Resultats de la cerca

Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…

Diplomat en administració i direcció d’empreses per ESADE, completà la formació a la Universitat de Mondragón President de la cooperativa lleidatana COPAGA 2000-11 i del Consell Sectorial del Porcí de CCAE Confederación de Cooperativas Agrarias de España, membre del COPA-COGECA Confederació de Cooperatives de la UE i assessor en porcí del consell consultiu de la UE També ha estat vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya 2000-08 Resident a la Palma d’Ebre Ribera d’Ebre, d’on fou tinent d'alcalde 1991-2007, ha estat vicepresident del Consell…

Inicialment bisetmanal, des del 1980 esdevingué trisetmanal El 1982 publicà una quarta edició setmanal, tipus revista de cap de setmana, i el 1983 aparegué també els dilluns, que se sumava a les que ja apareixien el dimarts, dijous i caps de setmana, i el 1991 es convertí en diari És un periòdic independent i progressista que cobreix informativament les comarques del Bages, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya 1986 i l’Anoia 1995, i també inclou informacions de l’Alt Urgell i del sector nord del Baix Llobregat L’empresa editora inicial, Edicions Intercomarcals SA, es basava en l’accionariat…

Creà un important arxiu de fotografies d’esglésies complementat amb un ampli arxiu de documentació Arxiu Gavín Publicà i exposà part del material, que, recopilat, constitueix l’ Inventari d’esglésies publicat entre el 1977 i el 1997, que abasta vint-i-nou volums Aquest corpus ofereix informació sobre uns 26000 edificis catòlics de totes les comarques catalanes i d’Andorra A partir del 1972 publicà els fascicles Les comarques catalanes , i és coautor de Les esglésies romàniques de planta circular i triangular a Catalunya 1974 i de Columbaris, colomers o palomers Collaborà en les obres…

Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un…

Medievalista, obtingué la càtedra d’història medieval a les universitats de Granada 1966 i de Barcelona 1969 S'especialitzà en la història monàstica catalana i de l’Andalusia oriental Són importants les seves hipòtesis sobre l’origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d’estadística demogràfica medieval, producció llanera i ramadera, etc Cultivà també l’arqueologia medieval Publicà nombroses obres, entre altres L’arqueologia medieval a Catalunya 1989, Ferran Soldevila 1894-1971, Historiador de Catalunya 1994, i Historia de las religiones 2000, amb Carles Cid Coordinà el volum VII de la…

El lloc de la Mussara és conegut des de l’any 1173, que és esmentat en el document pel qual el rei Alfons I confirmà a l’arquebisbe Guillem de Torroja el territori de l’església de Tarragona i la donació del comte Ramon Berenguer III a l’arquebisbe Oleguer L’església parroquial de Sant Salvador és consignada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194 Així mateix, el rector d’ Almuzara o d’ Almuçara contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280 cada any amb 28 sous I 7 diners Al final del segle XV la parròquia de la Mussara era de…

Situació Esglesiola rural, amb un absis molt desenvolupat, cobert encara amb l’antic llosat Arxiu Gavín La capella de Sant Miquel és al cim d’un tossalet que domina el poble de Suterranya, des d’on s’hi arriba per un camí en direcció nord Mapa 33-12290 Situació 31TCG310692 Per a arribar a Suterranya cal agafar un trencall que parteix de la carretera comarcal 1 412, poc després de Vilamitjana, a mà esquerra venint de Tremp JAA Història Aquesta capella no apareix en la documentació coneguda fins a l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Suterranya MLIC Església…

Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai Installat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, parallelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià , i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià , organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants El 1922 seguí Macià en la fundació d’ Estat Català , del qual s’escindí junt amb el sector que…

És un dels polígons d’actuació de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona dins el pla d’Urgència Social que es començà a edificar el 1959 per una empresa privada Construcciones Españolas SA amb la prèvia elaboració d’un pla parcial d’ordenació urbana 1958 que significà una forta densificació d’ocupació del sòl d’aquest sector respecte a la prevista en el pla Comarcal del 1953 passà de 166 h/ha 1953 a 1000 h/ha 1970, densitat superior a la del districte cinquè de Barcelona És format per blocs d’habitatges de superfície reduïda de 40 m 2 a 50 m 2 , alta densitat relativa d’ocupació…