Resultats de la cerca

Molt usada des del s XIII, tingué una gran acceptació fins al s XV Fou dotada, a vegades, de proteccions addicionals per tal de defensar el rostre cervelleres amb ventalla, cervelleres amb gorgera, cervelleres amb galteres

Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La…

Hom pot distingir-hi quatre parts, atesa llur posició al voltant del forat la porció basilar ventral, les parts laterals amb còndils que les uneixen amb l’atles i la conquilla dorsal És articulat amb l’atles, l’esfenoide, els temporals i els parietals

Ocupen dues àrees separades del nord de Sibèria, l’una compresa entre el Ienissei mitjà i els Urals i l’altra a l’extrem nord-est d’Àsia, inclosa la península de Kamtxatka

En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns…

En els tetràpodes, i, per tant, en l’home, la cintura escapular és formada per tres ossos parells el toràcic que rep el nom de clavícula i l’os coracoide que en els mamífers només substitueix com una apòfisi de l’omòplat i serveix de sostenimant a les extremitats superiors

Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica Analíticament hom pot…

La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els…

Situació Enterraments 2 i 5 d’aquesta necròpoli situada davant de l’església parroquial, al marge esquerre de la carretera ECSA - A Roig La necròpoli es troba emplaçada al tall del marge esquerre de la carretera local d’Enviny a Sort, just enfront de l’església parroquial del poble d’Enviny Mapa 33-10214 Situació 31TCG439963 Necròpoli Durant el mes d’agost del 1992 s’excavà amb caràcter d’urgència part d’aquesta necròpoli d’Enviny en total s’han exhumat 5 enterraments, que destaquen gairebé tots pel seu immillorable estat de conservació Podem distingir dues variants tipològiques de tomba a…

Definició Es anomenat desviació de l’envà nasal el desplaçament d’aquesta estructura degut a un traumatisme o a una alteració del seu desenvolupament que pot causar trastorns de la ventilació nasal Causes La causa més comuna de desviació de l’envà nasal és una alteració en el desenvolupament del nas De fet, gairebé ningú no té l’envà nasal del tot recte, i les desviacions lleus són habituals Així, la desviació és considerada un trastorn només quan impedeix una ventilació nasal adequada En general, aquest trastorn és degut al fet que l’envà continua creixent quan ja s’han desenvolupat…