Resultats de la cerca

Vida Després d’estudiar a l’Escola Oficial de Cinematografia, on el 1969 es llicencià en producció, inicià la seva trajectòria com a director de producció d’Estela Films de Jordi Tusell Amb aquest càrrec intervingué en La respuesta 1969, Josep Maria Forn estrenat el 1976 versió en català, M’enterro en els fonaments , 1984 La cena Historia de una chica sola 1969, Jordi Grau i Topical Spanish 1970, Ramon Masats El 1971 s’independitzà i creà Films d’Ara, una productora bàsicament orientada vers el cinema eròtic a través de coproduccions, en algunes de les quals també feu de coguionista Entre…

Vida Exercí el periodisme a la secció d’espectacles de "La Noche" i "El Día Gráfico" amb el pseudònim d’El Caramelero Exiliat a Cuba, hi posà en marxa una Guía de la Habana El 1939 arribà a Buenos Aires, on fou un membre destacat de la revista "Catalunya" i del Casal de Catalunya Gràcies a l’escriptor Josep Amich i Bert, Amichatis , feu el guió de Surcos de sangre 1950, pellícula dirigida per Hugo del Carril a Xile a partir de la novella La dama gris de Herman Sudermann Collaborà amb H Carril com a adaptador i guionista en Las aguas bajan turbias 1952, una pellícula basada en la novella El…

Vida Format com a pintor, exposà des del 1971 Practicà l’art multimèdia accions, environaments , vídeo-art, poesia visual, publicacions, muntatges, etc i fou un dels promotors de la sala barcelonina d’avantguarda Galeria G dècada del 1970 S’apropà al cinema a través de l’Escola de Cinematografia Aixelà el 1968 i com a director dels curts Sabor a mí 1976, amb la Voss del Trópico, Maniquí 1977 i Quo Vadis, Sisa 1978 Després de crear Manuel Valls, PC, empresa amb la qual produí el documental televisiu Portrait José Carreras 1984, Cayetano del Real, el 1985 fundà Septimània Films, SA amb el…

Inicià la seva formació a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on rodà els curtmetratges experimentals Women  2009 i Lovers 2010 Posteriorment es graduà en comunicació audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona Després de treballar en produccions de Televisió de Catalunya, amplià estudis amb una beca a la London Film School, on rodà el documental Born Positive 2012, el curtmetratge  Lipstick 2013 i el migmetratge Las pequeñas cosas 2014, amb el qual es graduà, films que reberen una bona acollida en diversos festivals internacionals Més tard estrenà els curtmetratges Llacunes…

De família d’actors, de molt jove s’inicià en el teatre amateur  en una penya del Club Natació Montjuïc fent la Doña Inés de Don Juan Tenorio Feu teatre de cambra i ràdio, i participà en les sessions infantils del Teatre Romea al costat de Núria Espert Fou descoberta per José Luis Alonso, que la contractà per a fer una gira d’un any en què representaren principalment La rosa tatuada , de Tennessee Williams 1957 Amb Miguel Narros inicià el seu període teatral a Madrid, on ha centrat la seva activitat, compaginant cinema i teatre Als escenaris actuà en companyies diverses, entre les quals hi…

DG Phalké fundà, el 1913, els primers estudis indis a Nasik, on rodà fins el 1923 uns trenta films L’obra més important, tanmateix, d’aquest període mut és la de VShantaram, amb pellícules com Nathaji Palkar 1926, Amrit Matham 1927 i Adomi 1928 Amb l’aparició del sonor, l’Índia pogué incorporar a l’obra cinematogràfica tota la seva tradició folklòrica i musical, element que passà a formar part de quasi tots els films indis Els centres de producció es multiplicaren Poona, Holapur, Bombai, Madràs, però fou a Calcuta on el cinema indi obtingué més bons resultats, dirigit per Debaki Kumar No…

Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans hustru 1918 i…

Vida i obra Llicenciat en dret i en ciències de la informació, feu de crític en el diari Tele-exprés  i la revista Dirigido por  1973-80 El 1977 s’inicià en la direcció amb els curts Lección acelerada de cine i La tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un día descubrió la cinefilia 1978, primer premi al Festival de Films Curts d’Osca Aquell mateix any fundà Diafragma PC, la productora dels seus llargs, el primer dels quals fou Denver 1980 Amb Adela 1986 mostrà el seu interès per la crònica negra i policíaca que quedà palès en produccions successives L’amor és estrany 1988 —premi d’…

Cursà estudis de Pantomima amb Pawel Rouba 1979 i es llicencià en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1980 Posteriorment estudià seguint el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo 1981 i 83 La seva versatilitat l’ha portat a actuar indistintament al teatre, el cinema i la televisió En teatre ha interpretat Glups 1983, de Dagoll Dagom , L’Amant 1997, de Harold Pinter, per la interpretació de la qual rebé el premi Margarida Xirgu Las presidentas 1998, de W Schwab, Bernadeta-xoc 1999, d’A Platel i A Sierens, Hurracán 2000, d’E Nolla, Cartas de amor a Stalin 2001, de J Mayorga Les…

S’incorporà al cinema des d’una perspectiva experimental, tot utilitzant formats marginals fins el 1980, any que es professionalitzà S’interessà pel teatre, en el qual treballà temporalment com a actor, i escriví tres relats i una novella Reconegut com el cineasta més innovador i original del cinema espanyol actual, ha obtingut projecció internacional amb films com Laberinto de pasiones 1982, Entre tinieblas 1983, Qué he hecho yo para merecer esto 1984, Matador 1985, La ley del deseo 1986, Mujeres al borde de un ataque de nervios 1988, Átame 1990, Kika 1993, La flor de mi secreto 1995, Todo…