Resultats de la cerca

En els monestirs orientals perdurà un esquema típic ambient rectangular molt allargat, usualment cobert amb volta de canó i en forma d’absis en un dels costats petits, que era el lloc per al superior Hi havia una única taula, que solia ésser de pedra, estreta i llarga, i tant les voltes com les parets eren decorades amb pintures El monaquisme occidental, més interessat en ambients arquitectònics collectius sala capitular, biblioteca, etc, portà ja des de l’alta edat mitjana a una tipologia de refetors més complexa i rica L’ambient, que solia donar al claustre pel…

Bé que la programació comprèn un ventall molt ampli de gèneres, estils i èpoques, des de la música simfònica fins al jazz , la música experimental, la tradicional, etc, la genèricament coneguda com a música clàssica conforma el gruix del repertori Inicià les emissions el 10 de maig de 1987 El director del projecte i responsable de la seva posada en marxa fou Oleguer Sarsanedas, i el primer director Jesús Rodríguez Picó Entre el 1990 i el 2006 participà en la redacció i edició de la Revista Musical Catalana A part de la seva programació regular també duu a terme una intensa…

Fou soldat professional i serví l’armada sueca i la russa El 1629, ja vell, fou admès a la casa de misericòrdia de Charterhouse, institució que acollia soldats retirats, on morí Es decantà cap a la viola com a instrument solista i de conjunt en lloc del llaüt, fet que revela un cert canvi en els gustos musicals anglesos del moment Les seves obres es troben recollides en dues publicacions La primera, del 1605, duu com a títol The First Part of Ayres i es tracta del repertori més ampli per a viola solista publicat per un sol compositor al principi del segle XVII El segon recull és…

El 1722 s’establí a Würzburg, en la cort episcopal de la qual serví fins el 1761 La seva versatilitat es posà de manifest en l’ampli ventall d’activitats que dugué a terme Fou professor de cant, compositor i virtuós de cambra d’oboè, violí, violoncel, clavicèmbal i flauta Platti pertany a la generació d’autors preclàssics que compongueren en el darrer estil barroc, al mateix temps que usaven elements de l’estil galant Escriví una òpera, un oratori i diverses misses La seva producció instrumental consta de 120 obres entre sonates per a clavicèmbal, sonates per a violí i concerts…

El 1959 emigrà amb els seus pares a Israel, on més tard fou alumne d’Ilona Feher A onze anys es presentà amb la Filharmònica d’Israel, i quan en tenia setze aparegué per primera vegada al Carnegie Hall de Nova York Es perfeccionà a la Juilliard School amb Dorothy Delay La seva primera gira europea tingué lloc el 1976, i el 1980 es presentà al Festival de Salzburg És considerat un dels violinistes actuals més brillants, un virtuós de repertori molt ampli, format principalment per obres dels segles XIX i XX Dels seus enregistraments destaquen els concerts de M Bruch, F Mendelssohn…

Estudià música i cant a Ginebra, Salzburg i Hilversum i amplià la seva formació a París amb N Boulanger El 1959 debutà a Zúric amb Les malheurs d’Orphée D Milhaud Cinc anys més tard es presentà a l’Òpera Còmica de París amb Zoroastre , de JPh Rameau, i el 1966 estrenà a Ginebra La mare culpable , de Milhaud El 1974 debutà al Covent Garden de Londres amb La clemenza di Tito , que també interpretà a Salzburg i que enregistrà en la versió cinematogràfica dirigida per JP Ponnelle Cantà a San Francisco, Drottningholm i Ais de Provença, sempre amb un ampli repertori que inclogué òperes…

Estudià música a la Mannes School de Nova York i debutà el 1970 en un paper secundari de La flauta màgica al Metropolitan A partir d’aquest moment inicià una brillant trajectòria que la dugué als teatres d’òpera de París 1973 i als festivals de Glyndebourne 1973 i Salzburg 1974 El 1976 debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa al Festival d’Òpera d’Holanda El seu ampli repertori inclou òperes de C Monteverdi, WA Mozart, G Rossini, V Bellini i R Strauss, entre d’altres Ha estrenat obres de diversos compositors contemporanis, entre els quals cal esmentar D Argento, de…

Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà…

Es formà al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ingressà al de París, on estudià amb Vlado Perlemuter, Marcel Ciampi, Pierre Pasquier i Henriette Puig-Roget Els primers premis assolits, l’any 1974, en el concurs de Jaén i en el de Vianna Da Motta de Lisboa marcaren l’inici de la seva carrera com a concertista i també com a intèrpret de música de cambra amb el violinista Régis Pasquier, amb qui debutà l’any 1976 al Lincoln Center de Nova York Del 1976 al 1985 fou solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio de França, i el 1986 fou nomenat professor d’acompanyament del…