Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
Gil Álvarez de Albornoz
Història
Cristianisme
Cardenal i polític castellà.
Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’…
Berenguer de Palou
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1212-41).
Entrà a formar part de la canònica de Barcelona en temps del seu oncle i bisbe homònim Berenguer de Palou 1200-06 Fou consagrat bisbe el 1212 i el mateix any acompanyà el rei Pere I de Catalunya-Aragó a la croada contra els àrabs que acabà amb la victòria de las Navas de Tolosa Gestionà el matrimoni del rei amb una filla del rei de França, que no es pogué realitzar perquè el papa es negà a anullar el matrimoni del rei S’esforçà, d’acord amb unes lletres del papa, a impedir la croada contra els càtars del Llenguadoc, i per això presidí una ambaixada de catalans a París, però els interessos…
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, segons un retrat del segle XIX
© Fototeca.cat
Economia
Història del dret
Jurista, polític i economista.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres, del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Ordenat el 1795, la seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però que…
Tit Livi
Historiografia
Historiador romà.
Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior al s IV Només n'han pervingut 35 llibres, que formen…
Pere de Cardona, bisbe d'Urgell (1482-1485)
El primer dia d’agost de 1482 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere de Cardona – Alcover, Alt Camp 1530, bisbe d’Urgell diputat militar Guillem Ramon de Bellera diputat reial Joan Blanca, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Antoni Monterda, beneficiat en el bisbat de Barcelona oïdor militar Joan Valentí Boscà, cavaller oïdor reial Ramon Marquet, ciutadà de Barcelona Pere de Cardona fou un membre destacat del llinatge dels Cardona, que al llarg dels anys que li tocà viure se situà al capdavant de la noblesa catalana El seu pare, Joan Ramon Folc III,…
Josep de Taverner i d’Ardena
Historiografia catalana
Erudit i eclesiàstic.
Fill del ciutadà honrat Francesc Taverner i Rubí, conseller en cap de la ciutat, i germà d’Oleguer, noble i erudit Estudià al Collegi de Cordelles i fou canonge i tresorer de la catedral de Barcelona Fou nomenat jutge del Breu apostòlic per delegació del seu oncle, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, bisbe de Girona i fins el 1702 canceller reial a Catalunya Fou un dels membres fundadors de l’Acadèmia dels Desconfiats vg Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona , que es reunia des del 1700 En una de les sessions hi llegí una defensa de la primacia de la seu de Tarragona A…
Estudi General de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada per privilegi de Jaume II de Catalunya-Aragó (1300), que decretà per a Lleida el monopoli dels estudis universitaris en tots els seus estats.
Tingué des del començament les facultats de lleis civils la que li donà més fama, cànons, medicina, filosofia i arts, i la de teologia a partir del 1430 Els estatuts fundacionals reconeixien als estudiants els privilegis i les immunitats de l’estudi de Tolosa i les prerrogatives del de Bolonya una zona residencial pròpia dins l’urbs que no podia ésser violada ni pel veguer, franquesa d’host i cavalcada, salvaguarda reial i exempció d’imposts municipals El rector que podia redactar estatuts, imposar multes i era assistit per un consell era elegit cada any entre els estudiants de dret civil i…
Juan de Ribera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill natural del duc d’Alcalá i marquès de Tarifa Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero i de Teresa de los Pinelos Tonsurat el 1534, el 1544 passà a Salamanca, on cursà cànons, arts i teologia fins el 1561 Sotsdiaca i probablement ja sacerdot el 1557, fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica Fou amic de Luis de Granada i sostingué una llarga correspondència amb Carlo Borromeo sobre el sistema d’aplicació de la reforma tridentina Residí escrupolosament a la diòcesi i propugnà el concili provincial de Compostella el 1565, la reforma personal dels bisbes…
Lleis Palatines
Història
Conjunt de disposicions que regulava les obligacions de tots els oficials de la cort del rei de Mallorca: canceller, mestre racional, cambrer i camarlenc, amb llurs subordinats.
Les féu redactar en llatí Jaume III de Mallorca, el 1337, i serviren de model a Pere III de Catalunya-Aragó, el 1344, per a les seves Ordinacions , que en són la traducció al català, feta pel secretari reial Mateu Adrià El còdex, de 79 folis de pergamí amb precioses miniatures, fou dut per Jaume III a França, i avui és la Koninklijke Bibliotheek Bibliothèque Royale de Brusselles
regent
Història
Membre de la cancelleria reial que dirigia la pràctica diària del despatx dels documents; en cas d’absència del canceller o del vicecanceller, els substituïa en el càrrec.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina