Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Callús Tingué categoria de parròquia, bé que actualment la titularitat la deté l’edifici que hi ha a la població que s’ha format al pla El castell és documentat des del 940 i l’església des del 977 no la trobem com a parròquia fins abans del 1153 No conserva restes romàniques

Situada dins l’antic terme del castell de Torroella Des de molt aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El castell és documentat des del 996 i l’església apareix esmentada el 1205 i el 1291, mentre que no és citada com a parròquia fins el 1391 L’actual edifici no sembla que conservi res d’època romànica

Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Monistrol Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que ha conservat fins a l’actualitat El lloc de Monistrol és documentat des del 974, i l’església apareix el 1017, mentre que el 1075 la trobem amb la categoria de parròquia L’edifici actual no respon a una edificació romànica

El regadiu es redueix a petits horts regats amb aigua de basses Gran part del terme és ocupat per oliveres, ametllers i arbres fruiters, sobretot cireres i guinders El conreu de cereals de secà ocupa unes 100 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris Hi ha una mina d’esquist La població, que el 1900 comptava 473 h, ha anat minvant fins a quedar reduïda a gairebé una tercera part El poble 107 h agl 2006, almudainers 586 m alt, que comprèn tota la població del municipi, es troba al peu de la serra d’Almudaina Era població de moriscs el…

Serra Vilaró esmenta l’existència l’any 1327 de la rectoria de Sant Jaume de Freixa a la terra de Lavansa Fraxano apareix esmentada com a parròquia pertanyent a la vall de Lavansa en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Actualment entre el riu Lavansa i el lloc de Montan hi ha la serra de Freixans A la relació de la dècima del 1280, dins del deganat de la vall de Lord, consta el capellà de Frexa, encara que possiblement es tracti de l’església de Sant Julià de Fréixens Berguedà Tanmateix d’aquesta església de Freixa es desconeix qualsevol altra menció a l’igual…

Situada dins el terme del castell o vall de Marfà En un principi hom la troba dependent de l’església de Santa Maria de Moià, però aviat s’independitzà i tingué la categoria de parròquia del terme, que encara conserva des d’abans del segle XIII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages El lloc és documentat des del 939, moment en què consta l’existència de l’església, bé que sense esmentar-ne l’advocació, encara que en aquest moment s’unia a la parroquial de Moià el 985 apareix amb la categoria de parròquia i el 1066 ja tenia formada una sagrera al seu…

Aquesta església és la parròquia del poble de Centernac, situat uns 6 km al SE de Sant Pau de Fenolhet El lloc de Centernac és citat per primera vegada el 899, com a simple villare Hom sol creure que el primer esment de l’església de Sant Pèire de Centernac és de l’any 1215, quan Ramon del Viver donà al preceptor templer de Centernac, Esteve, drets a Borrat En un primer moment l’església de Sant Pèire de Centernac depenia de la parròquia de Sant Estève de Derc, ara totalment desapareguda, que era situada al NW de Centernac, a la riba dreta de l’Aglí municipi de L’…

El lloc de Palamós, avui deshabitat, es compon d’un petit grup de cases situades al sud del poble de la Rabassa L’indret, originat al voltant d’una fortalesa, fou conquerit i reorganitzat a mitjan segle XI, moment en què també es degué bastir l’església, la qual fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Freixenet, Inclosa dins el bisbat de Vic La seva vinculació a l’església parroquial de Freixenet figura l’any 1685 en la visita que féu a aquesta parròquia el bisbe de Vic Antoni Pasqual segons s’indica en la relació, en depenien les capelles de Sant Joan de…

Esmentat a Perpinyà el 1516, el 1524 hi contractà el retaule de Santa Peronella de la catedral de Sant Joan El 1531 collaborà amb Martí Díez de Liatzasolo en un retaule per a la Llotja de Mar de Barcelona i amb Pere Serafí en el de Sant Romà de la parròquia de Lloret, i aquell mateix any féu un retaule per a l’església de Sant Quirc de Colera El 1527 pintà la predella i les taules centrals del retaule de Marcèvol Posteriorment féu el de la parròquia de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i el 1535 el de l’altar major de la parròquia de Santa Agnès…