l’altra.
Per als antics bastiments de fusta i de vela el balanç era sovint causa de naufragi els bucs metàllics porten aletes estabilitzadores, aletes de balanç i diferents tipus d’estabilitzadors, per tal de disminuir el balanç Per a estudiar el balanç hom distingeix el balanç en aigües tranquilles i el balanç entre ones El primer, que s’esdevé quan el vaixell flota en aigües encalmades, és originat en cessar d’actuar sobre el bastiment una força exterior que, sense alterar-li el desplaçament, l’havia escorat, i a causa del parell d’estabilitat que tendeix, balandrejant-lo,…
Club Nàutic Mig Segre

El palista Toni Herreros, del Club Nàutic Mig Segre
Club Nàutic Mig Segre
Altres esports nàutics
Club de piragüisme de Ponts.
Fundat el 1977, està especialitzat en aigües braves, aigües tranquilles i ràfting Començà organitzant curses atlètiques, cursets de natació i cursets de monitors de piragüisme El 1978 participà per primera vegada en el Campionat de Catalunya de pista i el 1981 organitzà el primer Descens del Mig Segre El 1983 creà la secció d’atletisme i el 1988 la d’handbol A mitjan anys vuitanta els seus palistes guanyaren les primeres medalles en els campionats de Catalunya Com a club, es proclamà campió d’Espanya d’eslàlom 1991 El 2002 guanyà el Campionat d’Espanya de ràfting i…
Tàmesi
El Tàmesi al seu pas per Londres. Al fons, vista de la City
© Corel Professional Photos
Riu
Principal riu d’Anglaterra (338 km de llargada i 11.350 km2 de conca).
Neix al peu de l’altiplà calcari de Costwolds Hills, corre vers l’E a través d’una ampla depressió, on forma amples meandres A Oxford rep les aigües dels afluents Cherwell i Abingdon, i després travessa per la Goring Gap l’escarpat cretaci de Chiltern Hills, a la sortida del qual, aigües avall de Pangbourne, entra a l’ample triangle alluvial de la conca de Londres i s’eixampla considerablement en travessar la metròpolis A Teddington comença l’estuari, que té una amplada de 16 km a la desembocadura a la mar del Nord, tocant al banc arenós de Nore Aquest estuari és una de les vies de…
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina