Resultats de la cerca
Es mostren 1248 resultats
Santa Maria de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
El nucli originari de Montagut era situat a l’extrem més meridional de la serra del Coscollar, concretament sobre un tossal situat a pocs quilòmetres al nord de l’actual nucli central de Montagut la Casa dels Canonges, al lloc dit el “Vilot”, que domina una àmplia panoràmica vers el sud La primera menció del “ castrum Monte Acuto ” és de l’any 1120, amb motiu del pacte establert entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, pel qual el castell de Montagut i altres castells del districte de Lleida s’havien de lliurar al comte La repoblació d’…
Agustí Vilà i Conill
Economia
Història
Pilot d’altura i director industrial.
Arran de la seva activitat i estudis marins, anà a Amèrica El 1859 arribà a l’Uruguai, Montevideo, a l’edat de 17 anys, com a agregat a la corbeta “Pepe El Alicantino”, comandada per Pelegrí Pujol i Sala Un any després tornà a Barcelona i s’embarcà amb el capità Salvador Crosas i Vilà en la corbeta “Nueva Lidia”, propietat del seu pare En retornar a la península Ibèrica l’any següent, i, arran dels seus coneixements adquirits, es graduà com a tercer pilot Arran dels viatges que havia fet a Montevideo, s’havia relacionat amb els Cibils de l’Uruguai —i pràcticament totes les expedicions de la…
John Barbirolli
Música
Director d’orquestra anglès d’origen italià, el nom originari del qual era Giovanni Battista Barbirolli.
Cursà estudis a la Royal Academy of Music de Londres, després d’haver-los iniciat al Trinity College Ingressà com a violoncellista a l’Orquestra del Queen’s Hall i el 1924 fundà la Barbirolli Chamber Orchestra Dos anys més tard creà la British National Opera Company, amb la qual dirigí òpera italiana Entre el 1936 i el 1943 visqué a Nova York, i succeí Arturo Toscanini com a director de l’Orquestra Filharmònica de l’esmentada ciutat 1937 Abans del final de la guerra tornà a Anglaterra, on dirigí l’Orquestra Hallé fins l’any 1968 També dirigí les orquestres del Festival d’Edimburg…
panga

Panga (Pangasianodon hypophthalmus)
Hectonichus (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels siluriformes, de la família dels pangàsids, originari del Sud-est asiàtic.
Fa fins a 1,3 m de llargària, i és de cos comprimit lateralment, amb el dors de color gris, els flancs argentins, el ventre blanquinós i les aletes de color gris fosc, amb una línia negra a l’aleta anal i als lòbuls de l’aleta caudal Sota la denominació genèrica de panga, hom sol incloure també diverses espècies del gènere Pangasianodon P bocourti , P hypophthalmus , P pangasius de dimensions entre mitjanes i grans, que habiten els cursos mitjans i baixos dels rius, sovint en aigües molt poc oxigenades Criat tradicionalment en captivitat, la facilitat i l’elevada rendibilitat de la seva…
calicó
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligat de plana, no tan fi com la percala, originari de Calicut.
cáscara amarga
Botànica
Farmàcia
Escorça d’un arbre originari de Jamaica, Mèxic i Panamà ( Picramnia antidesma
, família de les simarubàcies).
És rica en picramnina, un principi amarg, i és emprada com a tònic, depuratiu i antisifilític
Croÿ
Llinatge feudal de prínceps mediatitzats del Sant Imperi, originari d’Airaines, al comtat de Ponthieu (Picardia).
L’estirp provada 1287 del llinatge és Jacques de Croÿ , senyor de Croÿ o Crouy Somme De totes les seves línies només ha subsistit la dels prínceps de Solre, esdevinguda primogènita el 1767 i dividida en diverses branques residents a Westfàlia, Bohèmia, França, Bèlgica i Àustria A la mort de Jean de Croÿ batalla d’Azincourt, 1415, el llinatge es dividí en dues línies, fundades pels seus dos fills Antoine de Croÿ mort el 1475, senyor de Chièvres i conseller del duc Felip el Bo de Borgonya, que continuà la línia primogènita, i Jean de Croÿ mort el 1473, que fundà la línia de Chimay Antoine de…
Estada
Música
Família de grans orgueners catalans.
Treballaren, al llarg d’un segle -de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII-, en tot l’àmbit dels Països Catalans, i contribuïren al desenvolupament i la consolidació de l’orgue renaixentista català en el període més brillant de l’orgueneria catalana flautats de 16 i 24 peus en façana, cadiretes, musetes, etc El primer d’ells, Salvador mort a Barcelona el 1599, possiblement originari de València, treballà conjuntament amb altres mestres orgueners com Perris Bordons, Perris Rabassa i Josep Bordons en els grans instruments de les seus de Barcelona 1559, Tarragona 1565, Girona 1566,…
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats…
Castell de Vilafortuny (Cambrils)
Art romànic
El primer esment del lloc de Vilafortuny es troba en el document de donació del terme de Cambrils que feu el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir l’any 1152 En descriure’s els límits del terme de Cambrils, es precisa que a llevant afronta amb l’honor de Guillem Fortuny Aquest personatge és qui el 1154 establí un conveni amb el comte Ramon Berenguer IV per tal que poblés el lloc i hi bastís un castell, que tingué en feu del comte El topònim Vilafortuny deriva precisament del seu primer repoblador Vilafortuny fou de domini reial fins l’any 1391, que el monarca vengué tots els seus drets…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina