Resultats de la cerca

Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la…

Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva…

Ha estat vicepresident de l’ AVL Té una àmplia bibliografia amb llibres de text i materials per a l’ensenyament de la llengua Es donà a conèixer com a poeta amb Innocents de pagana decadència 1978 i Crònica carnal 1980, premi Jordi de Sant Jordi El 1982 publicà la narració infantil El pardalet sabut i el rei descregut premi Tirant lo Blanc, i, un any més tard El pianista de jazz premi Malvarrosa de contes L’any 1986 aparegué el poemari Quadern de bitàcola , i, posteriorment, els volums de narrativa breu Ball de màscares 1992 i Vuit contes i mig 1993 Amb la novella Els secrets de…

Vida i obra Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona 1835-46 Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí nombroses obres d’història de Guizot i Anquetil, entre d’altres i publicà recopilacions de textos històrics Las glorias nacionales , 1852-54 Los héroes y las grandezas de la tierra , 1854-56 Anales de España , 1857-59 Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat 1860, redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques El…

Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie…

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…

Desenvolupament enciclopèdic Es conservà fins el 1835 a la biblioteca del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona La Crònica s’inicia amb la referència a un rei Lotari, que consta com a fill de Pipí i germà de Carlemany Relata l’expedició de Lluís el Piadós a Barcelona 801, on situa cronològicament la fundació de la capella de Sant Sadurní l’edificació de l’església de Sant Just, a la qual concedí els privilegis sobre els juraments del combat judicial, del testament sagramental i dels jueus i la fundació i dotació del monestir de Sant Pere de les Puelles Seguidament hi…

Combatent des del 1938 a l’exèrcit de la República, l’any següent fou fet presoner per les tropes franquistes, internat en camps de concentració i, en sortir-ne, fou forçat a allistar-se a l’exèrcit, d’on es llicencià el 1945 Posteriorment s’establí al seu poble natal, on dugué a terme una intensa activitat cívica i cultural A més de professor de català 1970-82, exercí com a periodista i fou secretari de la Cooperativa l’Amistat de Calella, on creà la secció de cultura i fundà un certamen literari, fou cofundador de la Tralla 1978-81, i director de El Nunci 1981-91, revistes de Calella, i…

Amic de Verhaeren i de RRolland, emigrà a Anglaterra 1930 i després als EUA i al Brasil, on se suïcidà, juntament amb la seva segona muller La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena Es revelà com un mestre incontestable de l’art novellístic i biogràfic, i es destacà sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans En aquest sentit, fou decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu De la seva obra, abundosa, cal destacar…

Fill d’una família aristocràtica pietista de Turíngia, estudià dret a Jena, on s’entusiasmà amb Schiller i Fichte a Leipzig 1791 entrà en el cercle de FSchlegel deixà la jurisprudència per la mineria i fou inspector de mines a Weissenfels Després de la mort 1797 de la seva promesa, de 15 anys, Sophie von Kühn, entengué l’amor com una força elemental anímica i còsmica i exigí la mort per la força màgica de la consciència, per tal d’unir-se amb l’amada en els àmbits de suprema espiritualitat de l’infinit Creu en la Salvació i en forces còsmiques misterioses, i en el seu idealisme màgic tot…