Resultats de la cerca
Es mostren 2626 resultats
José Enrique Rodó
Filosofia
Escriptor uruguaià, considerat el més important pensador i assagista de l’Amèrica Llatina.
Sense haver acabat mai els estudis universitaris, des del 1898 explicà literatura a la universitat Dirigí la Biblioteca Nacional Fou diputat a Corts pel Partido Colorado 1902, 1907 Fou enviat per la revista Caras y Caretas a Europa el 1916, on morí, en plena joventut, atacat de febre tifoide El periodisme fundà Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales , 1895 i la política acapararen part de la seva activitat sense minvar, però, ni l’interès ni la influència de la seva tasca de pensador i d’educador Essencialment eclèctic, no pot ésser considerat un filòsof sistemàtic…
Catalunya dins l’Espanya moderna
Obra històrica de Pierre Vilar, publicada en tres volums a París el 1962 i, en traducció catalana revisada per l’autor, a Barcelona, en quatre volums, del 1964 al 1968.
El propòsit de Vilar fou d’investigar els fonaments econòmics d’una estructura nacional, examinant com ha aparegut la catalana El primer volum de l’original francès primer i segon de la traducció catalana és dedicat a l’anàlisi del “medi natural” i del “medi històric”, és a dir del passat com a condicionador dels esdeveniments històrics posteriors El segon explica el creixement de les forces productives a Catalunya durant el s XVIII avanç demogràfic i augment de la producció agrària, i la forma en què l’acumulació d’uns capitals derivats de la terra contribuí a la formació de la nova burgesia…
Anaximandre
Filosofia
Pensador grec, de l’escola naturalista de Milet.
Amic de Tales, participà en la vida pública de la ciutat i viatjà molt És autor d’un mapa del món conegut Hom li atribueix la construcció d’una esfera celeste, el descobriment de la inclinació eclíptica i la introducció, de Babilònia a Grècia, d’un gnòmon, amb el qual estudià el recorregut del Sol en l’eclíptica i fixà els solsticis i equinoccis Fou el primer grec que escriví un tractat sobre la natura Posà com a principi de tot, no pas un dels elements, sinó quelcom d’indeterminat o illimitat àpeiron , del qual sorgeixen els elements per separació dels “contraris” fred, calent, sec i humit…
Hunter Stockton Thompson
Literatura
Periodista i escriptor nord-americà.
Fill d’una família desestructurada d’ascendència cherokee, s’inicià com a periodista esportiu el 1956 per al diari de la base de les Forces Aèries de Florida Expulsat de l’exèrcit el 1958, després de viatjar uns anys per l’Amèrica Central i del Sud, el 1966 publicà The Hells Angels The Strange and Terrible Saga of the Outlaw Motorcycle Gangs , on explica la seva experiència en una banda de motoristes Des del 1970 collaborà habitualment a “Rolling Stone”, i el 1971 va publicar la seva obra més destacada, Fear and Loathing in Las Vegas A Savage Journey to the Heart of the American Dream ,…
Philip H. Dybvig
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat d’Indiana, es doctorà a la Universitat de Yale És professor de banca i finances a l’escola de negocis Olin de la Universitat de Washington Saint Louis, i ha impartit classes a la Universitat de Yale i, com a professor assistent, a la de Princeton Està especialitzat en l’estudi de la fixació d’actius, inversions i govern corporatiu Ha formulat, juntament amb Douglas Diamond , el model Diamond-Dybvig 1983, que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres Fou president de la Western Finance Association WFA 2002-03 i director de l’…
Douglas Warren Diamond
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat de Brown 1975, es doctorà a la Universitat de Yale 1980 És professor de finances a l’escola de negocis Booth de la Universitat de Chicago, on ensenya des del 1979 Està especialitzat en l’estudi de crisis i intermediaris financers i liquiditat Ha formulat el model Diamond-Dybvig 1983, juntament amb Philip H Dybvig , que explica com es produeixen el pànic bancari i les crisis financeres, i el model Diamond 1984, que investiga el paper clau del contracte de deute en el préstec bancari, la tecnologia financera que dona als bancs la capacitat d’actuar com…
Antoni Ràfols i Fernández
Música
Violinista, organista i compositor català.
Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou mestre de capella del…
Jaume Roig i Padró
Literatura catalana
Doctor en medicina.
Metge militar, abandonà el cos militar a causa de les seves idees nacionalistes Fou president del Centre de Lectura de Reus Militava al Foment Històric Republicà, vinculat a l’Esquerra Republicana El 1934 fou detingut a Reus i el 1936 fou candidat a les eleccions pel Foment Nacionalista Republicà Durant la Guerra Civil de 1936-39 treballà al cos mèdic de l’exèrcit republicà i també fou director dels serveis d’evacuació i secretari d’assistència social En acabar la guerra, s’exilià a França i després es traslladà a la República Dominicana Més tard s’establí a Mèxic, on treballà com a guionista…
,
Jeroni Amiguet i Breçó
Literatura llatina
Lingüística i sociolingüística
Medicina
Metge i llatinista.
Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…
,
El màgic dels somnis
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-1966, Animació, 80 min., dirigida per Francesc Macian i Blasco.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Macian Barcelona REFERENT LITERARI Basat en contes de Hans Christian Andersen FOTOGRAFIA Gilberto Soriano Eastmancolor, normal, Jordi Tudó truca AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Mestres, Bosch Penalva, Jaime Villanueva fons o decorats ANIMACIÓ Josep Mira, Irene Castellanos, Isabel Belio, Ivonne Ritchi, Neus Gòrriz, Roberto Marcano, Mariano Rueda, Alfons Figueras Layouts Jordi Ginés, Gin , Víctor Arriagada, Vicar , Albert Rué, AFigueras MÚSICA Josep Solà, Cançons Andy Russell, Tito Mora, Chicho Gordillo, Pinocho, Los Tres Sudamericanos, Los de la Torre,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina