Resultats de la cerca
Es mostren 1546 resultats
Cristina Marcos Herrero
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Formada al Club Natació Sant Feliu, el 1989 passà al Club Esportiu Mediterrani Fou tres cops campiona de la Copa Catalana 1991, 1995, 1996 i tres cops del Campionat de Catalunya 1996, 1997, 1998 Fou vuit vegades campiona de la Lliga de primera divisió 1990, 1992-98 i dues vegades de la Copa de la Reina 1997, 1998 Intervingué set cops en la Copa d’Europa 1991, 1993-98 En el període 1991-98 fou 65 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en dos Campionats d’Europa 1993, 1997 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1997 i la medalla de serveis…
Belén Martín Lozano
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Es formà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i el 1994 passà al Club Esportiu Mediterrani Fou dos cops guanyadora de la Copa Catalana 1995, 1996, tres cops del Campionat de Catalunya 1996, 1997, 1998, quatre cops de la Lliga 1995-98 i dos cops de la Copa de la Reina 1997, 1998 Participà en quatre Copes d’Europa de clubs 1995-98 En el període 1992-98 fou seixanta-sis vegades internacional, i disputà tres Campionats d’Europa 1993, 1995, 1997 i un Campionat del Món 1998 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1998 i la de serveis distingits de la federació…
Matilde de Miguel Rubio
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Amb el Club Esportiu Mediterrani, fou vuit cops campiona de la Lliga 1990, 1992-98, tres de Catalunya 1983, 1986, 1987, dos de la Copa Catalana 1988, 1989, i dues de la Copa de la Reina 1997, 1998 Jugà sis vegades la Copa d’Europa de clubs 1993-98 i en l’edició del 1997 disputà la final a quatre Igualment, fou quaranta-sis vegades internacional amb la selecció espanyola en el període 1991-97 i participà, com a capitana, en els Campionats d’Europa 1997, on decidí retirar-se 1998 després d’haver estat premiada per la federació espanyola amb la medalla de serveis distingits de…
Gladis Routier Cañigueral
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme.
Membre del CN Banyoles, guanyà la prova de 200 m supersocorrista del Campionat d’Espanya júnior 2003 i diverses medalles 2004 Entre el 2003 i el 2007 destacà en l’àmbit català Guanyà la prova de 100 m socorrista en el Campionat de Catalunya 2005 i les de cursa amb planxa de salvament, salvament amb tub de rescat i 100 m maniquí amb aletes 2006 Guanyà tres medalles d’or en el Trofeu Mediterrani 2005, una de plata i una de bronze en el Trofeu Internacional de Càceres 2006 i participà en proves com la Nivea Cup 2006, la German Cup 2006, 2008 i el Míting Internacional del País Basc…
Josep Vila Rubio

Josep Vila Rubio
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
S’inicià al Gràcia Futbol Club la temporada 1928-29 i passà al Futbol Club Barcelona 1929-34, on ja practicava l’atletisme Posteriorment, exercí d’entrenador de diferents equips del FC Barcelona fins el 1938 i del Club Esportiu Laietà 1939-41, i dirigí el Club Bàsquet Mediterrani i la Sección Femenina de Barcelona L’any 1947 s’incorporà al Club Joventut de Badalona, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1948 Fou entrenador del Gimnàstic de Tarragona, el CB Metropolitano i el GD la Seda També exercí d’àrbitre durant diverses temporades Rebé la medalla al mèrit esportiu de la…
Institut Europeu de la Mediterrània
Consorci participat per la Generalitat de Catalunya, el ministeri d’afers estrangers espanyol i l’ajuntament de Barcelona, creat el 2002 amb l’objectiu de promoure les relacions i els intercanvis entre les societats mediterrànies.
Té el seu precedent en l' Institut Català de la Mediterrània d'Estudis i Cooperació ICM, creat el 1989, organisme autònom de la Generalitat de Catalunya Refundat el 2002 amb l’entrada dels dos nous coparticipants i el canvi de nom, les seves activitats s’estructuren en quatre grans àrees identificació, debat i propostes sobre els problemes que afecten l’espai mediterrani promoció del coneixement mutu entre les seves diverses regions i cultures foment del diàleg, la pau i el desenvolupament contribució al foment de les inversions estrangeres, singularment al Magrib i projecció…
favera

favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…
Oriol Pi-Sunyer i Cuberta
Antropologia
Arqueologia
Sociologia
Antropòleg, arqueòleg i sociòleg.
Fill de Carles Pi i Sunyer Es formà a la Universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic, i es doctorà en ciències socials a Harvard Especialitzat en antropologia social, actualment és professor a Amherst, Massachusetts Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana S'ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema El manteniment de la identitat ètnica a Catalunya 1971, Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna 1971, El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una indústria en…
Arquitectura de vessant
Conta Homer a l’“Odissea” que Ulisses trobà el seu pare Laertes “a la vinya de les feixes”, i també ens fa saber que hi havia pendissos afeixats a les muntayes de Tessàlia Això vol dir que els vessants cinglats per marges són un element del paisatge agrícola mediterrani des de fa 2 500 anys, pel cap baix De fet, hom sospita que algunes de les feixes agrícoles que envolten Micenes ja hi eren en temps d’Atreu, Agammènon i Electra o dels personatges reals que hi governaren de debò, en lloc d’aquests altres més aviat mítics, suposició que conferiria al conreu mediterrani…
serra de Llaberia

Vista aèria de la serra de Llaberia
© Fototeca.cat
Serra
Relleu del braç costaner de la Serralada Prelitoral Catalana, des del coll del Guix, al NE, fins al coll Roig i al Montalt (SW).
Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina