Resultats de la cerca

Situació Façana de migdia de la capella, amb la porta primitiva aparedada, d’amples dovelles amb guardapols ECSA - E Pablo L’església és situada en un petit turó enfront del poble d’Aguiló Mapa 34-15390 Situació 31TCG683014 Història El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany Les primeres mencions de l’església són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de Santa Coloma de Queralt es feren deixes a l’església de Sant Vicenç d’Aguiló Al llarg…

La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i…

Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…

La documentació ens parla d’una primera església romànica de Gironella, església que possiblement fou substituïda al final del segle XIII o al començament del segle XIV per la nova obra gòtica, amb elements de pervivència romànica La primera menció al lloc és de l’any 905, concretament Gironella Gerundella és un dels topònims referenciats en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan La primera notícia concreta de l’església, encara que no de la seva advocació, és del final del segle X o del començament de l’XI l’església de Gironella Gironella és esmentada en l’acta de…

La capital és Gènova Constitueix una regió marítima que s’allarga entre la Provença, a l’W, i la Toscana, a l’E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur Els últims contraforts dels Alps Marítims i les primeres serralades dels Apenins l’envolten i formen un arc en forma d’amfiteatre, alhora que la separen de l’alta vall del Po i de la mitjana El sector alpí ofereix els relleus més alts mont Saccarello, 2 200 m, mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d’un clima suau i temperat, sobretot a la…

L’edifici Només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud Se n’han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se, per tant, a la topografia del terreny El mur nord conserva una alçada de dos pisos on es veuen les restes d’una finestra biforada de la qual ha desaparegut la columneta Les dues estances del costat sud són de planta rectangular, encara que la més petita és gairebé quadrada La més gran tenia una volta de canó, avui esfondrada, i s’hi poden veure dues portes adovellades de mig…

La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…

Situació Vista de llevant de l'esglesiola de Sant Miquel de Maifré, molt transformada per reformes posteriors J Recarens L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Maifré es troba sota mateix de la presa del pantà de Susqueda, a l’extrem de tramuntana del terme municipal d’Osor Mapa L38-13333 Situació 31TDG622484 JRR-JAA Història La capella de Sant Miquel de Maifré es troba dins un curiós apèndix del municipi d’Osor que travessa el Ter, més avall Presa de Susqueda, i s’enfila al ves sant esquerre o de migdia de la vall del Ter En l’aspecte religiós va dependre sempre de la…

L’església parroquial de Sant Fruitós, que havia tingut culte fins els anys 70, s’aixeca a l’extrem del poble de Balestui Actualment és abandonada i sense culte i amb part dels murs enderrocats Tot i la seva antiguitat és difícil veure en les seves ruïnes cap vestigi clarament d’època romànica o alt-medieval Té els seus orígens en una cella monàstica, documentada entre els anys 814 i 823, en què el bisbe Possidoni d’Urgell la uní al monestir de Santa Maria de Senterada, del qual n’esdevingué un priorat durant el segle X No se sap en quin moment deixà de dependre de Senterada i…

Situació Aspecte exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, molt modificat a causa d’un seguit de reformes ocorregudes al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església és situada dalt un carener que s’enlaira a la banda nord-occidental del terme, prop del termenal d’Aguilar de Segarra Long 1°39’14” — Lat 41°41’35” Hom hi va pel camí que porta al mas Palomes, però abans d’arribar-hi cal desviar-se, a mà esquerra, per tai de seguir un altre camí que, passant per Sant Miquel, deixa a la capella, coneguda impròpiament amb el nom de Sant Marc, denominació que hom troba al rètol que hi…