Resultats de la cerca

Estudià amb Ernest Bloch, del qual més tard fou assistent a l’Institut de Música de Cleveland 1921-25 Durant aquest període escriví la suite orquestral The Black Masters 1923 Del 1927 al 1933 visqué a Europa, on estrenà la Simfonia núm 1 en mi menor 1927, que fou seguida per vuit simfonies més, escrites entre el 1946 i el 1978 En tornar als Estats Units, ensenyà en diverses institucions, com ara a la universitat de Bos-ton 1933-35, la de Princeton 1935-45 i la Berkeley 1945-51, a més de la Juilliard School 1965-85 Entre els seus deixebles cal destacar M Babbit i RL Finney La seva…

Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70 de Venècia i…

De nom originari, John Cooper, n’adoptà la forma italiana vers el 1603 després d’una breu estada en aquest país Gaudí d’un gran renom com a intèrpret de llaüt i de viola de gamba Diversos nobles l’ajudaren econòmicament fins que el 1622 entrà al servei del príncep de Galles, futur rei Carles I La major part de la seva obra és profana Com a compositor cortesà es dedicà amb intensitat a la música de cambra En el terreny de la música vocal escriví moltes lute songs per a veu amb acompanyament de llaüt, alguns madrigals italians i una vintena de villanelle a tres veus La seva faceta més…

D’origen humil, rebé la primera educació musical a Laon, probablement a càrrec del seu oncle, un músic local Fou organista a Saint-Merry París des del 1664 i organista del rei des del 1678 En la seva època assolí un èxit considerable com a compositor, com ho palesen les nombroses reimpressions de les seves obres per a clavicèmbal També fou molt conegut pel seu coneixement i pràctica de l’art de l’orgueneria Fou així mateix un prestigiós i influent professor d’orgue, que tingué com a deixebles N de Grigny, F Dagincour i JN Geoffroy De la seva producció musical es conserven un…

Entre el 1611 i el 1614 estudià amb el famós compositor holandès JP Sweelinck El 1629 ocupà l’antic lloc del seu pare como a organista a l’església de Santa Caterina a Hamburg Fou molt apreciat per les seves qualitats d, expert en orgues, compositor i pedagog Entre els seus nombrosos deixebles cal esmentar JA Reincken i W Fabricius Com a organista i compositor de música per a orgue, exercí una gran influència sobre M Weckermann Fundador de l’escola organística del nord d’Alemanya, destacà per l’esperit innovador de la seva música Amplià l’estil del seu mestre Sweelinck a la…

Estudià música amb JH Heil, deixeble de JS Bach, i violí amb Carl Höckh i Franz Benda De jove, fou considerat un dels millors violinistes sorgits d’entre els deixebles de Benda, i fou autor d’una sèrie impressionant de concerts de violí Els seus concerts per a teclat constituïren una destacada aportació al gènere al nord d’Alemanya, i són del tot comparables amb els de CPE Bach Les simfonies també ocuparen un lloc important en la seva producció d’especial interès és la Simfonia en do major per a vuit timbals obligats Però fou, sens dubte, la seva extensa producció vocal i coral…

Rebé les primeres classes de música del seu pare En 1685-86 estudià composició i contrapunt amb GC Wecker a Nuremberg El 1686 fou nomenat organista de cambra a la cort de Gotha i el 1694 succeí al mestre de capella WM Mylius Aconseguí un notable prestigi com a professor i tingué entre els seus deixebles el duc Frederic II de Saxònia També fou admirat com a instrumentista de teclat Mantingué excellents relacions amb les corts veïnes d’Ansbach-Bayreuth, Schwarzburg-Rudolstadt i Saxònia-Weissenfels, on treballà puntualment i els inventaris de les quals recullen algunes de les seves…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou deixeble de B Bartók El 1909 debutà amb Carmen al capdavant de la companyia de l’Òpera Còmica de Budapest i l’any següent fou nomenat director d’orquestra del Landestheater de Ljubljana, on romangué fins el 1914 Aquest darrer any passà a la Staatsoper de Dresden, ciutat on el 1919 dirigí l’estrena alemanya de La dona sense ombra , de R Strauss Posteriorment actuà a Roma i Barcelona, i el 1928 es traslladà als Estats Units, on s’installà i es naturalitzà Dirigí als teatres d’òpera de Filadèlfia 1932 i 1933 i San Francisco 1936 i…

A nou anys inicià els seus estudis musicals guiat pel seu oncle Lorenzo Perti i també per Rocco Laurenti Posteriorment, els continuà amb Petronio Franceschini El 1719 es traslladà a Parma per a completar els estudis de contrapunt amb Giuseppe Corso Els anys passats a Parma foren decisius per a la formació del seu estil en el gènere de la música eclesiàstica, especialment per a la seva producció de misses, motets i salms en estil concertat Fou mestre de capella en diverses catedrals, però es mantingué durant seixanta anys al capdavant de la de Sant Petroni, a Bolonya Obtingué un gran prestigi…

Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i…