Resultats de la cerca
Es mostren 1962 resultats
Raimon Caldagués
Història
Militar
Militar, titulat comte de Caldagués.
En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos agost del 1808, els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès setembre del 1808, i els derrotà a Sant Cugat això els obligà a replegar-se a Barcelona En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr febrer del 1809 i fou fet presoner al Vendrell dut a França, restà lliure en caure Napoleó El 1816 ascendí a tinent general El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya
Ponç II d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1116-1153/54), fill d’Hug II i de Sança d’Urgell.
Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de…
François Mitterrand

François Mitterrand
© Comissió Europea
Política
Polític francès.
Doctor en dret i format en el camp radical, fou membre de l’assemblea constituent del 1946, i també senador Formà part, entre el 1947 i el 1957, de diversos governs de la Quarta República i, en constituir-se el renovat Parti Socialiste 1971, passà a ésser-ne secretari general Candidat a la presidència de la república el 1965 i el 1974, el 1981 assolí el càrrec, amb el suport del conjunt de l’esquerra Aplicà un programa de caràcter accentuadament socialitzant nacionalització de grans empreses i institucions financeres, augment de les mesures de protecció social, que fou en part revisat el 1983…
transmodulació
Procés consistent a passar d’una modulació a una altra.
Es produeix en sistemes de modulacions digitals on una part del canal és molt sorollosa, la qual cosa obliga a utilitzar esquemes de modulació robusts davant de sorolls, amb l’inconvenient de tenir una baixa eficiència espectral bit per segon per hertz l’altra part és menys sorollosa, cosa que permet augmentar la velocitat de transmissió Un exemple de transmodulació es dóna en les capçaleres entre la televisió digital per satèllit DVB-S i la televisió digital per cable DVB-C El DVB-S empra una modulació en QPSK, mentre que el DVB-C utilitza una modulació QAM de 64 nivells, la qual permet…
Joan Duran Pou

Joan Duran Pou (fila superior, primer per la dreta)
Arxiu Hispano Francès
Voleibol
Jugador de voleibol de pista.
En la posició d’atacant, jugà al CE Hispano Francès de Barcelona 1964-74 Amb l’equip juvenil es proclamà ja campió d’Espanya i el 1968 fou subcampió de Copa amb l’equip filial, disputant la final al primer equip del mateix club Posteriorment, ja amb el primer equip, fou tres vegades campió de Catalunya i campió de la Superlliga 1973 En la seva darrera temporada en actiu, fou jugador i entrenador a la vegada Una lesió al genoll l’obligà a abandonar l’esport en actiu Dirigí l’equip juvenil i també fou segon entrenador del primer equip Posteriorment fou president del mateix club i…
Hoquei Club Ripoll
Hoquei sobre patins
Club d’hoquei sobre patins de Ripoll.
Hereu del Club Patí Ripoll, que existí entre el 1941 i el final dels anys seixanta, fou fundat el 1974 amb el nom d’Associació d’Esports Ripoll L’any 1977 pujà a primera divisió estatal i, després de fitxar jugadors procedents del Club Patí Voltregà com el veterà Miquel Recio, la temporada 1981-82 assolí l’ascens a la divisió d’honor La manca de pavelló cobert, però, obligà l’equip a jugar els seus partits com a local a Ribes de Freser i la temporada següent perdé la categoria A partir de llavors el club es dedicà a potenciar l’hoquei de base i el primer equip jugà a les…
Vents huracanats a Catalunya
Un matrimoni resulta ferit greu a Salou per un arbre tombat pel vent Els dies 5 i 6 de febrer, els vents de gran intensitat arriben als 100 km/h i causen nombroses incidències, sobretot a les comarques de la meitat sud de Catalunya, especialment al Baix Camp, el Barcelonès, el Segrià, el Baix Llobregat i el Tarragonès Uns 15000 abonats es queden sense subministrament elèctric i els Bombers han de fer prop d’un miler de sortides d’emergència A l’aeroport del Prat el vent obliga a espaiar els aterratges i es produeixen nombrosos retards La Generalitat activa l’alerta del pla Procicat per…
causa de contracte
Dret civil
Finalitat immediata que justifica que una persona assumeixi una determinada obligació contractual.
És un requisit necessari per a l’existència d’un contracte, i de la seva diferent qualitat depenen la qualificació jurídica i la regulació del contracte La causa dels contractes onerosos és el fet de rebre la cosa o prestació a què l’altra persona s’obliga per al comprador és rebre l’objecte comprat, i per al venedor, el seu preu per a l’arrendatari és gaudir de la cosa i usar-la, i per a l’arrendador, percebre'n el lloguer etc, i en els contractes gratuïts donació i altres és l’ànim de liberalitat Hi ha contractes amb causa mixta el pare que ven a un fill una cosa a preu baix, etc
la Xara
Despoblat
Despoblat del municipi de Simat de la Valldigna (Safor), a la Valldigna.
Forçats a batejar-se el 1526, molts moriscs de la Valldigna fugiren a l’Àfrica del nord, per la qual cosa foren condemnats a morir cremats un veí de Simat i un altre de la Xara per l’abat de Valldigna, senyor d’aquests llocs la tensió que això originà obligà l’abat a traslladar la seva residència a Xàtiva, i el 1532 es despoblaren del tot els llocs de la Xara i de Massalali La mesquita de la Xara fou cristianitzada i convertida, a la fi del s XVI, en ermita de Santa Anna l’edifici fou poc transformat, i ha conservat fins a l’època actual molts elements arquitectònics i…
Catalunya Informació
Emissora radiofònica catalana dependent de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió especialitzada en la informació.
Inicià les emissions l’onze de setembre de 1992 Ofereix exclusivament notícies durant tot el dia a través de blocs de mitja hora de durada que recorden la informació emesa amb anterioritat i incorporen les novetats És la primera emissora que empra aquesta modalitat a l’estat Són habituals a Catalunya Informació les transmissions en directe d’actes i rodes de premsa d’interès general, a més de la presència de dades relatives a la informació esportiva, a la situació de trànsit i a la meteorologia Al gener del 2014 el govern espanyol obligà Acció Cultural del País Valencià a tancar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina