Sant Joan de Sispony (La Maçana)

Situació

El poble de Sispony es troba a 1 315 m d’altitud, a mà dreta de la ribera, en un contrafort del Pla de la Costa. La seva església és a l’entrada del poble, en un extrem del reduït nucli que forma la població, de cases velles i plenes de regust. Per a arribar-hi, cal agafar el trencall que hi ha a mà esquerra de la carretera general que va d’Andorra la Vella a la Maçana, molt poc després d’haver passat els túnels de Sant Antoni.

Situació: x 1°31′00” — y 42°32′50”. (JVV)

Història

Al poble de Sispony hi ha una església del segle XVII, segons les pedres que hi ha a la façana. Possiblement el seu origen és romànic, però al llarg dels anys ha estat totalment transformada des dels seus fonaments.

Al començament dels anys setanta, a la sortida del poble, vora el cementiri, Pere Canturri localitzà una església, que catalogà com a romànica. Actualment les poques restes localitzades han tornat a restar sepultades.

El primer document on apareix esmentat el poble de Sispony és la concòrdia de l’any 1162. Entre els signataris figura G.R. de Sispony. L’església, per contra, no apareix esmentada fins el 30 de maig de 1272, en què Rula de Serters, en fer el seu testament, deixa 12 diners a Sant Joan de Sispony. (JGA)

Forja

Procedents de l’església de Sant Joan de Sispony i conservades al Museu Casa Areny de Plandolit d’Ordino, hi ha dues peces de ferro forjat, que per llur forma i factura han estat considerades com a canelobres. Ambdues presenten una mateixa estructura.

Cadascuna d’aquestes peces consta d’una base i una corona de llum. La base originàriament tenia tres peus (dels quals només se’n conserven dos); d’aquesta base surt una canya de secció quadrada amb els angles escairats. A la seva part superior i com a prolongació, hi ha una peça circular de secció ovoide, la finalitat de la qual és subjectar la corona. Una punta col·locada perpendicularment a aquesta darrera és la que encaixa amb l’anella de la part inferior de la corona. De l’anella surten tres barres de 26 cm que sostenen pròpiament la corona, fixades a ella mitjançant uns reblons martellejats.

Entre les dues peces l’únic element que presenta variacions és la corona de llum. Aquesta consta d’una cinta unida per dos reblons i forma a la vegada un diàmetre de 33 cm. La decoració és formada per una creu i flors de lis.

La decoració de les flors de lis és la primera variant entre les dues peces. A l’una n’hi ha dues, mentre que a l’altra n’hi ha tres; sembla que originàriament en tenia quatre, puix que hi ha una oxidació diferent al lloc on devia anar emplaçada.

A l’interior de la corona hi ha una barra de secció quadrangular, al centre de la qual s’alça la creu. Aquesta arrenca de la barra en forma de Y invertida. Aquesta creu consta de dues làmines de ferro encreuades, soldades i amartellades.

L’altra variació que hi ha entre els dos canelobres consisteix en les puntes on possiblement era col·locada la candela. En un d’ells aquestes puntes es troben als extrems, mentre que a l’altre estan al costat de la creu.

La cronologia d’aquestes dues peces de Sant Joan de Sispony és dubtosa, tot i que per la seva tipologia hom podria dir que són d’època medieval.

Per l’estructura que presenten hom pot establir relacions amb els canelobres de Tagamanent, conservats al Museu Episcopal de Vic, catalogats amb els números d’inventari 1341 i 1342. (CSC)