El lloc de la Mussara és conegut des de l’any 1173, que és esmentat en el document pel qual el rei Alfons I confirmà a l’arquebisbe Guillem de Torroja el territori de l’església de Tarragona i la donació del comte Ramon Berenguer III a l’arquebisbe Oleguer. L’església parroquial de Sant Salvador és consignada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194. Així mateix, el rector d’Almuzara o d’Almuçara contribuí a les dècimes papals del 1279 i el 1280 cada any amb 28 sous I 7 diners.
Al final del segle XV la parròquia de la Mussara era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona i consta que a mitjan segle XVIII ja havia esdevingut sufragània de la parròquia de Santa Maria de Vilaplana.
La porta de l’edifici actual, abandonat com tot el poble i en estat molt ruïnós, duu la data del 1859. L’any 1936 fou destrossada una imatge de la Mare de Déu, asseguda amb l’Infant, de fusta policromada, del segle XIV, que hi havia a l’església. Els fragments foren traslladats al Museu Comarcal de Reus. En aquest mateix museu es conserva una estela funerària discoidal procedent de la Mussara.