Resultats de la cerca

Fundada el 1928, fou la primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya Les seves impulsores foren Teresa Torrens, primera presidenta del club, Josefina Torrens i Enriqueta Sèculi Entre les seves directives també destacaren Anna Murià i Consol Garcia Guardiola Entitat cultural, catalanista i popular, es declarava apolítica tot i que implícitament defensava els valors republicans Nasqué per contraposar-se a l’elitisme esportiu i com a rèplica al masclisme de l’època La seva acció fou decisiva per a l’esport femení català, en especial a Barcelona Rebé el suport d’entitats com…

Fou creada per iniciativa del suís Jean Henri Dunant amb la collaboració del general Guillaume Dufour, els metges Théodore Mannoir i Luigi Appia i l’advocat Gustave Mognier Els principis bàsics de l’organització foren formulats en una convenció convocada a Ginebra 26-29 d’octubre de 1863 pel comitè fundador, a la qual assistiren delegats de 14 estats Els acords de la primera convenció han estat revisats i ampliats en el sentit de responsabilitzar la Creu Roja de la protecció de les víctimes de guerra i dels nàufrags 1907, dels presoners de guerra 1929 i dels civils en temps de guerra 1949, i…

Començà a treballar de ben jove com a prestidigitador en espectacles de varietats i adoptà el cognom artístic en honor del gran illusionista francès Jean-Eugène Robert-Houdin Aconsellat per l’empresari Martin Beck, el 1899 es concentrà en l’escapisme, especialitat en què reeixí gràcies a una extraordinària habilitat per a escapolir-se de manilles, cordes, cadenes, cadenats, sacs o baguls, qualitat que sabé combinar amb un gran instint dramàtic, una forta empatia escènica i una calculada mesura del risc Atribuí les seves habilitats tant a les condicions físiques complexió, traça i força com…

Debutà a tretze anys en un episodi de la sèrie de televisió La huella del crimen  i dos anys més tard al cinema en El orden cómico 1985, d’Álvaro Forqué Aviat esdevingué una de les principals actrius del cinema espanyol De la seva nombrosa filmografia hom pot esmentar El año de las luces 1986, de Fernando Trueba 27 horas 1986, de Montxo Armendáriz El sueño de Tánger 1987, de Ricardo Franco Soldadito español 1988, d’Antonio Giménez-Rico Sinatra 1988, de Francesc Betriu El juego más divertido 1988, d’Emilio Martínez Lázaro Amantes 1991, premi Ondas, de Vicenç Aranda Belle Époque  1992, de…

Treballa conjuntament amb l’arquitecte Pierre de Meuron Vinculats amb els corrents artístics postminimalistes, donen importància als aspectes perceptius i a la recerca de les sensacions La seva investigació se centra en la definició de les superfícies envoltants dels seus edificis, generalment de geometries elementals Aquest fet dona una multiplicitat de sofisticades solucions de façana a partir de la utilització i la combinació de diversos materials i dels tractaments a què són sotmesos És el cas de la pedra de la casa Tavole a Itàlia 1982-88, de la façana tripartida de la Galeria Goetz a…

Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu i cosina de Jaume Picas i Guiu , després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de…

Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d’Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d’herència Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d’Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal 1545 El 1546, a la mort del seu pare, l’emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l’orde de Sant Jaume Després d’una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona 1549 dos anys després hostatjà al palau menor el…

Hom la pot concedir, individualment o collectiva, a militars o civils, homes, dones o institucions com a premi per algun servei o mèrit notable o per a perpetuar un fet històric important Originàriament i a Roma, fou un premi al valor militar Aquesta tradició continuà en les monarquies medievals i ha perdurat fins avui La seva concessió constitueix una prerrogativa dels caps d’estat o dels governs i el seu ús és emparat i regulat per les distintes legislacions Hom sol distingir-les dels ordes civils o militars, generalment d’origen cavalleresc Exemples de condecoracions, al Principat, són la…

Desenvolupades per Xerox, són adequades per a un flux de dades no gaire voluminós, com ara el generat per múltiples PC, i que no hagi d’ésser transmès en temps real, per exemple el correu electrònic i diverses formes de treball en grup, però no pas les comunicacions de veu ni la regulació de processos industrials Troben doncs aplicació en activitats d’oficina o altres de semblants, en què són les xarxes més usades La família Ethernet norma ISO 88023 o IEEE 8023, definida originalment per a transmetre en banda base i a 10 Mbps, comprèn diverses variants, 10 base 2, 10 base T, 10 base F, etc,…

Vida Un dels principals creadors de sarsueles i òperes del final del segle XIX i començament del segle XX, començà els seus estudis amb el mestre de capella del seu poble, aprenent amb una vella guitarra i un flautí la formació usual que es rebia a les bandes del seu país Aviat fou conegut com el "xiquet de Villena" per la seva destresa en les bandes, en les quals destacà com a cornetí, i a quinze anys fou nomenat director de la banda del seu poble A Villena compongué les seves primeres obres, entre les quals la sarsuela La estrella del bosque El 1867 es traslladà a Madrid, on J…