Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
Daurada grossa
Daurada grossa Pluvialis apricaria als sorrals del delta del Llobregat Prat de Llobregat, Baix Llobregat A la fotografia es recull el seu aspecte tardoral, amb el plomatge fosc constellat de taques daurades a l’hivern té el pit i l’abdomen d’un color blanc que esdevé negre en temps nupcial Ateny 27-28 cm Ramon Torres Al territori estudiat és principalment un ocell hivernant, més aviat escàs i local i d’una abundància molt variable segons els anys A la tardor, els primers ocells d’aquesta espècie es comencen a veure a la darreria d’agost la migració es perllonga regularment fins…
Fases de la resposta sexual
Els intents d’esquematitzar una resposta sexual estàndard, basats en paràmetres objectius i científics, són relativament recents Potser les pautes morals han impedit durant molt de temps que els investigadors s’interessessin per aquests temes o bé que, tot i estar-ne interessats, poguessin portar a terme llurs estudis d’una manera sistematitzada Actualment, però, hom disposa de dades fiables basades en principi en les investigacions desenvolupades pels sexòlegs Masters i Johnson, que van estudiar en el seu "laboratori" aquestes qüestions d’una manera objectiva, de la mateixa manera que es fa…
Epicondilitis (colze de tennista)
Patologia humana
Definició L’epicondilitis consisteix en la distensió o l’esquinç dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà que s’insereixen en l’epicòndil, una prominència de l’húmer També és anomenada colze de tennista perquè sovint afecta persones que practiquen aquest esport Causes L’epicondilitis s’esdevé com a conseqüència d’un sobreesforç dels músculs que s’insereixen en l’epicòndil Aquests músculs vinculen l’húmer amb els ossos de l’avantbraç i els de la mà Són els encarregats d’efectuar el moviment de supinació, és a dir, el moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap…
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…
nigua
Entomologia
Insecte de l’ordre dels sifonàpters, de la família dels dermatofílids, que ateny 1 mm de longitud i té el cos pla i d’un color burell.
Al cap presenta una formació típica, amb tres llancetes, que li permeten d’esquinçar la pell d’alguns mamífers i de xuclar-los la sang, de la qual es nodreix Sovint l’animal escollit és l’home, i aleshores les picades es produeixen als peus si la femella diposita els ous al lloc de la picada, s’hi produeixen ulceracions La seva zona de distribució és bàsicament l’Amèrica tropical
mostela

Mostela
Graham Carey (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que ateny uns 15-27 cm, amb el cap allargat i les potes curtes i fortes.
És d’un color vermellós clar per sobre i blanquinós a la part inferior a l’hivern, però, pot presentar, tot ell, una tonalitat blanca L’espècie s’estén per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica És un animal molt actiu durant la nit Es nodreix, bàsicament, de mamífers molt més grossos que ell, com ara llebres i conills
moc
Zoologia
Urocordat de l’ordre dels desmomiaris, de la família dels sàlpids, que ateny uns 10-12 cm de llargada i constitueix l’espècie més gran del grup.
Transparent i de consistència gelatinosa, s’alimenta de fitoplàncton, que filtra amb l’aparell branquial És comú a la Mediterrània, sobretot a la primavera
corb marí emplomallat

Corb marí emplomallat
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels pelecaniformes, de la família dels falacrocoràcids, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita, que ateny uns 75 cm.
El més característic del seu plomatge és el plomall verd que té damunt el cap en l’època de zel És sedentari a la península Ibèrica, a les Balears i a la Mediterrània
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina