Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
David Fincher
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002,…
Peter Sellars

Peter Sellars
© Ruth Wlaz / American University of Beirut
Música
Director d’escena nord-americà.
Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel, Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China…
Dumitru Micu
Literatura
Crític i historiador de la literatura romanès.
Graduat per la Universitat de Bucarest 1952, d’on fou professor de literatura romanesa, camp en el qual fou una de les autoritats més importants, especialment del període contemporani Dins d’aquest camp publicà les obres Romanul românesc contemporan ‘La novella romanesa contemporània’, 1959, on recull la seva obra del 1944 al 1959 De la Alexandru Macedonski la George Bacovia ‘D’Alexandre Macedonski a George Bacovia’, 1984 De la Arghezi la suprarealism ‘D’Arghezi al surrealisme’, 1985 Modernismul românesc ‘El modernisme romanès’, 1985, en dos volums Limbaje lirice contemporane ‘Llenguatges…
Jill Gomez
Música
Soprano britànica.
Estudià a la Royal Academy of Music i a la Guildhall Scholl de Londres Debutà el 1967 amb Oberon , de CM von Weber, i posteriorment ingressà als cors del Festival de Glyndebourne, on el 1969 interpretà el paper de Mélisande i on tornà el 1970 i el 1975 El 1970 participà en l’estrena de The Knot Garden , de M Tippett, al Covent Garden, i un any després fou Pamina La flauta màgica a Ais de Provença S’especialitzà en les òperes de Mozart i Händel, tot i que arribà a estrenar obres d’autors contemporanis Ha estat membre de l’English Opera Group i de la companyia del Sadler’s Wells…
Germaine Hoerner
Música
Soprano francesa.
Inicià els seus estudis musicals a Estrasburg i els amplià al Conservatori de Música de París El seu talent fou descobert per Jacques Rouché, director de l’Òpera de París i de l’Òpera Còmica del 1914 al 1944, i debutà el 1929 amb Sieglinde La valquíria Especialitzada en R Wagner, interpretà els principals papers femenins del compositor alemany i protagonitzà la primera interpretació de L’holandès errant a l’Òpera de París Amb els anys la seva veu esdevingué més dúctil, fet que li permeté ampliar el repertori i apropar-se a l’òpera francesa, amb obres com Faust , de Ch Gounod, i a autors com…
George Alexander Osborne
Música
Pianista i compositor irlandès.
Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta…
Franz Paul Lachner
Música
Compositor i director alemany, germà d’Ignaz Lachner, també músic.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, Anton Lachner, que era organista El 1822 anà a Munic, on es guanyà la vida com a organista i professor de música, i l’any següent es traslladà a Viena per ocupar la plaça d’organista a l’església luterana Parallelament continuà la seva formació amb Simon Sechter Fou a la capital austríaca on entrà en contacte amb L van Beethoven i establí una sòlida amistat amb F Schubert L’any 1829 fou nomenat director del Kärtnertor-Theater El 1834 se n’anà a Berlín, on aspirava a dirigir el Teatre d’Òpera, però la plaça fou concedida a un altre candidat Del…
Ludwig Streicher
Música
Contrabaixista austríac.
Després d’haver estudiat a l’Acadèmia de Música de Viena, el 1940 fou contractat com a contrabaix solista de l’Òpera de Cracòvia, on romangué fins el 1944 Entre el 1945 i el 1973 fou membre de la Filharmònica de Viena La seva carrera de solista no s’inicià pròpiament fins el 1966, any en què començà també a impartir classes a l’Acadèmia de Música de Viena Des de llavors feu gires de concerts per tot Europa, Àfrica i Àsia Convidat als festivals de Salzburg i Bregenz i al Mai de Versailles, tocava amb un contrabaix de Gabriel Lembock 1814-1892 Cal destacar la importància de la seva tasca pel…
Andrew Parrott
Música
Director d’orquestra i de cor anglès.
El 1973 fundà el Cor Taverner, que debutà al Festival de Bath aquell mateix any Ha estat durant molts anys assistent musical de Michael Tippett, compositor que el posà en contacte amb la música contemporània Posteriorment creà el Taverner Consort and Players, que juntament amb el Cor Taverner gaudeix d’un gran prestigi en la interpretació d’obres del Renaixement i el Barroc El 1987 fou convidat al Festival de Salzburg, on dirigí l’estrena mundial de l’òpera de Judith Weir A Night at the Chinese Opera i un concert dedicat a obres de C Monteverdi El 1993 debutà al Covent Garden de Londres amb…
Julio Segni
Música
Organista, clavicembalista i compositor italià.
Es formà a Mòdena al costat de Giacomo Fogliano Entre el 1530 i el 1533 ocupà una de les dues places d’organista a Sant Marc de Venècia Més endavant entrà al servei del cardenal comte de Santa Fiora -Guido Ascanio Sforza- a Roma Molt probablement restà a la capital italiana al servei del cardenal fins el moment de la seva mort A Roma obtingué una gran fama com a organista, fins a arribar a ser-ne considerat el més preeminent entre els seus contemporanis Algunes de les seves composicions, bàsicament ricercari instrumentals, aparegueren en antologies col-lectives de l’època,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina