Resultats de la cerca
Es mostren 4751 resultats
l’Alt Palància

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…
l’Alacantí

Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…
alcalde | alcaldessa
Història
Dret administratiu
President de l’ajuntament i cap de l’administració municipal.
Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima…
Les Garrigues
Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…
Parc Agrari del Baix Llobregat
Espai agrari protegit situat a la part baixa i al delta del Llobregat.
És gestionat per un consorci format el 1998 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té una superfície de 2 938 ha, la majoria de les quals corresponen a conreu de regadiu també comprèn trams de bosc de ribera canyissars, jonqueres i altres herbassars als marges del riu, i vegetació de dunes als trams propers a la costa El parc té la seva seu a la masia de can Comas Prat de Llobregat, on coincideixen també les agrupacions de defensa vegetal, el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i un centre d’informació i gestió, a més dels camps experimentals…
Prunet i Bellpuig
Prunet, cap del municipi de Prunet i Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Buletó (límit septentrional).
El sector oriental el Montner, 782 m alt i meridional puig Roig, 863 m alt són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet que comunica amb la plana del Rosselló, del Fortó amb Ceret i de Xetard amb l’alt Vallespir La major part del terme és coberta de boscs i garrigues L’agricultura es limita a 30 ha essencialment pastures i algunes hectàrees de vinya, arbres fruiters i cereals La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig Comprèn, a més, el santuari de la…
riera d’Osor

La riera d’Osor vora la Font Picant (Sant Hilari Sacalm)
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riera
Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la Selva.
És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències…
Montreux
Ciutat
Ciutat del cantó de Vaud, Suïssa.
Situada a la vora dreta del llac Léman, forma, de fet, dos municipis Montreux-Châtelard i Montreux-Planches Nucli d’indústria tèxtil i alimentària, i centre turístic Hi tingué lloc, el 20 de juliol de 1936, l’anomenada convenció de Montreux, que definia el règim jurídic internacional aplicable als estrets turcs del Bòsfor i dels Dardanels Establia la llibertat de trànsit de les naus de comerç dels estats amb els quals Turquia no estigués en guerra, i la reglamentació del trànsit de les naus de guerra en temps de pau En temps de guerra, prohibició de trànsit als vaixells de guerra…
conca de Meià

La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries litogràfiques, molt riques en fòssils Comprèn els actuals municipis d’Artesa de Segre amb Anya, Alòs de…
Sant Privat d’en Bas

Sant Privat d’en Bas
© Fototeca.cat
Poble
Poble (542 m alt.) del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’esquerra del Gurni, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic.
El 1017 fou cedida a la collegiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont antic priorat de Sant Corneli…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina