Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Maite Hernández Martínez
Alpinisme
Alpinista.
Membre de la UEC de Barcelona, l’any 2001 coronà el Shisha Pangma, a l’Himàlaia Formà part de l’expedició femenina que coronà l’Everest juntament amb Núria Balagué, i es convertiren en les primeres catalanes que l’assoliren per la cara nord 2004 És directora de l’àrea de preparació física del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya Fou una de les autores d’ Entrenamiento para deportes de montaña 1997 Rebé el gran premi Millet a la millor activitat alpinística collectiva formant part de l’expedició Dones al Shisha 2001 i el premi d’honor de l’esport català 2004
Felip I de França
Història
Rei de França (1060-1108).
Fill d’Enric I i d’Anna de Kíev Malgrat el seu títol de Rex francorum , el seu poder fou encara nominal fora dels dominis de la corona Volgué controlar el comtat de Flandes mitjançant el seu candidat Arnulf III, però fou derrotat 1071 per Robert I el Frisó Intrigà, així mateix, contra Guillem I d’Anglaterra, amb l’ajut del fill d’aquest, Robert II de Normandia 1078 Pel seu matrimoni illícit amb Bertrada de Montfort 1092 fou excomunicat 1095, però més tard li fou aixecada la condemna 1105 Amplià els patrimonis de la corona amb el Gatinès 1068, el Vexin 1082 i el…
la Suda de Tortosa
la Suda de Tortosa
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de Tortosa (Baix Ebre), que domina la vall de l’Ebre i defensa el seu pas, damunt l’altura que domina la ciutat; era poblada ja pels ilercavons.
Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un…
Sant Joan de Sispony (La Maçana)
Art romànic
Situació El poble de Sispony es troba a 1 315 m d’altitud, a mà dreta de la ribera, en un contrafort del Pla de la Costa La seva església és a l’entrada del poble, en un extrem del reduït nucli que forma la població, de cases velles i plenes de regust Per a arribar-hi, cal agafar el trencall que hi ha a mà esquerra de la carretera general que va d’Andorra la Vella a la Maçana, molt poc després d’haver passat els túnels de Sant Antoni Situació x 1°31′00” — y 42°32′50” JVV Història Al poble de Sispony hi ha una església del segle XVII, segons les pedres que hi ha a la façana Possiblement el seu…
art filipí
Art
Art desenvolupat a les Filipines a partir de la colonització de la corona de Castella.
La seva expansió inicial té relació amb l’arribada dels ordes religiosos i la fundació de Manila, el centre artístic més important, on foren construïts monuments renaixentistes i barrocs, com els de la fortalesa de Santiago 1582 i de l’església de Santo Domingo 1615 Als s XVIII i XIX, hom hi introduí els estils dominants arreu d’Europa cal esmentar l’obra de l’arquitecte neogòtic Felipe Roxas i la del català Hervàs, autor de la catedral de Manila 1878-79, neobizantina En l’època actual l’arquitectura segueix les tendències d’avantguarda és important l’obra de P Antonio i CArgüelles L’…
entaulament
Arquitectura
Conjunt d’elements arquitectònics (arquitrau, fris i cornisa) que corona un edifici d’estil clàssic.
Les propocions i la decoració varien segons l’ordre
capell piramidal
Heràldica
Espècie de gorra o barretina molt alta, generalment amb plomes o una corona al cim,.
usada com a cimera d’escut a Alemanya
audiència reial
Història
Història del dret
Òrgan d’administració de justícia creat per Ferran II als països de la corona catalanoaragonesa.
Les audiències amb veritable estructura moderna foren fruit de les reformes decisives de Ferran II i els seus successors immediats a través de disposicions diverses que les establiren i les adaptaren als països respectius Com a nota comuna conservaren la vinculació reial —de tradició medieval— significada ara en l’estructuració de la lloctinència, per la presidència primacial i en part ben efectiva del lloctinent respectiu i més efectiva encara per la de canceller, vicecanceller o regent en algunes de llurs sales o seccions Però la del Principat es distingí pel fet d’ésser tribunal suprem,…
síndic | síndica
Història
A la corona catalanoaragonesa, representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
El conjunt de síndics de cadascun dels regnes constituïa el braç reial de les corts d’aquests
coronar
Formar com una corona tot al voltant d’alguna cosa, adornar-ne la part superior.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina