Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i mestre de capella de la capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de la de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es troba Agustí…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest…

Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, WA Mozart i FJ Haydn El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita De la seva producció destaquen, al costat de quinze…

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes vint …

Inicià els estudis musicals com a escolà al cor de la parròquia de Santa Maria de la seva ciutat Ordenat de sacerdot el 1826, ocupà el càrrec d’organista a Mataró i, més tard, a la catedral de Girona La seva fama com a instrumentista i protector dels més pobres feu que la catedral gironina s’omplís de gent, desitjosa de veure un personatge quasi místic Preocupat per aquesta situació, Dorda tornà a Mataró i prosseguí la tasca d’organista, compositor i professor Malgrat la seva facilitat per a escriure música i l’èxit de les seves obres, ordenà al seu pare que, després de la seva mort, cremés…

Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la…

En 1529-30 fou callígraf a la catedral d’Anvers Segons la documentació conservada, del 1543 al 1561 treballà bàsicament com a editor de música Publicà vint-i-cinc llibres de chansons , tres de misses, dinou de motets i onze Musyck boexken 'Petit llibre de música', on es poden trobar cants religiosos i profans, danses -arranjades per Susato- i melodies populars Dedicà un gran nombre dels volums editats a ciutadans influents d’Anvers Publicà, entre altres obres, les de J Clemens non Papa, Josquin Des Prés, Roland de Lassus, Th Crecquillon, N Gombert i C Janequin Susato deixà més de…

Estudià al Gymnasium Jesuïta de Praga i es graduà en filosofia a la universitat Feu de cantant i violinista i, posteriorment, d’organista Fou l’autor més prolífic d’obres per a orgue del segle XVIII, malgrat que cap de les seves composicions no li fou publicada en vida Demostrà una tècnica compositiva pròpia del darrer Barroc, amb una notable imaginació harmònica, àmplia expressivitat i gran dificultat Les seves obres sacres es caracteritzen per un estil contrapuntístic arcaic té quatre misses i nombroses peces menors motets, en gran part, algunes d’elles en forma fugada La producció per a…

A la meitat de la dècada del 1640 entrà com a corista a la capella reial de Varsòvia Probablement estudià amb Fabian Redzius i amb B Pekiel i succeí a aquest darrer com a mestre de capella El 1697, l’elector de Saxònia uní la capella de Varsòvia amb la de Dresden i Rózycki fou nomenat comestre de capella juntament amb JCh Schmidt La seva producció musical és únicament religiosa Compongué motets, himnes, misses i càntics Els seus motets són mostres magistrals de la tècnica de l' stile concertato italià En algunes de les seves obres utilitzà models tradicionals de la polifonia…

Fou membre de la capella musical del cardenal Pietro Ottoboni a Roma, de la qual arribà a ser mestre Viatjà a Londres, on el 1720 la seva òpera Numitore inaugurà la Reial Acadèmia de Música Händel prengué algunes parts d’aquesta peça per a les seves obres Samson i Solomon Altra vegada a Itàlia, fou nomenat mestre de cor de l’Hospital dels Incurables de Venècia El 1736 fracassà en el seu intent de ser mestre de capella a Sant Marc, però l’any següent aconseguí aquest mateix càrrec a la cort de Munic, on romangué fins a la seva mort Porta compongué òperes, àries, duets i cantates…