Definició
L’epicondilitis consisteix en la distensió o l’esquinç dels músculs extensors de l’avantbraç i la mà que s’insereixen en l’epicòndil, una prominència de l’húmer. També és anomenada colze de tennista perquè sovint afecta persones que practiquen aquest esport.
Causes
L’epicondilitis s’esdevé com a conseqüència d’un sobreesforç dels músculs que s’insereixen en l’epicòndil. Aquests músculs vinculen l’húmer amb els ossos de l’avantbraç i els de la mà. Són els encarregats d’efectuar el moviment de supinació, és a dir, el moviment de l’avantbraç pel qual hom dirigeix el palmell de la mà cap amunt.
La causa més típica d’aquesta alteració és la repetició intensa i sobtada dels moviments de supinació i extensió de la mà. Així, sol afectar tennistes, perquè forcen aquesta mena de moviments quan juguen, sobretot si utilitzen una raqueta amb un mànec massa gruixut en relació amb la pròpia mà. També es pot presentar quan s’efectuen d’altres activitats, com és ara el cas de llauners i mecànics quan cargolen amb el tornavís o tanquen aixetes repetidament. Fins i tot es presenta en les mestresses de casa, que de vegades forcen l’articulació en realitzar les tasques domèstiques.
Símptomes i evolució
L’epicondilitis provoca dolor generalment localitzat al colze, a nivell de l’epicòndil de l’húmer. De vegades, però, ateny la cara posterior i lateral de l’avantbraç i arriba fins al canell i els dits. Sovint només afecta el colze dret.
El dolor apareix de manera gradual, en un primer moment es tracta només d’una molèstia lleu, però amb el pas del temps es va accentuant fins que és intens i dificulta els moviments del canell. Es manifesta a mesura que es repeteixen els moviments de supinació i extensió de la mà.
L’evolució depèn de l’activitat que hom efectua. Si la zona afectada es manté en repòs, l’afecció pot anar minvant progressivament fins a desaparèixer al cap d’alguns mesos, de vegades entre sis i dotze. En canvi, quan hom continua exercint el sobreesforç muscular, l’alteració esdevé crònica i pot arribar a impedir d’efectuar cap moviment.
Diagnosi
Hom basa la diagnosi de l’epicondilitis en els antecedents de l’aparició de dolor i l’activitat realitzada pel malalt.
L’exploració física permet de detectar dolor per la pressió de l’epicòndil, o una mica més avall, i mostra que les molèsties s’intensifiquen quan es fan moviments d’extensió del canell oposats a una resistència.
Tractament
El dolor pot minvar amb l’aplicació d’escalfor en la zona afectada o l’administració d’analgèsics per via oral. Quan les molèsties són intenses, hom recorre a l’aplicació d’analgèsics i corticosteroides en la zona.
Fins que no desapareixen les molèsties, cal interrompre l’activitat que les va provocar. De vegades s’ha de mantenir immobilitzada la zona amb un cabestrell o un cilindre de guix durant dues setmanes o tres.
Quan l’afecció és crònica, pot caldre una intervenció quirúrgica que modifiqui la inserció dels músculs en l’epicòndil.