Resultats de la cerca

Es formà al Conservatorio dei Mendicanti, a Venècia, on mostrà una gran habilitat musical i un talent extraordinari per al violí El 1767 es casà amb el mestre de capella Ludovico Sirmen, amb el qual viatjà a França i Anglaterra, on oferí molts concerts El 1770 conegué Giuseppe Tartini, que, probablement, fou el seu mestre Compongué sis trios per a dos violins i violoncel, sis sonates per a dos violins, alguns duets, sis concerts per a violí i orquestra i sis quartets de corda que foren publicats a París el 1769 Molt apreciada per Leopold Mozart, les seves obres s’editaren a…

Estudià a Leipzig i a París, i esdevingué un virtuós del violí Feu gires de concerts per Europa, amb una destacada actuació a Londres el 1866, i els EUA Durant una gira americana conegué la soprano Euphrosyne Parepa, amb qui es casà el 1867, i aquell mateix any crearen la companyia Parepa-Rosa, en la qual ella era solista principal, i ell, director i empresari Aquesta agrupació tingué molt èxit als EUA, on mantingué l’activitat fins el 1871 Dos anys més tard marxaren a Londres, on Euphrosyne morí al cap de poc temps Rosa fundà el 1875 la Carl Rosa Opera Company, al teatre…

Estudià lleis, i la seva feina de funcionari li permeté dedicar-se a la música amb desimboltura Ensenyà al Conservatori de Siboni El 1836 inicià un viatge per Europa, en companyia de HA Marschner, davant el qual entrà en contacte amb F Chopin, G Rossini, L Cherubini i L Spohr, entre d’altres En diversos viatges conegué Clara Wieck, F Mendelssohn, R Schumann i F Liszt Des del 1843 esdevingué organista a la catedral de Copenhaguen En crear-se el conservatori de la capital danesa en fou designat codirector, juntament amb N Gade Hartmann gaudí d’un gran respecte en la societat danesa…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Frankfurt, on fou deixeble d’Eugen d’Albert El 1895 conegué Johannes Brahms, els concerts per a piano del qual enregistrà posteriorment Després de guanyar el Premi Rubinstein a París l’any 1905, tres anys més tard inicià una carrera ascendent i aconseguí d’actuar a les principals sales de concert europees El 1910 enregistrà el primer disc, amb el Concert en la menor de Grieg Fou un dels pioners de la música pianística gravada i els seus discos, profusament reeditats, han estat considerats sempre una referència…

Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur 1691 o The Fairy Queen 1692 Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en collaboració amb altres autors Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera…

Escriví poesia romàntica i tragèdia neoclàssica Laodamia , 1812 i romàntica Francesca da Rimini , 1814 traducció catalana d’Alfons Maseras, 1909 Eufemio di Messina , 1834 etc A Lió entrà en contacte amb una ideologia revolucionària i racionalista Preceptor a casa del comte Porro di Lambertenghi, a Milà, conegué diversos fautors del Romanticisme Aquestes orientacions renovadores, políticament i literàriament, el portaren a lluitar contra els austríacs, dominadors de la Llombardia, des de les pàgines del Conciliatore 1818-19 i al costat dels carbonaris Condemnat a mort, li fou…

L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik ‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920, on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt Ursprung des deutschen Trauerspiels ‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928 El 1933 es veié obligat a escriure amb pseudònim, i…

El 1745 fou nomenat, a Dresden, pintor de cambra de la cort saxona El 1751 s’establí a Roma Residí a Madrid, com a pintor de cort, del 1761 al 1768 i del 1772 al 1777 Hi féu nombrosos retrats, que són el més remarcable de la seva obra pictòrica es destaquen els de Maria Lluïsa de Parma i de la Marquesa del Llano , ambdós al Museo del Prado La seva activitat més destacada és la de teòric elaborà, juntament amb JJWinckelmann, que conegué a Roma 1755 i per qui fou influït, les teories del neoclassicisme, que plasmà en El Parnàs , decoració d’un sostre de la Villa Albani de Roma 1761…

Fins a dinou anys visqué a Rialb treballant de pastor per a diverses pagesies Arribat a Barcelona es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies que Agustí Duran i Sanpere mantenia a l’Arxiu Històric de la Ciutat sobre temes de folklore de Catalunya Allí conegué Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra Aquest últim, sobretot, l’encoratjà a escriure sobre el Pallars D’entre les seves obres cal fer esment de  Records de la meva vida de pastor  1955,  El meu Pallars,  en quatre volums 1959, 1961, 1967 i 1979,  L’home de la bossa Novella d’antics costums…

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2…