Resultats de la cerca
Es mostren 898 resultats
Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun
Història
Senyor de la vall de l’Ebre, de Tudela, d’Osca i de Saragossa.
De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la llegendària…
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en…
Santa Anna de Puigverd, abans Santa Maria (Tremp)
Art romànic
El primer esment, i per ara l’únic conegut, de l’església i el lloc de Puigverd data de l’any 1106, quan Berenguer i la seva muller Mandegor donaren a l’església de Santa Maria de Puiverde la quarta part de la vila i dels homes que l’habitaven o l’habitarien, i els altres béns mobles i immobles de la seva propietat Tradicional sufragània de l’església de Palau, depenia també de la comanda de Susterris, fet pel qual no apareix en les relacions d’esglésies del deganat, ardiaconat o oficialitat de Tremp Per aquest mateix motiu tampoc podem establir el moment en què es produí el…
Vatatza de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris.
Dama de companyia i amiga d’Elisabet d’Aragó, reina de Portugal, restà implicada en la política peninsular, des de Castella sobretot, com a instructora de la reina Constança i protectora del nen Alfons XI, i jugà les cartes divergents dels regnes de Catalunya-Aragó, Castella i Portugal de mà de Jaume II, Ferran IV i DionísI, per mitjà d’ambaixadors i d’una notable correspondència epistolar sobre tots els temes polítics del moment A l’etapa següent, vídua de Martim Anes i sobrevivint a l’única filla, Vatatza, es dedicà a obres de pietat i al misticisme, juntament amb la reina Elisabet És…
Jaume Destorrent i Casa-saja
Història
Política
Ciutadà i polític barceloní, fill de Pere major de dies
.
Es doctorà en dret a Lleida Després de l’execució del seu germà Pere 1462 hagué de fugir de Barcelona Fou conseller en cap el 1478, síndic a les corts en 1480-81 i advocat de la generalitat el 1482 De nou conseller en cap el 1484, comandà la bandera de la ciutat contra els remences Advocat de la ciutat el 1485 i el 1490, fou el cap del partit favorable a la intervenció del rei Ferran II en el municipi i que governà Barcelona durant el període de reformes i del redreç politicoeconòmic Conseller en cap per nomenament reial en 1490-91, i després regent de la cancelleria 1491, elaborà el…
Aznar Pardo
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge,…
Castell d’Alguaire
Art romànic
Situació Vista parcial de la muralla sud d’aquest castell, on s’establí el 1186 una important comanda hospitalera ECSA-JI Rodríguez Les escasses restes del castell i convent d’Alguaire coronen un tossal situat a ponent de la població del mateix nom Mapa 32-14 359 Situació 31TBG988237 S’arriba a Alguaire des de Lleida per la carretera N-230 en direcció nord Un cop al poble, per a arribar al cim del tossal on hi ha les ruïnes del castell i el convent cal agafar una pista senyalitzada S’hi arriba després d’uns 2 km JRG Història Com el seu topònim indica, Alguaire devia constituir originàriament…
Josep Anton Martí
Història
Militar
Militar.
Fill del jurista Joan Anton Martí Participà en la insurrecció de Vic a favor del rei arxiduc Carles III 1705 —que concedí al seu pare el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona— i fou un dels vuit signataris catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova Contribuí a l’ocupació de Barcelona i a la de Girona per les forces austriacistes lluità al setge de Barcelona 1706 Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol del 1714 desertà, juntament amb el seu germà Joan Baptista i llur amic Josep Moragull, i passà al…
Carl Gustaf Wrangel
Història
Militar suec, més conegut com a comte Wrangel
.
Comte de Salmis i de Sölvesborg 1651 Començà la carrera militar a Alemanya, durant la guerra dels Trenta Anys com a general participà en la batalla de Lützen 1632, i, després de la mort de Banér 1641, fou un dels tres generals que comandaren l’exèrcit suec a Alemanya Participà en les victòries de Wolfenbüttel 1641, Leipzig 1642 i sobretot Fehmaru 1644, victòria naval que li valgué el comandament general de la flota Governador de Pomerània 1646, participà encara en les operacions de Polònia, Brandenburg i Dinamarca 1655-58 Acabada la guerra, governà Pomerània fins a la mort Durant la minoritat…
Manuel Pavía y de Lacy
Història
Militar
Militar.
Primer marquès de Novaliches 1840 Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França amnistiat, tornà de l’exili 1843 i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions del nord i contra la insurrecció de Barcelona Fou ministre de la guerra 1847 Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles El 1854 era capità general de les Filipines El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de formar govern, sense prendre possessió El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina