Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
argus
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gal·liformes, de la família dels fasiànids, semblant al paó, que té el plomatge molt vistós, ple d’ocels sobre un fons bru.
Les plomes centrals de la cua són llarguíssimes més d’1 m El plomatge té un paper molt important a les parades nupcials que efectuen els mascles Les femelles són més petites i no tan vistoses Viu als boscs d’Indoxina, Sumatra, Malàisia i Borneo
cordaïtes
Paleobotànica
Gènere de plantes arbòries, de la classe dels cordaïtòpsids, que visqueren al final de l’era primària.
Atenyien fins a 40 m d’alçària Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i parallels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axillars amentoides Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres
esciúrids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors caracteritzats pel fet de presentar les dents trituradores de la mandíbula superior proveïdes de crestes i les inferiors simples i còncaves.
Comprèn nombrosos gèneres amb multitud d’espècies arborícoles, de superfície i excavadores, de distribució cosmopolita Els gèneres més típics són els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies Els esquirols comuns viuen a molts boscs dels Països Catalans
roser

Roser
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.
La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix, generalment sense agullons,…
alzinar
alzinar a Poblet
© Fototeca.cat
Geobotànica
Comunitat vegetal densa i ombrívola, en la qual predominen arbres de poca alçària (5-15 m), en primer lloc l’alzina.
Sol posseir un sotabosc vigorós d’arbusts i de lianes Les espècies dominants són de fulla dura, petita, lluent, d’un verd negrós Llur fullatge és persistent, de manera que l’aspecte de la comunitat amb prou feines varia en el curs de l’any L’alzinar és un exemple típic de la formació vegetal dels boscs esclerofilles subtropicals És la clímax principal de la part septentrional de la regió biogeogràfica mediterrània a les terres mediterrànies meridionals és, altrament, un bosc de muntanya Al defora de la regió mediterrània no fa mai la funció de clímax, però petits bosquets o grups…
rhebok
Mastologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 75 cm d’alçària a la creu, banyes molt primes, rectes i curtes (només assoleixen els 2,8 cm), musell allargat, orelles llargues i esveltes, i pelatge lleonat clar.
Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors
Mátra
Serralada
Part de la cadena muntanyosa que recorre el N d’Hongria, des del riu Zagyva, a l’W, fins al Tarna, a l’E, en una extensió de 50 km.
Formada per andesites miocèniques, presenta formes volcàniques erosionades i uns pendissos més abruptes al cantó nord El pic culminant, el més alt d’Hongria, és el Kékes 1 015 m Hi ha boscs de faigs, roures i freixes que van cedint lloc als pins i avets
O Incio
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, drenat pel riu Antiga, a la comarca de Sarria.
És un terme ric en boscs i pastures Hi ha ramaderia bestiar boví, de llana i porcí i agricultura En són remarcables les aigües minerals i el balneari És coneguda també l’església de San Pedro Fiz do Hospital, d’estil romànic i amb aspecte de fortalesa
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina