Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
pafiopedil
Botànica
Gènere d’orquidàcies, de la família de les orquidàcies, de fulles coriàcies, ovades o el·líptiques, situades a la base de la planta, flors en peduncles drets de forma característica, amb una mena de bossa a sota i tèpals laterals, de colors diversos, normalment combinats amb taques o ratlles.
És originari de les regions tropicals i subtropicals d’Àsia, i inclou unes 60 varietats d’orquídies, la majoria terrestres i algunes epífites, i és molt proper al gènere Cypripedium , típic de l’hemisferi nord, dins del qual hi ha la rara i vistosa orquídia “sabatetes de la Mare de Déu” Aquest gènere ha estat molt millorat mitjançant hibridacions per tal d’aconseguir flors molt més grans i de colors molt més vistosos Les orquídies tropicals que s’inclouen en aquest gènere són unes de les més apreciades per les seves flors En regions temperades i fredes es cultiven com a plantes d’interior,…
milà

Milà
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 60 a 65 cm, de color castany fosc amb la vora de les plomes més clara, les parts inferiors més vermelloses, amb fines ratlles verticals fosques, i el cap i el coll grisencs ratllats de negre.
Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
càdec

Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina
Santa Quitèria de Montfalcó (Viacamp)
Art romànic
Situació Església estratègicament situada en un esperó rocallós sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, mirant al pantà de Canelles ECSA - JA Adell L’església de Santa Quitèria és situada al cim d’una estreta llenca rocallosa que domina el curs de la Noguera Ribagorçana, davant per davant de l’església i el castell de la Pertusa, construïda en un emplaçament idèntic Mapa 32-12 289 Situació 31TC 1064581 Per a anar-hi, cal prendre la pista que des de la N-230, prop del quilòmetre 74, porta a Estall Des d’aquí cal seguir fins al poble abandonat de Montfalcó Arribats a la plaça d’aquest poble i…
Castell de Mura
Art romànic
Situació Els esfondralls del castell són encimbellats dalt un pujol de 702 m d’altitud, sota el qual, a llevant, transcorre la carretera de Terrassa a Talamanca, mentre que, a ponent, s’arredossen el mas i la capella de Sant Lleïr i, més enllà, vers el nord-oest, la població de Mura Long 1°59’45” - Lat 41°41’54” Aspecte interior dels basaments de la torre del castell F Junyent-A Mazcuñan L’únic pany de mur que subsisteix, ultra els basaments de la torre, al castell F Junyent-A Mazcuñan Per arribar al turó on es dreçava el castell, cal que ens dirigim a Navarcles, on emprendrem la carretera…
Santa Maria de Mont-rodon (Tona)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau, rematada per un absis, originàriament semicircular, bé que ara carrat J Sarri Aquesta església es troba situada enfront del casal de Mont-rodon, en un nivell més alt, a la cara de tramuntana del puig de Mont-rodon, entre el riu Gurri i el camí ral de Vic a Barcelona, a la quadra de Mont-rodon Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 39,2 —y 35,1 31 tdg 392351 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Tona a Taradell Al km 3,4 hi ha un trencall,…
Sant Genís de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Fragment de l’absis romànic, únic testimoni que ens ha pervingut de la construcció primitiva de l’església F Tur El nucli del poble de Monells és dividit en dos sectors pel curs del Rissec, un afluent del Daró que davalla de les Gavarres, de règim torrencial Al marge dret del rieral s’estén el “barri del Castell” conjunt arquitectònic d’interès i a l’esquerra el “barri de la Riera” o de l’Església En aquest darrer i al seu extrem nord-oest hi ha l’església parroquial de Sant Genís de Monells Mapa 334M781 Situació 31TDG998473 Per Monells passa la carretera local de Corçà a Bordils,…
Sant Joan de la Muntanya (Pontons)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antiga parroquial de Sant Joan, enfilada al turó coronat per les restes del castell de Pontons ECSA - J Todó Aquesta església és situada, o millor dit suspesa, arran de l’aresta dels cingles de les Roques de Sant Joan A 18 km de Vilafranca per la carretera de Torrelles de Foix, abans d’arribar a Pontons, en el quilòmetre 8,1 surt una pista forestal, a mà esquerra, que a 1 km troba el mas Fonoll, d’on surt un corriol molt costerut que en 15 minuts aproximadament s’enfila al cim JCR-LICS Mapa 35-16419 Situació 31TCF768853 Història L’església s’esmenta per primera…
Sant Feliu de Sarroca de Bellera
Art romànic
Situació Talla de la marededeu, vista frontalment de tres quarts, recentment restaurada Servei de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya - C Aymerich L’església de Sant Feliu és en un extrem del poble De Sarroca de Bellera Mapa 30-10214 Situació 31TCG256921 Sarroca de Bellera és enfilat damunt un contrafort de la serra que culmina al pui de Far, a la riba esquerra del riu de Sarroca S’accedeix al poble per la carretera comarcal 144 del Pont de Suert a la Pobla de Segur CPO Història No hi ha notícies històriques referents a aquesta església anteriors al 1300 L’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina