Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
Johan Jordi Cruyff
Futbol
Futbolista.
Es formà a les categories inferiors de l’Ajax d’Amsterdam i, a partir dels catorze anys, del FC Barcelona Després de jugar dues temporades amb el Barcelona B 1992-94 a segona divisió, ingressà al primer equip el 1994 Es mantingué en el Barça fins al final de la campanya següent 1995-96, amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya 1994, disputà 41 partits de Lliga i marcà 11 gols L’agost del 1996 fitxà pel Manchester United L’any 1999 fou cedit al Celta, retornà al Manchester i posteriorment jugà tres temporades amb el Deportivo Alavés 2000-03 La temporada 2003-04 jugà amb l’…
Francesc Espar Moyà
Handbol
Jugador i entrenador d’handbol.
Conegut com Xesco Espar, s’inicià en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou cedit al GEiEG de Girona, però el 1984 retornà al FC Barcelona Jugà dues temporades en el primer equip i el 1985 guanyà la Recopa d’Europa i la Copa del Rei El 1985 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa d’entrenador a les categories inferiors del FC Barcelona Entrenà sis temporades l’equip juvenil 1985-91 i sis temporades més l’equip júnior 1991-97 El 1997 ocupà el càrrec de preparador físic i d’ajudant de Valero Rivera, tècnic del primer equip L’equip enllaçà cinc victòries…
Albert Celades López

Albert Celades (2019)
Valencia CF
Futbol
Futbolista.
Ingressà al FC Barcelona a tretze anys i del 1993 al 1995 jugà amb el Barcelona B La temporada 1995-96 passà a formar part del primer equip, en el qual romangué fins la temporada 1998-99 després d’haver guanyat dues Lligues 1998, 1999, dues Copes 1997, 1998, una Recopa 1997, una Supercopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Espanya 1996 La temporada 1999-2000 jugà al Celta i la següent fitxà pel Real Madrid, amb el qual jugà fins la temporada 2004-05, tot i que fou cedit una temporada 2003-04 al Girondins de Bordeus Amb el Real Madrid guanyà una Copa d’Europa 2002, dues Lligues 2001…
Albert Casanovas Vázquez
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa que s’inicià al Reus Deportiu, el 2001 fitxà pel FC Barcelona juvenil i les temporades 2002-04 fou suplent del primer equip, amb el qual guanyà dues Lligues 2003, 2004, una Copa del Rei 2003 i una Lliga europea 2004 Passà al Vila-seca 2004-05 i tornà al Reus 2005-07, amb el qual conquerí una Copa del Rei 2006 i una Supercopa d’Espanya 2007 Fou cedit al CP Vilanova 2007-08 i al CH Mataró 2008-09, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2009 La temporada 2009-10 tornà al Reus, amb el qual conquerí la Copa Continental 2010, la Copa Intercontinental 2010 i la Lliga 2011 La…
Servei General d’Informació de Muntanya
Esports de muntanya
Centre de documentació sobre temes relacionats amb el muntanyisme amb seu a Sabadell.
Conegut amb les sigles SGIM, fou fundat el 1974 per Josep Paytubí i Carles Capellas, entre d’altres, amb l’objectiu de recollir llibres, guies, mapes i fonts d’informació relatives al muntanyisme, tant en l’àmbit esportiu com en el camp històric i cultural Disposa d’una biblioteca que té un fons de més de 16000 volums i d’una cartoteca, una hemeroteca, una fototeca i una filmoteca A més de servei d’informació de caràcter públic, funciona com a arxiu històric i centre d’estudis, d’on han sorgit publicacions com els Quaderns d’Alpinisme o els índexs gràfics de mapes del Karakoram i de l’Hindu…
Canberra
Ciutat
Capital federal d’Austràlia, que forma un estat propi, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.
El 1909 el govern decidí establir-hi la capital federal i, amb aquest objectiu, fou encarregat un pla urbà a l’arquitecte nord-americà Walter Griffin, a partir del qual hom aixecà la ciutat pràcticament de nova planta el 1913 s’inicià la construcció, que es paralitzà durant la Primera Guerra Mundial, i finalitzà el 1927, quan el duc de York inaugurà l’edifici del parlament i es traslladaren els organismes administratius des de Melbourne La ciutat és formada per l’addició de dos semicercles, on amples vies semicirculars són travessades per unes altres de tipus radial Al semicercle de la vora…
el Fondó de les Neus
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, en un corredor longitudinal de les serralades Subbètiques murcianovalencianes.
El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i destaca el…
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo…
Santa Eulàlia de Bolquera
Art romànic
Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’…
Castell de la Sinoga (Sant Martí de Riucorb)
Art romànic
Es desconeix amb certesa on era situat aquest castell Hom pensa que pot correspondre al molí fortificat de la Sinoga, al nord-oest de Sant Martí de Maldà El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà a Arnau Companys, a la seva muller Guisla i a Oliver, llur fill, una quadra de terra al terme de Tàrrega, al lloc de Verdú La quadra tenia com a límit de ponent el territori d’Espanya fins a la Sinoga del Riu Corb L’historiador J Finestres diu que el 1207 el monestir de Poblet tenia el castell molí de la Sinoga, cedit per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina