Resultats de la cerca
Es mostren 3073 resultats
Alexandre de Bournonville
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Bournonville, comte d’Hennin i baró de Caumont Fou creat príncep de Bournonville 1658 per Felip IV de Castella Prengué part en la batalla de Nördlingen i fou virrei de Navarra El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp Residí a Sicília 1677 i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya 1678-84, durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, posterior a la pau de Nimega, que aprofità per a construir fortificacions Esclatada novament la guerra 1684, resistí el setge de Girona posat pels francesos
Lluís Josep de Borbó-Vendôme
Història
Noble francès.
Féu les primeres armes en la guerra d’Holanda Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l’exèrcit francès a Catalunya i s’apoderà de Barcelona 1697 Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió espanyola Estigué a Itàlia, on obtingué la victòria de Calcinato, i a Flandes, on fou derrotat a Oudenaarde 1708 per Marlborough i el príncep Eugeni El 1710 passà a la península Ibèrica, on féu entrar novament Felip V a Madrid i guanyà les batalles de Brihuega i Villaviciosa, decisives per al triomf borbònic
Escola d’Administració Pública
Institució creada l’any 1914 per la diputació provincial de Barcelona com a Escola de Funcionaris de l’Administració Local.
El mateix any passà a la Mancomunitat de Catalunya amb el seu nom actual Suprimida 1924, l’any 1930 fou restablerta i funcionà normalment fins el 1936 Fou novament restablerta el 1979 per la Generalitat de Catalunya i inaugurada a Barcelona l’any següent Adscrita al departament de governació, té cura de la selecció, la formació, el reciclatge, el perfeccionament i l’especialització dels funcionaris de la Generalitat i dels funcionaris locals A més, organitza diverses activitats —seminaris, taules rodones, conferències, etc—, que inclouen la investigació, l’estudi i la divulgació…
Sant Marçal (Prats de Lluçanès)
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats Les primeres notícies es troben l’any 1276 en el testament de Bernat de Bassil, que feu deixa a la major part d’esglésies del Lluçanès, i una d’elles era la de Sant Marçal Més endavant surt novament documentada els segles XIV i XV per tenir béns prop d’ella la canònica de Lluçà Es troba propera al mas Marçal i la capella actual, feta aprofitant alguns carreus antics, la va erigir, l’any 1746, l’hereu Climent Marçal
Santes Creus (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pampe, no degué passar de simple capella La primera notícia que en tenim és de l’any 1182, quan Guilla, senyora del castell de Solanes, amb el seu fill Ot i el seu germà Ramon de Clerà, reconegué que s’havia apoderat injustament d’unes vinyes situades a Santes Creus Tot i que aquest document ha estat datat l’any 1062, correspon al 1182, sense cap mena de dubte La capella perdurà fins a l’any 1782, que fou reconstruïda i al final del segle XIX ja es trobava novament enrunada
Sant Esteve d’Illa o del Pedreguet (Illa)
Art romànic
Església parroquial de la vila d’Illa, esmentada per primera vegada l’any 982 Fou reconstruïda al segle XI d’aquesta fase resta part de la paret occidental, al costat de l’actual campanar, i engrandida al segle XIII Fou novament reconstruïda a partir del 1664, i es tornà a consagrar el 18 de novembre de 1736 Acabaren essent sufragànies d’aquesta parròquia les esglésies de Sant Climent de Reglella, Sant Salvador de Casesnoves i Sant Miquel de Llotes L’església conserva, encastada a la façana de ponent, la làpida sepulcral d’Arnau Gasal d’Illa, de l’any 1289
Sid ney Catlett
Música
Bateria nord-americà de jazz.
Tocà en diverses bandes de Chicago abans d’installar-se a Nova York el 1930, on treballà amb Benny Carter, McKinney’s Cotton Pickers, James Fletcher Henderson i Don Redman Del 1938 al 1942 treballà amb Louis Armstrong, de qui esdevingué el bateria preferit Després de liderar grups propis a diferents ciutats, s’incorporà novament a la formació d’Armstrong All Stars 1947-48 Catlett fou un dels millors i més avançats bateries de l’època swing Tenia un innovador concepte melòdic en els solos i la seva influència es feu sentir en la generació posterior - PBO -
Wilhelm Steinitz
Escacs
Escaquista austríac.
Començà a jugar de molt petit El 1862 guanyà el gran torneig internacional de Londres, enfront d’Anderssen i Paulsen, entre altres, i des d’aleshores hi residí vivint dels escacs El 1866 vencé novament Anderssen i el 1886 fou proclamat campió del món Els èxits prosseguiren fins el 1894, a Amèrica, i el 1896, a Rússia, que fou vençut per Lasker Morí trastocat Amb ell s’inicià l’escola anomenada recent o nova , que afegia a les idees tàctiques de Morphy la descoberta i l’ús de la concepció posicional del joc, que posteriorment desenvolupà Lasker
Salmanassar III
Història
Rei d’Assíria (858-824 aC).
Fill d’Assurnasirpal II Molt actiu en les seves empreses guerreres, el 856 derrotà Aramu, sobirà de Nairi futur Urartu A l’est, féu una campanya contra Zamua, a l’altiplà iranià El 853 envaí Síria, on derrotà Ahuni, rei arameu de Bit Adini Però sembla que fou deturat a Qarqar, davant una coalició dirigida per Hadadecer o Adad-Idri de Damasc i Acab d’Israel El 849 combaté novament la coalició síria, presidida primer per Hadadecer i després per Hazâ-el A Cilícia sotmeté 836 l’important regne de Tabal Hom li deu el famós obelisc negre , on narra les seves campanyes
Felip Rodés i Baldrich
Felip Rodés i Baldrich en un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Llicenciat en dret, destacà en política vinculat al grup d’Esquerra Catalana El 1906 esdevingué secretari del Centre Nacionalista Republicà i arran de la Solidaritat Catalana fou elegit diputat per Balaguer 1907, càrrec que renovà fins el 1923 Participà en l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona 1917 collaborà amb la Lliga Regionalista per intentar forçar una modificació constitucional que posés fi al sistema canovista aleshores encara vigent per aquest motiu acceptà el ministeri d’instrucció pública i belles arts 1917-18, però davant l’actitud d’Alfons XIII, dimití El 1936 fou …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina