Resultats de la cerca

Format al seminari de Cadis, fou ordenat de sacerdot 1837 Nomenat bisbe de Canàries 1868 i de Barcelona 1877, en ambdós llocs succeí el bisbe Lluch i Garriga Construí el nou Seminari 1879, que dotà del Museu de Geologia i de l’Acadèmia Filosoficocientífica de Sant Tomàs d’Aquino, que aplegava la intellectualitat universitària i eclesiàstica Com a colofó de les festes del Millenni de Montserrat 1880 obtingué de Lleó XIII la proclamació del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre el Principat de Catalunya i la coronació de la Mare de Déu Elegit senador en representació de la província…

Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Era canonge i ardiaca major de Tarragona i fou canceller del Principat des del 1689 i president de la sala primera de l’audiència de Barcelona als primers temps de Felip IV de Catalunya-Aragó El 1699 havia estat nomenat bisbe de Girona Per la seva adhesió a Felip IV tingué topades amb el Consell de Cent de Barcelona i se li atribuí un text anònim censurant la cort de 1701-02, per la seva manca de submissió a Felip IV Quan Girona es declarà partidària de Carles d’Àustria 1705 s’exilià a Perpinyà, des d’on mantingué molta correspondència amb els…

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, nebot del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i de Rubí Canonge de Girona, fou ell mateix també bisbe electe de Solsona 1718-20 i bisbe de Girona 1720-26, lloc en el qual succeí el seu oncle Fou un erudit, membre fundador de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona 1700 Recopilà notícies curioses de les biblioteques monacals rosselloneses, escriví sobre els monestirs i les esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada i genealogies de les cases comtals de Rosselló, Conflent i Vallespir, Peralada i Empúries

Dominicà a Tolosa, al Llenguadoc, collaborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme Fou mort violentament pels càtars Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262

Sacerdot des del 1900, ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Es dedicava només a la cura d’ànimes i fundà els Germans Missioners dels Malalts Pobres En esclatar l’alçament del 1936, el bisbe Irurita de Barcelona s’amagà i nomenà agost del 1936 tres vicaris generals, l’únic dels quals que pogué actuar fou Torrent Enmig d’una terrible persecució que costava tantes víctimes cruentes, reorganitzà com pogué la vida de l’Església clandestina i, amb collaboradors com Josep Sanabre, muntà una xarxa per les comarques Acabà establint-se a casa de l’advocat barceloní Josep Vilardaga, lloc que era…

Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid Almenys des del 1529 habitava a la ciutat de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia Bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya per nomenament el 1558 Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà fill del seu germà notari, Damià, que féu hereu Aquest el representà al concili de Trento

Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o convenció…

Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales Estudià drets i teologia a Mallorca Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos 1700 i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lullians Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes

Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern

Fill de Pelegrí de Tavertet i Saurina Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233 Jurista i conseller de Pere el Catòlic Intervingué en tots els afers importants del seu temps la condemna dels valdesos i heretges de Girona 1198, el concili IV del Laterà 1215, en la cort del 1228 i fou ambaixador a Roma pel rei Home enèrgic i violent, s’oposà als Montcada, senyors de part de la ciutat de Vic, i s’enemistà amb una part del seu clericat i li féu violències per això fou denunciat a Roma i hom li inicià un procés el 1232, que acabà amb la seva renúncia el 1233 Es retirà al monestir de…