Resultats de la cerca
Es mostren 480 resultats
cala Riells

Vista de la platja de Riells
© CIC-Moià
Cala
Cala de la Costa Brava, dins el terme de l’Escala (Alt Empordà), situada al S de la badia de Roses i del nucli antic de la vila, a l’extrem N del massís del Montgrí.
Ha esdevingut un important centre residencial i turístic amb un important port esportiu i de pesca
Vilobí d’Onyar
Vilobí d’Onyar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, estès a banda i banda de l’Onyar, en un territori pla, al sector septentrional de la depressió selvatana.
Situació i presentació Afronta pel N amb els municipis gironins de Bescanó i Aiguaviva, per l’E amb els de Riudellots de la Selva i Caldes de Malavella, pel S amb el de Sils i per l’W amb els de Brunyola i Santa Coloma de Farners La morfologia del terme es formada per serrats de poca alçària, entre els que destaca la Closa de Sant Dalmai o cràter de la Closa, a la part septentrional, amb uns 4 km de diàmetre i una fondaria que en alguns llocs arriba fins els 30 m, i el turó de Sant Llop 203 m, que és la màxima altitud del municipi Als boscos hi ha alzines, pins i sureres, i a la tardor s’hi…
s’Agaró

Cases a primera línia de costa, a s’Agaró
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca, un dels primers centres de turisme residencial de la Costa Brava.
El nucli inicial es troba 2 km al NE de Sant Feliu de Guíxols, sobre el petit promontori de Sant Pol, fistonat d’estretes cales i inclinat suaument cap a la mar, a l’E de la platja de Sant Pol, que pren, en aquest indret, el nom de platja de s’Agaró Cap al 1920 no hi havia sinó ramats de cabres i una pleta de parets blanques que servia d’aixopluc als pescadors, els quals l’anomenaven Senya Blanca El 1924 J Ensesa i Gabert encomanà a l’arquitecte Rafael Masó un projecte d’urbanització El 1932 fou inaugurat un hotel de luxe, l’Hostal de la Gavina Deu anys més tard fou construïda l’església, i…
Sant Antoni de Portmany
Sant Antoni de Portmany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa al sector nord-occidental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
surf d’estel

Gisela Pulido, nou vegades campiona del món de surf d’estel
CARLOS MONCHO / RED BULL CONTENT POOL
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a lliscar sobre la superfície de l’aigua amb una planxa de surf d’estel, arrossegat per un estel de tracció i fent salts i acrobàcies.
Als països anglosaxons és conegut com kitesurfing o kiteboarding , mentre que als francòfons se’l denomina flysurf , kitesurf o surf-volant Comprèn les disciplines de regata, estil lliure, ones, eslàlom i velocitat Els primers que utilitzaren estels per a arrossegar embarcacions foren els mariners i pescadors de la Xina, Indonèsia i la Polinèsia durant els segles XII, XIII i XIV L’inventor del surf d’estel modern fou l’holandès Gijsbertus Adrianus Panhuise, que el 1977 patentà el primer sistema de navegació sobre una planxa de surf moguda per una espècie de paracaigudes Als anys vuitanta…
Pardal roquer
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Girona Club de Futbol

El jugador del Girona Futbol Club, Jandro, en un partit de segona A contra l’Sporting de Gijón
© GIRONA FC
Futbol
Club de futbol de la ciutat de Girona.
Fou fundat el 25 de juliol de 1930 com a relleu, per motius econòmics, de la Unió Deportiva Girona , club fundat el 1921 producte de la fusió del Centre Gironenc , hereu de l’Strong Esport, el primer club de la ciutat 1902, i altres equips Albert de Quintana i de León en fou el primer president L’equip rellevà la Unió Deportiva en el Campionat de Catalunya de tercera categoria, en què el primer any fou campió de grup i assolí l’ascens a segona…
,
Torre Valentina
Urbanització
Urbanització de la Costa Brava, situada al S de la badia de Sant Antoni o de Palamós, dins el terme de Calonge de Mar (Baix Empordà), en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Joan Antoni Coderch
Centre Excursionista de Catalunya - Secció de Cinema i Vídeo
Cinematografia
Entitat cultural i esportiva de Barcelona que creà una branca per a promoure i difondre el cinema d’afeccionat.
Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir de Caralt, Francesc de Paula Blasi, Marcellí Soler, Joan Sàbat i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina