Resultats de la cerca
Es mostren 758 resultats
Antonio Ramón Ricardos y Carrillo de Albornoz

Antonio Ramon Ricardos, quadre de Francisco Goya que està al Museo del Prado de Madrid
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar castellà.
Fill del tinent general Felipe Nicolás Ricardos, governador de Caracas, i de Leonor Carrillo de Albornoz y Antic, d’origen català Lluità a Itàlia 1744-48 En tornar a la península Ibèrica, estudià l’organització militar prussiana El 1764 fou enviat a Mèxic per reorganitzar l’exèrcit, malmès per la guerra dels Set Anys Fou ascendit a tinent general 1771 i dirigí una expedició a Algèria que fracassà Nomenat inspector de l’arma de cavalleria 1773, fou molestat per la inquisició per les seves idees innovadores Suspecte de simpaties pel partit del comte d’Aranda, Floridablanca el desterrà a…
Teodor I Làscaris
Història
Emperador bizantí de Nicea (1204-22).
General de l’exèrcit bizantí i casat amb Anna, filla d’Aleix III Àngel, es distingí en la defensa de Constantinoble contra els llatins, els quals prengueren la ciutat per l’abril del 1204 Elegit ja basileu després de fugir Aleix V Ducas Murzufle, Teodor es refugià a Nicea, on reorganitzà l’imperi Bizantí imperi de Nicea , enfront de l' imperi Llatí de Constantinoble , però fou derrotat pels croats 1204 i 1205 Aliat amb els búlgars, vencé l’emperador de Trebisonda David Comnè 1205 i conquerí Cízic i Nicomèdia 1207 El 1208 rebé la corona imperial de mans del patriarca Hagué de fer cara als…
Tello I de Biscaia
Història
Senyor de Biscaia (1353-58 i 1366-70).
Fill illegítim del rei Alfons XI de Castella-Lleó i de Leonor de Guzmán El 1338 rebé del pare la senyoria d’Aguilar de Campoo S'expatrià, i a Lleida reté homenatge a Pere III de Catalunya-Aragó Retornà a Castella perdonat pel seu germà consanguini el rei Pere I 1352 i li fou permès el casament 1353 amb la senyora Joana I de Biscaia, del llinatge dels Lara, que el 1352 havia succeït el seu germà, el senyor Nunó I, però Pere I li oposà en aquella senyoria la germana de Joana I, Isabel, muller de l’infant Joan d’Aragó, senyor d’Elx, germà de Pere III Tello rebutjà les forces enviades contra ell…
Sunyer I de Pallars
Història
Comte de Pallars (996-1010/11), fill petit de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare el govern passà a mans de la comtessa Goldregot i, vers el 963, a les dels seus fills grans Ramon III i Borrell I, amb els quals Sunyer cogovernà des del 966 Dels tres germans, Ramon ocupà una posició preferent, però tant ell com Borrell traspassaren poc després del 995 El comandament del clan familiar passà aleshores a Sunyer, que governà primer amb el seu nebot Ermengol I, fill de Borrell, i després amb els seus propis fills Confirmà la donació del Burgal a la Grassa 1006, assistí a la restauració de la canònica urgellenca i en confirmà la dotació 1010 i…
Agustí Vilà i Conill
Economia
Història
Pilot d’altura i director industrial.
Arran de la seva activitat i estudis marins, anà a Amèrica El 1859 arribà a l’Uruguai, Montevideo, a l’edat de 17 anys, com a agregat a la corbeta “Pepe El Alicantino”, comandada per Pelegrí Pujol i Sala Un any després tornà a Barcelona i s’embarcà amb el capità Salvador Crosas i Vilà en la corbeta “Nueva Lidia”, propietat del seu pare En retornar a la península Ibèrica l’any següent, i, arran dels seus coneixements adquirits, es graduà com a tercer pilot Arran dels viatges que havia fet a Montevideo, s’havia relacionat amb els Cibils de l’Uruguai —i pràcticament totes les expedicions de la…
Vicent Peris
Història
Dirigent de la Germania valenciana.
Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del…
Gai Mari
Història
Militar
Política
General i polític romà.
Fill d’una família de camperols, amb l’ajut dels Metels inicià la carrera política com a tribú militar, qüestor i tribú de la plebs 119 aC Com a pretor es distingí en la guerra contra Jugurta, en la qual fou legat per disposició de Quint Cecili Metel Cònsol el 107 aC, fou reelegit durant els anys 104-100 aC Derrotà els teutons a Acquae Sextiae 102 aC i els cimbres a Campi Raudii 101 aC En el transcurs d’aquestes campanyes modificà substancialment l’estructura de l’exèrcit romà, que esdevingué un autèntic exèrcit professional No pogué, però, eludir les qüestions polítiques i, condescendent amb…
Fernão Magalhães

Fernando de Magallanes
© Fototeca.cat
Història
Navegant portuguès.
D’origen noble, estudià arts militars, nàutica i geografia, i el 1505 participà en l’expedició del virrei Francisco de Almeida a l’Índia Navegà per l’Extrem Orient, i collaborà amb el virrei Alburquerque fins el 1513, que tornà a Portugal Combaté al Marroc 1514 però, caigut en desgràcia en assenyalar la situació de les Moluques dins la zona castellana, se n’anà a Castella En contacte amb el rei Carles I, suggerí la possibilitat d’arribar a les Moluques seguint la ruta occidental dins la demarcació castellana El 1518 fou nomenat capità general de la flota i governador de les terres que…
Gabriel de Llupià i de Saragossa
Història
Fill gran de Lluís de Llupià i Xanxo i de Violant de Saragossa.
El 1575 servia a Itàlia, en la flota de Joan d’Àustria, i prengué, el 1580, el comandament de la galera “Lupiana”, heretada del seu besoncle Tomàs de Llupià Prengué una part brillant en les guerres de Felip II de Castella contra Portugal i França El 1589, nomenat procurador reial de Rosselló i Cerdanya, cedí la seva galera a la corona El 1606, Felip III de Castella li conferí la senyoria de Conat Conflent i diverses rendes a Prats de Molló i a Perpinyà En conflicte amb el bisbe d’Elna, Francesc Robuster, a propòsit de les immunitats eclesiàstiques, fou excomunicat per aquest el…
draga

Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina