Resultats de la cerca

Els juristes Joan Pau Xammar, Joan Pere Fontanella i Jaume Càncer defineixen les obligacions dels catalans en la qüestió dels allotjaments militars, per tal d’evitar abusos

A la Haia, l’ambaixador dels Comuns catalans, Felip Ferran i Sacirera, insta a l’emperador Carles VI el replantejament del Cas dels Catalans a les negociacions de pau de Cambrais, preludi del tractat de Viena

Edita per als associats un catàleg —trimestral des del 1980— amb una oferta variada de llibres i disc en català de diverses editorials i discogràfiques, l’adquisició dels quals és abonada mitjançant una quota trimestral Nascut com a eina de redreçament cultural dels Països Catalans, també ha editat llibres propis Des del gener del 2003 la revista cultural mensual Lletres , que també es distribuieix als quioscos, substitueix el catàleg

El govern espanyol, després de la victòria aconseguida per l’oposició catalana al franquisme en l’ afer Galinsoga , muntà l’“Operación Cataluña” per tal de calmar els ànims dels catalans El general Franco anà a Barcelona maig del 1960 per tal de celebrar diversos actes, inauguracions i un consell de ministres El mateix mes l’Orfeó Català tenia programat un concert d’homenatge a Joan Maragall en el centenari del seu naixement, i el govern civil prohibí la interpretació d’ El cant de la senyera El grup de Jordi Pujol decidí d’anar-hi en bloc i reclamar a crits la seva…

Els cistercencs, dits monjos blancs a diferència dels negres o benedictins , tenen origen i es constituïren com a orde a partir de Cister Cîteaux i de llurs primeres fundacions Els tres primers abats foren Robert 1098-99, Alberic 1099-1109 i Esteve Harding 1109-33 Aquest darrer fou el veritable fundador de l’orde Obtingué de Pasqual II el Privilegium Romanum , que permetia al monestir de desenvolupar-se sense témer cap intervenció senyorial o episcopal La Carta de caritat , obra d’Esteve, és la llei fonamental del Cister amb la Regla i els Usos i consagrà l’autonomia de cadascun dels…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…

El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n’alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…

Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227,…

Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…