Aquest castell, avui desaparegut, era situat probablement al cim del puig de Montagut, al sud del terme municipal, prop del límit amb Aiguamúrcia. La seva història és molt vinculada a la dels propers castells de Querol i Pinyana. La primera referència documental d’aquest castell és de l’any 990, en què Sendred de Gurb donà a Sant Cugat tots els alous que tenia dins del terme dels castells de Montagut, Querol i Pinyana. Pocs anys més tard, el 996, el mateix Sendred i la seva muller Matresinda vengueren el castell de Montagut, juntament amb els de Querol i Pinyana, a Hug, fill d’Ansulf i germà de l’esmentat Sendred. Hug fou el fundador de la nissaga dels Cervelló, que foren senyors del terme fins al segle XVI. L’any 1018 Hug de Cervelló cedí la fortalesa de Montagut al seu fill Bonfill.
Com a Querol i a Pinyana, els comtes de Barcelona conservaren el domini eminent sobre la fortalesa, com bé es constata el 1023, en què els castells de Montagut, Querol i Pinyana són esmentats, junt amb altres castells, en un document atorgat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon com a garantia de pau. Aquesta situació es comprova en força documents dels segles XI i XII com ho demostra el fet que els Cervelló reteren jurament i homenatge de fidelitat al comte de Barcelona pel castell de Montagut i d’altres castells veïns.
A partir de mitjan segle XII apareix documentada una família cognominada de Montagut, com a castlans del castell, dependents dels Cervelló. El 1158 són esmentats diversos membres d’aquesta nissaga: Guillem de Montagut, la seva mare, Guisla, la seva muller Berenguera i els seus germans, Bernat, Ramon i Guerau, en un document de donació feta per Guerau Alemany de Cervelló al monestir de Santes Creus. De fet, la família Montagut estarà molt relacionada amb el cenobi de Santes Creus durant els segles XII i XIII.
Malgrat els drets dels comtes-reis i dels castlans, el castell de Montagut va romandre a mans dels Cervelló al llarg de tot el període medieval. En testar Guerau Alemany V de Cervelló l’any 1193 llegà al seu fill, Ramon Alemany, entre d’altres béns, el castell de Montagut. El 1200 el rei Pere I cedí els castells de Montagut, Pontils i Montclar a Berenguera de Querol, vídua de Guerau Alemany V de Cervelló, amb la condició que cap d’aquestes fortaleses fossin donades al seu fill Ramon Alemany fins que aquest no resolgués les diferències que tenia amb el rei. Amb tot, quan Ramon Alemany de Cervelló feu testament el 1229, poc abans de participar en la conquesta de Mallorca, ja s’intitulava senyor dels esmentats castells.
El 1252 apareix citat el castell de Montagut arran de la confirmació per part de Gueraua de Querol de la hipoteca del castell de Montagut al rei per 300 morabatins d’or. El 1360 el rei Pere III va incorporar a la corona la jurisdicció del castell de Montagut. El 1363, però, el mateix monarca va vendre a Ramon Alemany de Cervelló el mer imperi i altres drets reials que ell posseïa al terme del castell de Montagut.
Vers el 1516 Joan d’Armengol, baró de Rocafort de Queralt, adquirí el castell i la baronia de Montagut als Cervelló. El 1706 el rei-arxiduc Carles III concedí a Antoni d’Armengol i d’Agulló el títol de comte de Montagut. A l’inici del segle XIX eren senyors de Montagut els Saiol.