Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
Gausfred II de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (1013-74).
Fill de Guislabert I i de Beliarda Es casà amb Adelaida En succeir el seu pare, s’enfrontà al seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia d’unir ambdós comtats defensat per Bernat I de Besalú, la mediació del bisbe Oliba aconseguí finalment la pau 1020 El 1025 intervingué a Perpinyà, esdevinguda de poc temps residència comtal, en la consagració de Sant Joan Vers 1065-66 assistí, amb el seu fill Guislabert i amb els comtes Ponç I d’Empúries, Guillem II de Besalú, Ramon I de Cerdanya i altres nobles, al famós sínode de Toluges
Lluís III de França
Història
Rei de França (879-882).
Fill de Lluís II Destinat pel seu pare a regnar sol, hagué de compartir el tron amb el seu germà Carloman però el 880 es repartiren els territoris del regne Lluís es quedà la Nèustria i l’Austràsia, i Carloman, Borgonya i Aquitània i llurs marques Després de la partició, Lluís derrotà Hug, bastard de Lotari II de Lotaríngia, que reivindicava la Lotaríngia, i combaté Bosó, que s’havia fet rei de Provença Prengué Mâcon, posà setge a Viena del Delfinat 880 i derrotà els normands Saucourt, 881 i 882 El succeí el seu germà Carloman
Castell de Montagut (Querol)
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, era situat probablement al cim del puig de Montagut, al sud del terme municipal, prop del límit amb Aiguamúrcia La seva història és molt vinculada a la dels propers castells de Querol i Pinyana La primera referència documental d’aquest castell és de l’any 990, en què Sendred de Gurb donà a Sant Cugat tots els alous que tenia dins del terme dels castells de Montagut, Querol i Pinyana Pocs anys més tard, el 996, el mateix Sendred i la seva muller Matresinda vengueren el castell de Montagut, juntament amb els de Querol i Pinyana, a Hug, fill d’…
Sant Vicenç de Castellfollit de Riubregós
Art romànic
Situació Ruïnes del recinte jussà del castell, situades prop d’un arc d’accés, identificades normalment com les restes d’aquesta antiga església ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les suposades restes d’aquesta església es troben dins el castell de Castellfollit, en l’àmbit residencial, al recinte jussà, adossades al pany nord de la muralla Mapa 34-14361 Situació 31TCG701265 L’itinerari per arribar fins aquest indret és el mateix que l’utilitzat per accedir al castell CPO Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós Sempre tingué la condició…
comtat d’Empúries

Comtat d’Empúries
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori centrat originàriament en l’antiga ciutat d’Empúries, regit per un comte; comprenia la franja litoral des de la serra de l’Albera fins més al sud del Ter, i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona.
El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…
serra de Falgars

Vista aèria de la serra de Falgars, amb el santuari homònim al capdamunt
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa del Prepirineu oriental, entre el Llobregat, al N, i els seus afluents, el Regatell, a l’E i al S, i el torrent de la Fou, a l’W.
S’inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N’Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars S’ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs
Maròzia
Història
Patrícia romana, filla del senador Teofilacte.
Contragué matrimoni amb Alberic I de Spoleto entre el 904 i el 911, fet que determinà l’aliança de les forces que possibilitaren el retorn de Sergi III al tron papal Enviduà i es casà de nou, amb Guido di Toscana 925, que hagué d’afrontar la rebellió del papa Joan X Assassinat aquest, Maròzia aconseguí que els seus fills fossin papes Lleó VI, Esteve VII, Joan XI i, vídua, es tornà a casar, amb Hug de Provença, germà del seu segon marit Al cap de poc, però, perdé el poder davant el seu fill Alberic II, que es revoltà contra ella i la féu empresonar
Ferran de Mallorca
Història
Baró d’Omeladès i senyor de Vernet.
Fill pòstum de l’infant Ferran i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca , que es casà amb el seu parent Felip d’Ibelin, senyor d’Arraf
Artau de Foces i de Cabrera
Història
Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Artau de Cabrera
, senyor de la Bastida de l’Infern, de la vall d’Osor, de la vall de Sau i de la casa del Soler.
Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera
Carles I de Lorena
Història
Duc de la Baixa Lorena (977-92).
Fill de Lluís IV de França De l’emperador Otó II, cosí seu, rebé el ducat en vassallatge al costat d’ell envaí el regne de Lotari, germà seu, i s’apoderà de Laon, on fou proclamat rei de França 978 Aviat, però, hagué de refugiar-se a Lorena Reconciliat amb Lotari, a la mort del fill i successor d’aquest, Lluís V de França 987, li corresponia la successió tanmateix, Adalberó, arquebisbe de Reims, consagrà Hug Capet, duc de França Carles s’apoderà de Laon 988 i de Reims 989, però fou capturat a traïció 991 i lliurat al rei de França, que l’empresonà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina