Resultats de la cerca
Es mostren 1559 resultats
rarefacció
Física
Disminució de la pressió del gas contingut en un recipient per extracció d’una part d’aquest gas.
alimfocitosi
Patologia humana
Disminució notable del nombre de limfòcits, causada sovint per una atròfia del teixit limfàtic ( síndrome de limfocitòptisi essencial
).
baropatia
Patologia humana
Trastorns ocasionats per les variacions sobtades de la pressió atmosfèrica, tant per disminució ( hipobaropatia
) com per augment ( hiperbaropatia
).
atelèctasi
Patologia humana
Disminució del volum o col·lapse del teixit pulmonar a conseqüència de l’absència d’aire en els alvèols.
Pot afectar tot un pulmó, un lòbul o una part d’ell Segons el mecanisme de producció, l’atelèctasi pot ésser obstructiva si és causada per l’obstrucció d’un bronqui per tumors, ganglis o mucositats, especialment després d’intervencions quirúrgiques, compressiva si és causada per processos que augmenten l’espai i la pressió pleurals pneumotòrax, vessaments pleurals o contràctil per un augment del teixit fibrós Les atelèctasis laminars són petites atelèctasis lineals, localitzades a les bases dels pulmons, degudes a una mala mobilitat del diafragma o a malalties abdominals La diagnosi es…
hemodilució
Patologia humana
Disminució del valor de l’hematòcrit de la sang a causa d’un augment de volum del plasma.
És apreciada en casos d’administració excessiva de líquids, sobretot per via endovenosa
hemoconcentració
Patologia humana
Increment del valor de l’hematòcrit de la sang a causa de la disminució del volum de plasma.
És provocat per una ingesta escassa de líquids o per pèrdues excesives d’aigua corporal grans suades, vòmits, diarrees, etc, que porten a la deshidratació
Hipotensió arterial
Patologia humana
Definició S’anomena hipotensió arterial la disminució transitòria o permanent de la pressió arterial per sota dels valors considerats normals Per bé que els valors de la pressió arterial experimenten oscillacions importants al llarg de la vida i fins i tot en diversos moments del dia, hom considera que, en els adults joves, en repòs i en circumstàncies normals, no han de baixar per sota dels 90 mm Hg pel que fa a la pressió arterial sistòlica o màxima, ni dels 60 mm Hg respecte a la pressió diastòlica o mínima Aspectes fisiològics L’ aparell càrdio-vascular es compon de dos circuits que…
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…
halogen
Química
Qualsevol dels elements químics del grup VII A de la taula periòdica: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I) i àstat (At).
Són representats genèricament per X Hom pot observar una gradació de propietats del fluor al iode enfosquiment del color, creixement de la densitat, de les temperatures de fusió i d’ebullició, de les calors de fusió i de vaporització, dels radis atòmics i iònics, i una disminució del potencial electroquímic i de l’escala d’electronegativitats A l’estat elemental, els halògens tenen tots una molècula diatòmica, i en llurs composts actuen amb els estats d’oxidació —1, 0, +1, +3, +5, +7 i també amb el de +4, amb l’excepció del fluor, que és l’element més electronegatiu i actua amb +…
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona, pròpia del comtat de Barcelona i, des del s XIII, del Principat de Catalunya.
Després d’un llarg període d’emissions d’imitació carolíngia en diners comtals de plata a nom dels reis Carles o Lluís, el comte Ramon Borrell encunyà la primera moneda autònoma catalana amb el seu nom Les emissions posteriors palesen una notable disminució del pes de la moneda dels 1,7 grams dels diners carolingis, baixà a 0,30 durant el govern de Ramon Berenger I, el qual adoptà la moneda de billó A partir dels privilegis concedits per Jaume I, la moneda de Barcelona es confon amb la moneda catalana, ja que els comtats catalans anaren fent cessar les seves emissions a mesura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina