Resultats de la cerca

Nasqué el 1993 a l’Institut Benlliure de la ciutat de València, i aviat es consolidà com un grup de referència en tot l’àmbit dels Països Catalans La seva música fusiona reggae , ska i música tradicional valenciana Obrint Pas integra en la seva música la tradició, la cultura popular, els ritmes més subversius i un clar compromís social Amb la dolçaina com a element característic, la banda s’ha obert camí arreu dels Països Catalans, del País Basc i d’Europa Ha enregistrat tres maquetes, Obrint Pas 1994, La nostra hora 1994 i Recuperant el somni 1995, i diversos discs, La revolta de l’ànima…

El 1986 formà, amb Pep Sala , el conjunt de rock   Sau , amb el qual tingué un gran èxit Com a actor, s’inicià en teatre Una jornada particular , 1984 i també actuà en cinema Si te dicen que caí , 1989 i en sèries de televisió Sitges , 1997, etc

Com a exemple de vamp arranjat es pot citar la peça Someday my Prince Will Come , tal com fou enregistrada per Miles Davis el 1960 En jazz modal , jazz-rock , latin jazz i altres fusions, una peça sencera pot estar formada per una successió de vamps de durada indefinida

La seva obra, plena d’elements autobiogràfics, intenta de recollir una àmplia visió del seu país, dels seus homes i dels seus problemes Cal esmentar-ne Look Homeward, Angel 1929, Of Time and the River 1935, The Web and the Rock 1939 i You can't go Home Again 1940

El soul és rhythm-and-blues amb major presència d’elements gòspel Molts dels seus artistes eren presentats també sota altres denominacions, com ara gòspel, blues, rock, funk i d’altres Entre ells es poden esmentar Aretha Franklin, Marvin Gaye, Otis Redding, Wilson Pickett, Nina Simone, Sam Cooke, Ray Charles i James Brown

En contacte amb la cultura catalana des de la seva infància, des del 1974 ha residit de manera intermitent a Barcelona, on s’ha relacionat amb cantautors, músics i artistes en general, amb molts dels quals ha collaborat, especialment amb Lluís Llach , Jaume Sisa i Enric Casasses El seu estil, eclèctic i inclassificable i quasi exclusivament instrumental, té un marcat caràcter lúdic i d’experimentació, i sovint consisteix en recreacions insòlites de temes o estils d’origen molt divers De les nombroses influències sobresurten el jazz , el rock , el jazz-rock…

Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París Influït per la chanson , el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles , sense gaire èxit Després del seu primer LP, Roman-photos 1977, el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age , inclouen Pizza 1980, Play blessures 1983, amb Serge…

El 1965 es traslladà a Nova York, on es consolidà amb l’únic disc del grup The Free Spirits 1966 i amb la seva collaboració amb el vibrafonista Gary Burton 1967 Sobre una base de jazz incorporà elements de rock , country , free-jazz , pop i altres músiques, combinacions que donarien lloc al gènere conegut amb el nom de fusió , i que té una fita en l’àlbum Spaces 1970, interpretat pel mateix Coryell, el també guitarrista John McLaughlin i el pianista Chick Corea Entre el 1972 i el 1975 encapçalà el grup The Eleventh House, un dels més destacats grups de jazz-rock dels anys setanta…

Vida S’inicià professionalment tocant la guitarra espanyola en una petita orquestra d’Argentona Després estudià jazz i es formà com a guitarrista a Barcelona, on tocà en grups de rock Començà en el cinema amb Blue Gin 1987, Santiago Lapeira, però el seu descobriment fou gràcies a la música d’ Estació Central 1988, Josep Anton Salgot, que fins i tot fou editada en disc El 1989 intervingué en el primer LP del grup de rock català Lax’n Busto, Vas de punt o què i quan aquest grup participà en el film No et tallis ni un pèl 1991, Francesc Casanova, ell en feu la…

És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock  1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com  Disco Expres 1970,  Top Magazine 1972, Extra 1972,  El Musical , Popular 1  1973 o Súper Pop  1977, d’algunes de les quals fou director, i…