Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
almiquí

Almiquí
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels insectívors semblant a una rata grossa, llarg d’uns 60 cm, i de pelatge abundant i negrós, groc al cap; té el musell prolongat en una trompa i les ungles anteriors llargues, per a cavar.
Viu als boscs de l’illa de Cuba
mandril
Mandril: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vertebrats, cl mamífers)
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats
, de la família dels cercopitècids, que ateny 1 m de llargada i 50 kg de pes, molt robust i dotat d’una gran força muscular, amb un cap molt gros i visera supraorbital molt marcada.
El musell és allargat, de color negre en les femelles i vermell amb unes protuberàncies cutànies laterals blaves en els mascles El pelatge és llarg i poc dens, d’un color terrós al dors i als flancs, groguenc al pit i blanquinós al ventre El color de les natges varia amb l’edat i l’estat sexual Habita a les selves de l’Àfrica occidental, amb preferència a la terra ferma, i s’alimenta d’una gran varietat de plantes i de petits animals De costums sedentaris, habita en grups de fins a 50 individus, comandats per un mascle vell D’un caràcter agressiu i irritable, el mandril és també molt valent…
ovella
ovella
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer remugant de la subfamília dels ovins
, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica, i que ateny de 55 cm d’alçada a la creu, en les races més baixes, a 80 cm en les més altes.
El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses…
fura

Fura
Frank Vincentz (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes de la família dels mustèlids, que ateny uns 40-55 cm de llargada i té el cos molt llarg i estret, cobert d’un pelatge groguenc al dors i bru al ventre i a les potes.
Tota ella fa una fetor considerable, a causa de la secreció d’unes glàndules anals Hom creu que prové de la domesticació del turó, però de sempre hom l’ha coneguda només en estat domèstic És emprada per a la caça de conills, modalitat que actualment és prohibida per la llei
fennec
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’uns 40 cm de llargària, molt semblant a la guineu, de la qual es diferencia perquè és més petit, té les orelles molt grosses i el pelatge de color crem.
Habita en els deserts africans, on es nodreix d’insectes, rèptils, rosegadors, ocells i ous
steenbok
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 60 cm d’alçada, amb les banyes rectes, la cua curta i el pelatge de color gris groguenc o roig al llom i molt clar a la regió ventral.
Viu en ramats de pocs individus a les praderies de l’Àfrica meridional
simi

Simi
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Nom donat a qualsevol mamífer de l’ordre dels primats
, en particular els del subordre dels antropomorfs, que, en contraposició als dels subordres dels lemuriformes i dels tarsiformes, presenten el cervell molt desenvolupat, els ulls frontals i molt desenvolupats i extremitats característiques.
cavall

cavall
© Xevi Varela
Mastologia
Ramaderia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora. Les femelles reben el nom d’egua o euga, i els petits i joves són els pollins i els poltres.
Característiques dels cavalls Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit el tercer, la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc El dentat definitiu consta de 40 peces els ullals són rudimentaris i manquen en la femella estan separats de les premolars per un gran diastema o barra, on se'ls posa el menjar El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes en els cavalls domèstics, en…
Polinyà
L’església parroquial de Sant Salvador, a Polinyà (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Polinyà, d’una extensió de 8,79 km 2 , és situat a la dreta de la riera de Caldes En plena Depressió Prelitoral, el municipi confronta a migdia amb el terme de Santa Perpètua, a ponent amb el de Sabadell, al N amb el de Sentmenat i a llevant amb el de Palau-solità i Plegamans El municipi és travessat per rieres de cabal escàs, que pertanyen a la conca hidrogràfica del Besòs, ja sigui directament, ja sigui a través de la riera de Caldes El terme comprèn el poble de Polinyà, cap de municipi, la urbanització Serramaurina i diversos masos com Can Marata Pel que…
Paleontologia 2011
Paleontologia
Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina