Resultats de la cerca
Es mostren 20222 resultats
Els vells
Literatura catalana
Obra de teatre d’Ignasi Iglésias, estrenada el 6 de febrer de 1903, i publicada aquell mateix any.
Planteja el conflicte de Joan i Valeri, dos obrers vells que són despatxats de la fàbrica on treballen per causa de la seva edat, i que es veuen en una situació difícil per a continuar vivint En el primer acte es planteja el conflicte, quan els protagonistes han de comunicar a les seves famílies que s’han quedat sense feina Joan i la seva dona Úrsula poden comptar per a sobreviure amb el sou de la seva filla Engracieta i del promès Agustí, el qual ja manté el seu pare Xalet, que no pot treballar En canvi, Valeri i la seva dona Susanna no tenen fills que els puguin ajudar Al segon acte, al…
Faenza
La catedral de Faenza, obra de Giuliano de Maiano (s XV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Ravenna, a l’Emília-Romanya, Itàlia, situada en una plana, prop de l’aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Conserva aspectes de la ciutat romana Faventia , de planta rectangular, dividida en quatre barris les muralles són del 1456, quan era feu dels Manfredi El 1501 s’incorporà als Estats Pontificis Fou greument bombardejada durant la Segona Guerra Mundial Entre els seus monuments cal destacar l’ajuntament, del segle XIII, reconstruït, la catedral, projectada per Giuliano da Maiano i començada el 1474, amb la façana inacabada, i el museu de ceràmica La ciutat és famosa per la ceràmica indústria que tingué el seu millor moment al segle XV, que rep el nom de faiança Té també indústria metallúrgica…
Cuyp
Paisatges al riu amb genets (1653-57), obra d’Albert Cuyp (Rijksmuseum)
Pintura
Família de pintors holandesos.
Jacob Gerritsz Dordrecht ~1594 — 1652, deixeble de Bloemaert, conreà el retrat i el paisatge El seu germà Benjamin Gerritsz Dordrecht 1612 — 1652 excellí en el retrat i en les composicions religioses Destaca, sobre tots, Albert Dordrecht 1620 — 1691, fill de Jacob Gerritsz format pel seu pare i per Van Goyen, conreà les marines, les natures mortes i els interiors i excellí en el paisatge El seu estil, que rebé influències dels paisatgistes holandesos i dels italianistes d’Utrecht, uní a la lluminositat l’expressió i la plasmació de la realitat Sortida d’un jove genet, Musée du Louvre
Fundació Palau
Exposició de l'obra de Picasso a la Fundació Palau
© Fundació Palau
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Entitat privada amb suport públic dedicada a la conservació, exhibició i difusió del fons artístic i documental de l’escriptor Josep Palau i Fabre.
Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…
Joan Anguera i Picanyol
Joan Anguera en una escena de l’obra Mequinensa
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor, director i pedagog.
Després de cursar estudis de magisteri i de teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i als Estudis Nous de Teatre, es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona 1978, on fou professor d’interpretació i tallers 1977-2008 El 1967 fundà el Grup de Teatre Vermell × 4 i entre el 1972 i el 1996 formà part, i fou el cap visible, de la companyia La Gàbia Teatre de Vic, amb la qual ha intervingut en més de quaranta espectacles com a actor o director, entre els quals destaquen Invents a dues veus , de RDubillard 1987, i Sr Picasso C/Montcada 15-17 Barcelona 3 , dirigits per…
Xicu Massó
Xicu Massó en una escena de l’obra Mequinensa
© TNC / David Ruano
Teatre
Director i actor teatral.
Membre fundador de la companyia El Talleret de Salt 1976, ha treballat el gran repertori teatral europeu des de la seva doble faceta d’actor i director Com a actor cal esmentar Prendre partit , de HHarwood, dirigit per FMadico Càndid , de Molière, sota la direcció de CAlfaro, Víctor o els nens al poder 2002, de RVitrac, i L’oncle Vània 2004, d’AČekhov, ambdues dirigides per JOllé Amb la companyia Teatre de Ciutat, fundada amb Pep Tosar i Lluís Massanet, dirigí Sa història des senyor Sommer premi especial de la Crítica 1995, de PSüskind Rèquiem i Revès 1999, d’ATabucchi, i El mestre i…
Joan Baptista Basset i Ramos
Retrat al·legòric de Joan Baptista Basset i Ramos, obra de Manuel Boix
Història
Militar
Militar, fill de l’escultor i també daurador de retaules i d’imatges Joan Basset i d’Esperança Ramos.
Els inicis professionals De ben jove deixà la casa familiar per a formar-se com a militar, en la branca de l’enginyeria de guerra L’any 1695 retornà a València, després d'haver participat en els combats contra els turcs al front hongarès i també d'haver prestat servei al Milanesat En aquesta època ja era coronel d’enginyers dels regiments imperials que dirigia l’influent príncep Jordi de Hessen-Darmstadt La relació amb aquest personatge fou el que facilità que Basset s’encarregués, el març del 1698, per desig de Carles II , de planejar les defenses de la ciutat d’Orà Fruit d’aquest encàrrec…
Thomas Lawrence
Lady Elisabeth Conyngham , obra del retratista anglès Thomas Lawrence
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor retratista anglès.
Protegit per JReynolds, el succeí com a pintor del rei 1792 Introduí innovacions en la tècnica del retrat, que aplicà sobretot en una primera etapa preromàntica Retrat de lord Granville Leverson-Gower , 1795-98, coll Earl Granville, Londres, però després del 1806 es decantà per un estil més clàssic, com palesen els Retrats de Waterloo 1815, dels principals personatges aliats participants en les guerres napoleòniques, o el del papa Pius VII 1818
Giovanni Pierluigi da Palestrina
Portada del Missarum liber primum , obra de Giovanni Pierluigi da Palestrina
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma 1555 i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà 1560, Santa Maria Major 1561, al Seminario Romano 1563 i a la cort del cardenal Ippolito d’Este 1567-71, i tornà novament a Sant Pere del Vaticà 1571-94…
La lliçó d’anatomia
La lliçó d’anatomia del doctor Deyman (1656), obra de Rembrandt
© Fototeca.cat
Tema pictòric, molt corrent a Holanda al segle XVII.
És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort