Santa Cecília de Grevalosa (Castellfollit del Boix)

Situació

Aspecte exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, molt modificat a causa d’un seguit de reformes ocorregudes al llarg dels anys.

A. Mazcuñan-F. Junyent

L’església és situada dalt un carener que s’enlaira a la banda nord-occidental del terme, prop del termenal d’Aguilar de Segarra. Long. 1°39’14” — Lat. 41°41’35”. Hom hi va pel camí que porta al mas Palomes, però abans d’arribar-hi cal desviar-se, a mà esquerra, per tai de seguir un altre camí que, passant per Sant Miquel, deixa a la capella, coneguda impròpiament amb el nom de Sant Marc, denominació que hom troba al rètol que hi ha a l’inici del camí. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Grevalosa, en un lloc proper on hom creu que s’aixecava el castell. Molt aviat degué adquirir categoria de parròquia, que perdé el segle passat. Depengué del monestir de la Portella, al Berguedà, a través del priorat de Sant Pere del Mont.

El lloc de Grevalosa és documentat des del 955; l’església no apareix documentada fins uns anys abans del 1154 quan consta l’existència de la parròquia de Grevalosa, i el 1295 trobem l’església de Santa Cecília de Grevalosa i el seu cementiri. Malgrat aquestes dades la seva existència és anterior ja que en una època incerta, segurament anterior al 1140, aquesta església fou donada al monestir de la Portella, juntament amb d’altres que passaren a dependre del priorat de Sant Pere del Mont situat dins el terme del castell de Grevalosa, que ja funcionava abans del 1140. Aquesta dependència a l’any 1685 s’havia invertit i l’antic priorat s’havia convertit en capella de la parròquia de Santa Cecília, que havia recuperat la seva independència.

La funció parroquial durà fins que fou unida a la parròquia de Castellfollit com a simple capella, coneguda actualment com a Sant Marc, si bé una capella d’aquest nom es troba en un altre lloc del mateix terme. (ABC)

Església

Edifici d’origen romànic, però totalment transformat per un seguit de reformes que li han fet perdre el seu caire primitiu, corresponent a una església bastida al final del segle XII o al principi del XIII. De l’obra romànica només resten alguns fragments de paret i el portal, actualment emparedat, que és cobert amb un arc de mig punt fet amb dovelles. No queda cap vestigi de l’absis, i l’actual mur frontal ha estat remodelat en la seva totalitat. Originàriament aquesta petita capella devia adoptar un esquema ben simple, consistent en un edifici d’una nau amb absis.

La capella, tot i que fou afectada per l’incendi ocorregut a la tardor del 1980, encara es manté dempeus i en un estat de conservació força acceptable. Actualment no té culte. (FJM-AMB)