Resultats de la cerca
Es mostren 1414 resultats
“Mustangs”, “broncos” i “cimarrones”
“Mustang”, “bronco” o “cimarrón” són els termes anglesos o castellans amb què es designaven els esclaus fugitius o les ovelles esgarriades, i que també signifiquen ‘feréstec’ o ‘salvatge’ Però tots tres s’han aplicat sobretot als indòmits cavalls salvatges de l’Amèrica del Nord o de les pampes argentines, fins al punt que n’han acabat segrestant el significat Amb els anys, “mustang” ha acabat imposant-se, “cimarrón” ja se sent poc, i “bronco” s’aplica a qualsevol cavall no domesticat En tot cas, són part de la història de la colonització americana Parlant amb propietat, al continent americà…
salvatgisme
Etnologia
En l’antropologia de L. Morgan, estat primer de la societat en el qual hom no coneixia encara el torn dels terrissaires i al final del qual aparegueren l’arc i les fletxes.
Joan Crexell i Playà
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Actiu militant antifranquista a l’Assemblea de Catalunya, centrà bona part de la seva obra històrica en l’estudi de l’oposició contra la dictadura i en els principals episodis d’aquella lluita Publicà Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol 1982, La Caputxinada 1986 i La “manifestació” de capellans de 1966 1992 i recollí, en el volum La fi del cagaelàstics 1980, la poesia política anònima del període 1939-79, que posteriorment amplià en el llibre Si és boig, que el tanquin 1983, referit a l’etapa 1977-82 Sabé, però, estendre el seu camp d’estudi a altres etapes…
Cendres de juny
Historiografia catalana
Revista publicada per l’Institut d’Estudis Germans Villanueva de Xàtiva, entitat creada el 1993, per canalitzar aspiracions i inquietuds de diversos sectors socioculturals de Xàtiva i la seva comarca, la Costera, en pro de la cultura i del coneixement del passat històric.
De vida efímera, només n’aparegueren dos números, el primer el 1994 i el segon, l’any següent El títol poètic de la publicació evoca la crema de la ciutat de Xàtiva a mans de tropes borbòniques francoespanyoles, al mes de juny del 1707 durant la guerra de Successió La revista, escrita íntegrament en català, fou dirigida per un equip de redacció format per Joan Alonso, Isaïes Blesa Duet i Vicent Ribes Iborra I per una comissió integrada per Joaquim Corts, Vicent Pons Alòs, Germà Ramírez i Agustí Ventura i Conejero En els dos números de la revista es recullen 18 articles fonamentalment d’…
Historia Urbana
Historiografia catalana
Revista sobre la història de les idees i de les transformacions urbanes, editada a València entre el 1992 i el 1995 per la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI), la Universitat Politècnica de València i la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana.
Només n’aparegueren quatre números, ja que el 1995 el relleu en la direcció de la IVEI –després de les eleccions autonòmiques i municipals que donaren la victòria al Partit Popular– suposà el final de la publicació Escrita en castellà, tingué una tirada de 1500 exemplars, i fou dirigida per Juan Luis Piñón, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València El consell de redacció estava format per A Álvarez Mora, J Amelang, Carmen Blasco, A Collantes de Terán, María Rosa Jiménez, Rafael Mas, Javier Monclús, el mateix Piñón i Trinitat…
expressió
Música
Terme que fa referència a una sèrie d’elements que intervenen en la interpretació musical i que depenen en gran part de la subjectivitat de l’executant.
A diferència de les notes i el ritme, que tenen una representació a la partitura que no ofereix gaires dubtes, els signes d’expressió, malgrat que amplien la informació sobre les intencions del compositor, permeten a l’intèrpret un marge en la seva apreciació, suficient i necessari per a construir la seva pròpia versió de l’obra Els principals aspectes susceptibles de ser sotmesos a criteris subjectius són el tempo , tant en les indicacions de tipus general adagio , allegro , andantino , etc com en les modificacions ocasionals ritardando , accelerando , etc les dinàmiques forte , piano ,…
Rieju

Copa Rieju infantil de supermotard
RIEJU
Motociclisme
Empresa de motocicletes amb seu a Figueres.
Fou creada el 1934 per Lluís Riera Carré i Jaume Juanola Farrés, que donaren nom a la marca amb les primeres lletres dels seus primers cognoms Començà fabricant bicicletes i accessoris per a motocicletes L’any 1945 fabricà el primer model de motocicleta El 1953 aparegué la primera Rieju 175 cc, de la qual es fabricaren prop de 5000 unitats fins el 1961 L’any 1978 entrà al món de les competicions amb el model d’enduro TT 406, que al llarg dels anys assolí dotze Campionats d’Espanya Els anys 1979 i 1980 aparegué el model Marathon, de cilindrada diferent per a enduro i motocròs, que tingué gran…
literatura bretona
Literatura bretona
Literatura en llengua bretona les primeres mostres de la qual són dels segles XV i XVI: obres de pietat, misteris i, sobretot, el Catholicon, diccionari bretó-francès-llatí.
Els misteris —vides de sants—, en vers, ofereixen rimes internes característiques de la mètrica bretona Fins al segle XIX aparegueren únicament obres de lingüística, però a partir d’aleshores s’inicià el renaixement literari, del qual Ar Gonideg 1775-1838 fou el principal promotor Entre d’altres, l’obra de Kervarker 18-1895 Barzhaz-Breizh , recull de balades històriques i de cants populars, obtingué un ampli ressò El veritable renovament es produí, però, al començament del s XX, lligat als moviments polítics que cercaren el reconeixement de la nació bretona Així, els lexicògrafs…
cant ambrosià
Música
Cant litúrgic de la diòcesi de Milà que pren el nom de sant Ambròs (segle IV).
El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a…
villanella
Música
Gènere vocal popular a Itàlia durant el segle XVI, senzill i sovint de caràcter parodiador, en el qual s’integren i barregen diverses formes vocals anteriors o contemporànies (moresca, giustiniana, greghesca, mascherata).
S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A Willaert i R…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina