Resultats de la cerca
Es mostren 2662 resultats
Santa Helena d’Agell (Cabrera de Mar)
Art romànic
Capella que presideix el veïnat d’Agell de Dalt, antiga quadra situada al NE del poble de Cabrera El terme d’Agell és esmentat per primera vegada en una butlla del 974 del papa Benet VI al monestir de Sant Pere de Rodes, i el 990 el bisbe de Barcelona, Vives, fa el llegat d’un alou in villa Agello Consta que l’església existeix el 1236, quan Guillem de Cerdanyola, afincat al lloc d’Agell, llega uns diners i tota la calç que sigui necessària per a cobrir la teulada de l’església de Santa Helena Les notícies continuen als segles següents en llegats testamentaris i notícies de visites pastorals…
Castell de Montoliu (Montoliu de Lleida)
Art romànic
Aquest castell era situat a ponent de la població, a la part més enlairada L’origen de la localitat, segons J Lladonosa, es remunta a la repoblació que el cavaller Pere de Montoliu féu del terme d’una torre islàmica a partir de l’any 1178 El 1213 el rei Pere I donà el castell de Montoliu al canonge de Lleida Pere de Todenyà Al segle XIV el lloc tenia 24 focs L’any 1831 era de jurisdicció del capítol de la seu de Lleida Actualment no queda res del castell, a excepció del nom del carrer que puja a la part més alta de la població, on s’ha fet una placeta mirador, acabada al desembre del 1996,…
Castell de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
El poble de Vilamitjana és situat al costat esquerre de la Noguera Pallaresa, a 4 km de distància de Tremp en direcció sud-est El lloc apareix documentat des del segle XI, però no tenim notícies concretes sobre el castell Des dels segles XII-XIII la jurisdicció pertanyé al bisbe de la Seu d’Urgell, situació que perdurà fins al segle XIX La població de Vilamitjana s’organitza, com molts altres pobles, d’acord amb el model urbanístic creat a l’edat mitjana A la part baixa hi ha un portal, del qual surt el carrer del Mig A banda i banda d’aquest carrer, hi ha el Carrer Nou i el de la Fresca A l’…
Manel Marí
Literatura
Nom pel qual fou conegut el poeta Manuel Garcia i Marí.
Resident des d’infant a València, estudià piano, psicologia i sociologia Fou molt actiu en els moviments estudiantils coordinador general del Bloc d’Estudiants Agermanats BEA de la Universitat de València 1996-98, representant dels estudiants al claustre i a la junta de govern de la Universitat de València i membre del Consell Escolar Municipal de la ciutat de València 1996 Collaborador habitual del diari Última Hora , Ibiza y Formentera des de l’any 1999 i director de la collecció “Poesia Precintada” de l’editorial Res Publica, els seus poemaris el situaren en un lloc destacat entre els…
Josep Sol i Rodríguez
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra De formació autodidàctica, feia de pagès Collaborà a Brollador , La Humanitat , Imant , Pamflet , Rosa dels Vents , Mirador i Meridià amb articles sobre literatura, cinema, art, política i actualitat, o bé amb narracions i amb traduccions Destaquen les seves anàlisis de literatura russa i d’autors com Poe, Conrad, Moréas i Joyce, dels quals traduí alguns textos És autor del recull de contes Elionor 1935 —prologat per Joan Puig i Ferreter, de la novella Una adolescència 1936 i de la novella curta Appassionata 1937 Influït per Víctor Català, la seva obra se situa dins…
,
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…
visió

Dibuix esquemàtic que representa el procés de la visió binocular
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte…
met
Mot emprat en l’expressió fer el paper de met (o fer el met), que significa ‘fingir, algú, per conveniència que no està al cas de res, fer el beneit’.
destrossar
Rompre, deformar, gastar, desballestar (alguna cosa) posant-la en tan mal estat, que no és bona per a res, que hom no pot aprofitar-la, que no té adob possible.
letargia
Patologia humana
Son anormal, profund i continuat, durant el qual, si hom pregunta res al malalt, aquest només pot donar algunes respostes vagues, sense despertar-se completament ni guardar-ne cap record.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina