Resultats de la cerca
Es mostren 11805 resultats
el Llorito
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Llorito) del municipi de Tarragona, al N de la ciutat, prop del cim d’un turó.
El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda…
aqüeducte romà de Can Cua

Restes de l’aqüeducte romà de Can Cua
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte d’època romana situat a ponent del turó de la guàrdia, damunt la riera de Pineda i prop de Can Cua, a Pineda de Mar (Maresme).
Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació…
Santa Susanna
Monestir
Antic monestir cistercenc (modernament de la Trapa) del poble de Vilanova d’Almassà, prop del Matarranya, al municipi de Maella (Matarranya).
Sembla que al lloc hi hagué vida monàstica molt remotament, però la primera notícia documentada és del 1227, quan Jaume I hi establí una comunitat cistercenca, filial del monestir d'Escarp Era en plena decadència el 1560, quan fou ocupat interinament per un grup de franciscans, però prompte 1575 fou retornat per Gregori XIII a Escarp Fou habilitat un quant temps pels franciscans, fins que fundaren 1610 el convent de Santa Maria de Maella Al s XVIII es trobava molt abandonat i serví de caserna i d’hospital de sang El 1796 l’abat d’Escarp el cedí a una comunitat de trapencs,…
Santa Maria de Vilanova
Església
Església del municipi de l’Esquirol (Osona), al sector NW de Sant Martí Sescorts, passat el mas de les Coromines i prop del de la Foradada.
D’estil renaixentista, però amb reminiscències gòtiques, fou reconstruïda al segle XVI i ampliada el 1909, amb una capella del Santíssim Al seu costat hi hagué la rectoria de Sant Martí Sescorts, edificada l’any 1670 i incendiada el 1936 Tot i que l’església de Vilanova o de les Escales depengué sempre de Sant Martí, fou pràcticament el centre de la parròquia entre el segle XVII i l’any 1936, pel fet que els seus rectors hi residien a prop i hi celebraven normalment els cultes
la Posa

Vista del santuari de la Posa
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari (Mare de Déu de la Posa) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’E de la vila d’Isona, prop de Llordà.
Situat a 1061 m, és d’origen romànic i força modificat L’altar és una antiga ara pagana amb inscripcions al déu Mercuri Per Sant Sebastià s’hi celebra un aplec Prop de l’ermita hi ha el jaciment d’icnites de la Posa i un conjunt d’estructures militars búnquers, trinxeres, fortificacions, etc testimonis del front republicà durant la Guerra Civil, entre la primavera del 1938 i el començament del 1939, al Pallars Jussà
Font de ses Aiguades
Cova
Jaciment arqueològic
Cova i jaciment arqueològic a la badia d’Alcúdia (Mallorca), prop de l’illot d’Alcanada.
És una cova natural inundada en la seva major part per les aigües freàtiques, amb l’entrada situada a uns 6 m sobre el nivell del mar i a un centenar de metres de la línia de costa La fondària màxima és de 21 m, 15 m dels quals per sota del nivell de l’aigua En una primera capa, l’aigua és dolça, per tal com procedeix de precipitacions a la superfície terrestre, mentre que la capa inferior és aigua salada del mar En el seu recorregut uns 180 m de longitud total, consta de diverses cavitats més o menys dilatades que reben el nom de sala de les Àmfores, galeria de les Typhlocirolana moraguesi…
Pierre Gautier
Música
Compositor, director d’òpera i organista occità.
Estudià a París i el 1682 se sap que residia a Marsella, on fou organista i professor d’orgue El 1684 fundà l’Acadèmia de Música de Marsella, per a la qual cosa abans hagué de demanar permís a GB Lulli, fins llavors l’únic amb autorització per a crear una institució d’aquestes característiques Des d’aquesta acadèmia, Pierre Gautier contribuí a la difusió de l’òpera al sud de França Debutà com a compositor d’òperes amb Le triomphe de la paix 1685, obra que, juntament amb altres peces escèniques, li proporcionà un èxit notable Com a director d’òpera escollia molt bé el seu repertori i s’…
Franz von Hoesslin
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià a Munic, on fou deixeble, entre d’altres, de F Mottl i M Reger Entre el 1907 i el 1911 fou director a les òperes de Danzig i Saint-Gall i després dirigí concerts simfònics a Riga 1912-14 i Lübeck El 1920 tornà camp operístic i treballà a l’Òpera de Mannheim 1920-22 i a la Volksoper de Berlín, i com a director musical de Dessau 1923-26, de Barmen-Elberfeld 1926-32 i també de Breslau 1932-36 Especialitzat en R Wagner, estrenà a París la tetralogia L’anell del Nibelung d’aquest compositor i aparegué regularment al Teatre dels Festivals de Bayreuth entre el 1927 i el 1940 El 1936 abandonà…
Filips van Almonde
Història
Militar
Vicealmirall neerlandès.
Durant la guerra de la Lliga d’Augsburg 1689-97 comandà les esquadres aliades, anglesa i holandesa, contra la francesa, la qual derrotà a La Hague 1692 Al servei de l’arxiduc Carles, durant la Guerra de Successió, comandà l’esquadra que bombardejà, entre altres ports de la península Ibèrica, el de Barcelona 1705
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina