Resultats de la cerca

Situat a la regió del N, comprèn el curs mitjà del riu Amazones, del qual rep el nom, des de Colòmbia i el Perú, a l’W, fins a l’estat de Pará, a l’E Aquest estat, el més gran del país, és, amb excepció d’un petit sector muntanyós al N serres d’Imeri i de Tapirapeco, últims ramals del massís de les Guaianes, una immensa plana alluvial, coberta d’una vegetació luxuriant i lleugerament inclinada vers la depressió de l’Amazones, riu que travessa l’estat transversalment i que, juntament amb els seus afluents Madeira, Purus, Juruá, Putumayo, Japurá, Rio Negro, entre els més importants, drena l’…

El terme és gairebé totalment pla pel rebliment deltaic d’arenes i argiles, horitzontalitat encara perfeccionada pels treballs de bonificació a l’est resta encara la llacuna d’El Hondo El 94% del territori és conreat El regadiu aprofita l’aigua del Segura a través d’una xarxa de séquies i assarbs la séquia de Callosa passa prop del poble, i les assarbs de Susana, Favanella, La Palmera, Cebada, La Partición, La Flora i Montcada fan partió amb els termes veïns el cànem és el conreu predominant, seguit de les hortalisses, a més d’oliveres, figueres i altres arbres fruiters La…

És drenat per la riera de Castellnou afluent, per la dreta, de la Tet, a la qual desemboca al Soler, que forma, en una gran part del curs, el límit occidental, i per la Canta-rana, que, juntament amb el seu afluent, la riera de Fontcoberta, forma el límit meridional El conreu preponderant és la vinya, que ocupa sobretot la part més plana del nord del terme El regadiu ocupa 73 ha arbres fruiters, hortalisses i cereals El sector muntanyós és, en bona part, improductiu, amb alguns claps d’alzines El poble 320 m alt és al vessant oriental d’un roc al cim del qual hi ha l’antic castell de…

Són fruits naturals els productes espontanis de la terra, arbratge, herbatge i dels arbres fruiters no conreats i les cries o els productes espontanis dels animals, fruits industrials els que pervenen de la terra o dels animals amb intervenció del treball de l’home, com agrícoles, forestals, miners, ramaderia, comerç, etc, i fruits civils els rendiments que hom obté de la mateixa cosa o per raó d’ella, com l’interès o les puges del diner, lloguers de les edificacions i arrendaments del terreny, cavalleries, vehicles, accions, obligacions, efectes mercantils, interessos de…

La totalitat del terme és conreada el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya 1 000 ha, especialment per a raïm de taula altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació La vila 2 601 h agl 2006, poblatans 243 m alt és a la plana L’església parroquial Santa Maria fou bastida a la fi del s XVIII El 1603 hom fundà un convent de mínims, als afores de la població, que perdurà fins a l’exclaustració es…

El bosc alzines, roures i castanyers ocupa una bona part del terme La superfície agrícola ocupa 774 ha, la major part de pasturatge i farratge 753 ha hi ha arbres fruiters 13 ha, hortalisses 16 ha i cereals 2 ha El cens ramader és de 137 caps de bestiar boví, 582 d’oví, 170 de cabrum i 19 equins Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins El poble 226 h 1982 820 m alt és establert al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer , al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb…

És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1500 ha L’agricultura és gairebé tota de secà garrofers, oliveres, vinya i ametllers Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc hortalisses, tarongers i arbres fruiters Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta han estat abandonades les mines de plom Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat S’ha desenvolupat força l’estiueig La vila…

El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’…

El sector de la dreta del riu és molt poc extens el sector de l’esquerra comprèn la llarga vall de la Comalada, que davalla del pic dels Tresvents 2 731 m alt, al massís del Canigó, on es troben el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas i fàbrica d’electricitat de l’ Allau i el llogaret de Bennat, i, a l’extrem oriental, al límit amb el terme de Montferrer, el mas i castell de Coç El bosc ocupa bona part del terme roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes La major part de la superfície agrícola 509 ha correspon a pastures i farratge 498 ha i només 12 ha es dediquen a…

La capital és Middelburg 45615 h 2001 Comprèn l’estuari de l’Escalda, amb les illes Walcheren, Zuid-Beveland, Noord-Beveland, Tholen i Schouwen, la península de Sint-Philipsland i la regió continental del Flandes zelandès És un territori pla, format per argiles alluvials, protegit de la mar per les muralles dels dics Els recursos econòmics es basen en l’agricultura amb conreus de bleda-rave, fruiters i farratge i la ramaderia La indústria hi és pràcticament inexistent Les ciutats són petites, i bé que Middelburg és la capital, el centre principal és Vlissingen Habitada pels…