Resultats de la cerca
Es mostren 1159 resultats
Rocafort
L’església de Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord.
El terme, de reduïda extensió, és gairebé tot pla L’agricultura ocupa només la tercera part del territori és tota de regadiu i aprofita l’aigua de la séquia de Montcada 70 ha i de pous 30 ha Els principals conreus són les hortalisses melons, patates, blat de moro i el tarongerar Les activitats industrials són escasses mobles, paper La població tingué un fort augment al llarg del s XIX, accelerat modernament a causa de l’onada expansiva de la ciutat de València Inicialment fou lloc d’estiueig de València les edificacions de nombroses urbanitzacions ocupen una gran part del terme i s’ha…
Joan Povill i Adserà
Literatura catalana
Teatre
Crític, escriptor i dramaturg.
Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic La Nau com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca Poema d’odi i…
,
Barcelona antigua y moderna o descripción e historia de esta ciudad desde su fundación hasta nuestros días
Historiografia catalana
Obra de maduresa de l’historiador català Andreu Avel·lí Pi i Arimon (1793 - 1851), publicada a Barcelona l’any 1854.
Aquest llibre, en dos volums, és el resultat d’anys de recopilació de dades i d’esdeveniments dels quals l’autor fou testimoni Del primer volum en destaca una biografia escrita pel seu fill Emili Pi i Molist, després de la qual es presenten quinze articles relacionats amb la història, la política i la cultura de la ciutat En el segon volum es resumeixen, en quinze articles més, alguns àmbits de la vida pública de Barcelona i novetats significatives com l’aparició de l’enllumenat públic de gas També destaca un apèndix dedicat al fons antic de la biblioteca de la Universitat de…
Joan E. Jarque i Jutglar
Religió
Periodisme
Eclesiàstic i periodista.
Germà de Josep Maria Jarque , es formà al seminari de Barcelona El 1969 es doctorà en teologia pastoral a Friburg de Brisgòvia S’ordenà de sacerdot l’any 1951 Fou vicari en diverses parròquies i rector de Pontons Nomenat consiliari dels Minyons de Muntanya 1953, exercí la docència a l’Escola del Mar, a Betània i en altres centres de Barcelona, en els quals participà de la renovació pedagògica a Catalunya El 1963 fou elegit consiliari del Moviment Internacional dels Intellectuals Catòlics de Pax Romana Membre de la Comissió Pontifícia dels Mitjans de Comunicació Social al Vaticà 1969 i…
Els Quatre Gats

Els Quatre Gats, interior del local el 2013
Cerveseria i cabaret, inaugurat a Barcelona, al carrer de Montsió, el 1897 i clausurat el 1903.
Promogut per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, les despeses anaven a càrrec del mateix Casas, del drapaire enriquit Maties Ardèniz i de Manuel Girona Fou regit per Pere Romeu Installat a la medievalitzant casa Martí de Josep Puig i Cadafalch, prengué com a model cabarets parisencs com el Chat Noir S'hi feren sessions de titelles a càrrec de Julià i Juli Pi, ombres xineses, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos —que era un bon guitarrista amateur— , Manuel Llobet, etc, lectures poètiques i sobretot exposicions d’art de…
Juli Carsalade du Pont
Juli Carsalade du Pont
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Perpinyà (1899-1932).
De família gascona, fou canonge d’Auch i secretari del bisbe Gouzot Creà el Musée Historique et Archéologique d’Auch, els Archives Historiques de Gascogne i la Société d’Arqueologie du Gers Consagrat bisbe d’Elna-Perpinyà el 1899, aprengué el català, hi predicà, hi escriví i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en aquesta llengua Organitzà els Jocs Florals del 1902, que hom no pogué celebrar a Barcelona, i presidí els de Barcelona el 1914 Collaborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni MAlcover, del qual es distancià a causa de l’actitud germanòfila d’aquest arran de la Primera…
Philippe Jaccottet
Literatura francesa
Poeta i traductor suís, d’expressió francesa.
Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de…
turc
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per uns 56 milions de persones a gran part de Turquia i per minories importants a Xipre (on és cooficial amb el grec a l’estat grecoxipriota reconegut internacionalment), als Balcans (especialment a Grècia i a Bulgària), a Síria i a l’Iraq.
N'hi ha una considerable diàspora uns 3 milions a l’Europa occidental En el passat hom distingia dos nivells de llenguatge a Turquia la cort, l’administració i els reduïts nuclis d’intellectuals feien servir l’anomenat fasıh türkçe o turc pur, on es donava entrada, en tots els camps de l’idioma, a una gran quantitat de préstecs de l’àrab i el persa, fins a deixar reduïdes les formes turqueses a un 30% de la llengua Aquest tipus de llenguatge era incomprensible per a la gran majoria de la població, que parlava una llengua molt menys influïda per l’àrab i el persa l’anomenat kaba türkçe , turc…
Arxiu de Salamanca
Historiografia catalana
Dipòsit documental que no es formà totalment fins al maig del 1979, en plena transició de la dictadura franquista a la democràcia.
L’origen no tenia una finalitat arxivística i provenia d’un bloc anomenat Sección Guerra Civil, de l’Arxiu Històric Nacional Inicialment sorgit d’una llunyana ordre signada pel general Franco en plena Guerra Civil Espanyola —el 20 d’abril de 1936—, aquest dipòsit es completà amb una ordre posterior del Ministeri de l’Interior que tenia com a finalitat recuperar, classificar i custodiar documentació procedent d’entitats i de persones del bàndol republicà La seva funció era, doncs, repressiva A mesura que ocuparen el territori republicà, les tropes franquistes “ nacionales ” anaven requisant la…
Saló Beethoven
Música
Institució que desenvolupà trobades literàries, audicions i concerts, exposicions, homenatges i tertúlies, i que reuní i cohesionà destacats intel·lectuals, escriptors, artistes i músics de Mallorca.
Fou fundat a Palma el 1898 per A Noguera, J Alcover, M dels Sants Oliver i G Alomar En l’àmbit musical defensà el simfonisme i la música de cambra El wagnerisme, el polifonisme i el nacionalisme esdevingueren els seus eixos estètics, i la música de cambra i per a piano foren els protagonistes de nombroses vetllades musicals Sovint s’hi realitzaren audicions d’obres simfòniques mitjançant un fonògraf o interpretant reduccions a dos pianos Hi actuaren A Noguera, J Marqués, M Crickboom, J Ainaud, P Casals, E Granados, M Pichart i L Moreau, entre d’altres El 1903 el Saló canvià de local, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina